Pål Knutsson
Pål Knutsson va ser un funcionari de lleis de Bergen, Noruega.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  |
| Mort | segle XIV |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador |
Biografia modifica
A la dècada de 1340 Pål Knutsson era un ombudsman que tenia una gran part de la granja Tveit a Tysnes, Hordaland. El 1348 va ser promogut a jutge de Gulathing al districte de Gulen. En novembre de 1354 Pål Knutsson va ser commissionat pel rei Magnus de Suècia i Noruega per viatjar a Groenlàndia i avaluar l'estat de les coses allí*.[1]
El bisbe de Garðar a Groenlàndia així com els bisbes d'Oslo, Bergen, Stavanger, Hamar, Orkney, Islàndia (Skálholt i Holar), eren subjectes a l'arxidiòcesi de Nidaros. La diòcesi de Gardar a Groenlàndia no tenia un bisbe durant la dècada següent a la mort del bisbe Árni el 1347. Groenlàndia no va tenir bisbe fins que Álfur va ser ordenat el 1368. Ivar Bardsson va servir com a director de la diòcesi durant el període provisional. Ivar Bardsson va ser nomenat canonge a la catedral de Bergen després d'haver passat el temps a Groenlàndia com a substitut del bisbe de la diòcesi. Bardsson va expressar la seva preocupació per la preservació del cristianisme entre els colons de l'Assentament Occidental de Groenlàndia.[2][3]
El rei Magnus, tanmateix, va governar Noruega només com a regente del seu fill, el rei Haakon, que va arribar a l'edat uns mesos més tard. No hi ha proves que l'expedició proposada mai hagés salpat, a excepció de l'evidència negativa que l'ordre de 1354 sembla l'únic document que menciona Knutson després de 1348. Encara que això indica que Knutson va sobreviure a l'arribada de la plaga de la Mort Negra (Svartedauden) a Bergen 1349, molts altres funcionaris del govern a tot el país no ho van fer. Arne Einarsson Vade, arquebisbe de Nidaros, mort el 1349 durant la mort negra, juntament amb el personal sencer de la diòcesi i un desglossament en el manteniment de registres significa que és molt difícil dir el que succeïa realment en els anys posteriors a la pesta.[4][5]
Alguns historiadors posteriors, inclòs Hjalmar Holand, han afirmat que l'expedició de Knutson podria haver penetrat profundament a Amèrica del Nord i va crear la pedra de Kensington.[6]
Nota modifica
^* A diferència de la majoria dels documents anteriors relacionats amb Knutson, aquest ordre només sobreviu a través d'una traducció dinàmica del segle xvi, per la qual cosa la seva importància precisa és oberta a la interpretació.
Referències modifica
- ↑ «The Orders of King Magnus to Paul Knutson (Royal Library of Copenhagen)». Arxivat de l'original el 2009-10-21. [Consulta: 25 octubre 2009].
- ↑ Ivar Bårdsson (Store norske leksikon)
- ↑ Garðar (Store norske leksikon)
- ↑ Arne Einarsson Vade (Store norske leksikon)
- ↑ Svartedauden (Store norske leksikon)
- ↑ «Kensington Runestone (North American Rune Stones)». Arxivat de l'original el 2019-01-11. [Consulta: 24 gener 2019].
Altres fonts modifica
- Bardarson, I. (ed. Jónsson, F.) Det gamle Grønlands beskrivelse af Ívar Bárðarson (Copenhagen, 1930)
- Hjalmar R. Holand Westward from Vinland: An Account of Norse explorations and Discoveries in Amerika, 982-1362 (Meredith Publishing Co., 1940)