Pagre
El pagre, pargo (Tortosa, Castelló) o pagra <fem.> (Mallorca) i pàguera (Mallorca) (Pagrus pagrus) és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels espàrids que és comestible però també rar. La forma jove es denomina pargotí o pargolí.
Pagrus pagrus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 15873 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Pagrus |
| Espècie | Pagrus pagrus Linnaeus, 1758 |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica- Talla: màxima 82 cm, comuna entre 20 i 60 cm.
- Cos oval i moderadament alt.
- Perfil dorsal convex, lleugerament abrupte, davant de l'ull; de 6 a 7 fileres d'escates sobre les galtes; preopercle nu; boca baixa, llavis gruixuts; grans dents caniniformes, 4 superiors i 6 inferiors, seguides per unes altres més petites, que passen a ser molariformes a la part de darrere.
- De 14 a 18 branquispines sobre el primer arc branquial.
- Línia lateral que consta de 50 a 56 escates.
- Una sola aleta dorsal amb una part espinosa i una altra formada per radis tous; les dues primeres espines no són més curtes que les següents, que no són filamentoses.
- L'anal, amb tres espines i radis tous.
- Les pectorals, grans i falcades.
- Les ventrals toràciques, amb una espina i cinc radis tous.
- Aleta caudal bifurcada.
- El color és rosat, amb reflexos argentats.
- Una taca fosca al cap (des de la nuca fins a l'extrem posterior de la boca); una petita taca a la base de les pectorals; punts de color blavós sobre la part superior dels flancs; aleta caudal de color rosat més fosc, amb les dues puntes de la cua blanques.
- Sense cap taca negra sobre l'origen de la línia lateral, ni cap banda frontal daurada.
Comportament
modificaEspècie demersal sobre fons durs (roca o conglomerats) i sorra; els joves sobre herbers de fanerògames fins als 250 m, més comuna fins als 100m.
Solitari, però els joves poden formar grups petits.
Alimentació
modificaReproducció
modificaMadura quan té 24 cm i la reproducció es dona entre abril i juny.
Distribució geogràfica
modificaS'estén arreu de la Mediterrània excepte a la mar Negra. A l'Atlàntic Oriental (des del sud de les Illes Britàniques -on és rara- i Portugal fins a Mauritània i el Senegal, incloent-hi les illes de Madeira i Canàries). També es troba a l'Atlàntic Occidental.
Espècie comercial de carn bastant apreciada. Es captura amb gran varietat d'arts i ormeigs com són els tremalls i palangres de fons, nanses, al volantí, pesca amb arpó i arts d'arrossegament.
Talla mínima legal de captura: 18 cm.
També són venuts com a pagres d'altres espècies com ara el pagre roig o Pagrus africanus i el pagre de bandes o Pagrus auriga.
Referències
modifica- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 110.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs
modifica- Descripció i fotografia del pagre. (castellà)
- Característiques d'aquest peix. Arxivat 2008-01-31 a Wayback Machine. (castellà)
- Característiques d'aquest peix.[Enllaç no actiu] (castellà)
- Hàbitat i ecologia de la pàguera. (castellà)
