Pal·làntion

Pal·làntion (llatí Pallantium, grec Παλλάντιον) fou una ciutat d'Arcàdia al districte de Menàlia, suposadament fundada per Pal·les (Pallas) el fill de Licaó. Era a l'oest de Tegea a una plana anomenada Pal·làntica (Pallantikon pedion). Segons Pausànias, així ho explica Estesícor a la seva obra perduda Γηρυονις (Gerionis).[1]

Infotaula de geografia políticaPal·làntion

Localització
 37° 27′ 44″ N, 22° 20′ 12″ E / 37.462155°N,22.336587°E / 37.462155; 22.336587
Ruïnes de Pal·làntion

Xenofont diu que el beoci Epaminondas creia que els habitants de Pal·làntion se li ajuntarien com a aliats a la batalla de Mantinea l'any 362 aC.[2]

Pausànias potser és l'autor que parla més d'aquesta ciutat i diu que va ser una de les poblacions que pertanyien al territori de Menalos que es van unir per formar Megalòpolis. Afegeix que els arcadis havien fundat una ciutat a Itàlia a les ribes del Tíber, que posteriorment va ser una part de Roma, i li van posar per nom Pallantium en honor a la ciutat d'Arcàdia. Per aquest motiu l'emperador Antoninus Pius va donar drets a la ciutat, la va engrandir i la va nomenar ciutat "lliure i autònoma".

A Pal·làntion Pausànias hi situava un temple que tenia estàtues de Pal·las i d'Evandre, i un santuari de Dèmeter i Persèfone. A la vora, s'hi aixecava una estàtua en honor a Polibi. També diu que la ciutat tenia un cim amb una acròpoli on s'hi celebraven sacrificis a uns déus dels que no se'n podia dir el nom.[1]

Les restes de la ciutat foren descobertes al segle XIX prop de Makri, entre Tripolitza i Leondari i havia estat usat com a pedrera pels habitants de Tripolitza.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Pausànias. Descripció de Grècia, III, 3, 1-2; 27,3; 43, 1-2; 44, 5-6
  2. Xenofont. Hel·lèniques, VII, 5, 5

Vegeu tambéModifica