Pàvel Bajov
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Pàvel Petróvitx Bajov, rus: Павел Петрович Бажов (Sissert, 27 de gener de 1879 - Moscou, 3 de desembre de 1950) fou un destacat escriptor rus. Era avi de Iegor Gaidar, Primer Ministre de la Federació Russa el 1992.
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 15 gener 1879 (Julià) Sissert (Rússia) | ||||
Mort | 3 desembre 1950 (71 anys) Moscou (Rússia) | ||||
Sepultura | Ivanovskoe cemetery (en) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Perm Theological Seminary (en) (–1899) | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | periodista, polític, prosista, folklorista, guionista, escriptor de literatura infantil, pedagog, escriptor, periodista d'opinió | ||||
Activitat | 1924 – | ||||
Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica | ||||
Membre de | |||||
Obra | |||||
Obres destacables
| |||||
Família | |||||
Fills | Ariadna Bazhova (en) | ||||
Premis | |||||
|
Biografia
modificaVa néixer en una família de treballadors a Sissert, als Urals. El 1899 va entrar a un seminari, i més tard va ser professor a Iekaterinburg. Durant la Guerra Civil Russa de 1918-1922 va lluitar amb l'Exèrcit Roig. Va ser cronista durant la Revolució Russa i va escriure assaigs sobre els Urals com ara Successos dels Urals (1924) i l'autobiogràfic Un cavall verd (1929), però el que li va donar fama van ser els seus reculls de relats, sobretot El taüt de malaquita: contes dels Urals (1939), en el qual interpreta brillantment la llengua parlada popular dels Urals. Aquesta obra es basa en contes folklòrics i contes de fades sobre la vida de cercadors d'or i obrers en fàbriques dels Urals en els segles XVIII i xix. El seu relat La flor de pedra va ser adaptat al cinema el 1946 i va inspirar un ballet de Serguei Prokófiev el 1950.
Bajov va ser guardonat el 1943 amb el Premi Stalin per El taüt de malaquita: contes dels Urals. El 1999 va ser instaurat a Rússia el "Premi Bajov" (un premi literari).