Obre el menú principal

ClassificacióModifica

Otitis mitjana aguda, supurada o noModifica

Aquesta infecció és molt comú la infància. Sovint en el curs d'un refredat. El símptoma predominant és el dolor (otàlgia), sovint intens, que cedeix en gran part si es perfora el timpà, llavors en sortir el material de la caixa, hi disminueix la pressió i així el dolor. No sol representar cap amenaça i se sol curar per si sola en 2-4 setmanes. A vegades requereix una incisió en el timpà (miringotomia) amb la inserció, en aquest, d'un drenatge.

Otitis mitjana serosa o mucosaModifica

El símptoma predominant és la hipoacúsia. Sovint en el curs d'un refredat.

Otitis mitjana supurada crònicaModifica

S'acompanya d'una perforació crònica del timpà. Rarament dolorosa, sol cursar amb hipoacúsia.

ComplicacionsModifica

Complicacions intratemporalsModifica

MastoïditisModifica

És la complicació més freqüent de l'otitis mitjana aguda, sobretot en nens. Presenta dues fases:

  • Mastoïditis aguda coalescent
  • Mastoïditis exterioritzada (abscés subperiòstic)

PetrositisModifica

LabirintitisModifica

  • Labirintitis difuses
    • Labirintitis serosa: inflamació difusa sense contingut purulent.
    • Labirintitis purulenta: presenta una col·lecció purulenta endolabiríntica.
  • Labirintitis circumscrites o fístules de l'oïda mitjana: solen ser secundàries a un colesteatoma.

Paràlisi facialModifica

En nens sovint apareix a causa d'una otitis mitjana aguda. En adults com a conseqüència d'un colesteatoma (l'1% dels colesteatomes presenten aquesta complicació).

Complicacions intracranialsModifica

  • Meningitis otògena
  • Abscés (subdural, extradural i cerebral)
  • Tromboflebitis del si sigmoïdal o lateral
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otitis mitjana