Clorur de polivinil

compost químic
(S'ha redirigit des de: PVC)

El clorur de polivinil o PVC (de l'anglès polyvinyl chloride) és una resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil.

Infotaula de compost químicClorur de polivinil
Substància químicapolímer, compost químic, polímer de vinil, polímer orgànic, material artístic, cloropolímer i tipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Nom curtPVC i ПВХ Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula química(C₂H₃Cl)n Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,39 g/cm³ (a 20 °C, sòlid) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió200 °C Modifica el valor a Wikidata
Representació espacial del clorur de polivinil

Un dels seus usos més coneguts és el de matèria primera per a fabricar els discos de música i de so en general, principalment durant els anys 50, 60, 70 i 80 del segle xx, coneguts per aquest motiu com a discs de vinil o, simplement, vinils.

Avui en dia, més del 50% del PVC fabricat mundialment s'utilitza en construcció.[1] Com a tal, el PVC és barat, durable, i fàcil d'utilitzar. Durant molts anys el PVC ha anat substituint els materials de construcció tradicionals com la fusta, el ciment i els metalls. El PVC és reciclable, i com a tal s'identifica amb el codi "3".

Problemàtica ambientalModifica

L'ús massiu del PVC en la construcció o com a envàs, per exemple, és controvertit i ha suposat campanyes en contra del moviment ecologista (Greenpeace a nivell internacional, Skamot Verd i altres a nivell català). Entre altres, els seus detractors parlen de l'impacte ambiental negatiu per diversos motius:

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «El PVC en la construcción» (en castellà). Asociación Argentina del PVC. [Consulta: 21∕8∕2011].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 «5. Combustión del PVC y dioxinas» (en castellà). Asociación Argentina del PVC. [Consulta: 21∕8∕2011].[Enllaç no actiu]
  3. Serra Majem, Lluís; Aranceta Bartrina, Javier. Nutrición y salud pública: métodos, bases científicas y aplicaciones (en castellà). Elsevier España, 2006, p.588. ISBN 8445815288. 
  4. Seymour, Raimond B.; Carraher, Charles E. Introducción a la química de los polímeros (en castellà). Reverte, 1995, p.570. ISBN 8429179267. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur de polivinil