Obre el menú principal

El Palau Ripalda o Castell Ripalda era un edifici d'estil eclèctic dissenyat l'any 1889 per l'arquitecte Joaquim Maria Arnau Miramón (1849 - 1906), a la ciutat de València, exactament al Pla del Real, al principi de l'Albereda.

Infotaula d'edifici
Palau de Ripalda
Ripalda00.jpg
Dades
Tipus Palau
Arquitecte Joaquim Maria Arnau Miramón
Creació 1889
Data de finalització 1891
Característiques
Estil arquitectònic eclèctic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaComarca de València
MunicipiValència
Localització València
 39° 28′ 38″ N, 0° 21′ 59″ O / 39.47713056°N,0.36651944°O / 39.47713056; -0.36651944
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

L'arquitecte Joaquín María Arnau Miramón, a partir de 1889, inicia una relació professional intensa amb Maria Josepa Paulín i de la Peña, Comtessa vídua de Ripalda.[1] Aquesta li va encarregar l'execució d'obres importants, com el Passatge Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. L'any 1936 amb el trasllat del govern republicà a València, el palauet s'utilitzà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fou una de les icones de la ciutat fins a la seua demolició el 1971.[2] Actualment ocupa el seu solar l'edifici d'habitatges, conegut com la Pagoda, junt als Jardins de Monfort.

DescripcióModifica

El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un châteaux francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda a València fins aleshores. La seua construcció fou ràpida, executant-se entre els anys 1889 i 1891. Destacava l'alta torre circular rematada amb una cuculla cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert amb una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó amb carreus treballats als buits, cornises i baranes. L'aspecte de l'edifici era medievalitzant, amb merlets i arcs ogivals, que li donaven aspecte de fortalesa. El palau estava envoltat per un jardí, al seu torn delimitat amb una tanca.

Galeria fotogràficaModifica

ReferènciesModifica

  1. Levante
  2. ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999

BibliografiaModifica

  • BENITO GOERLICH, D., La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925, Ajuntament de València, 1992.
  • ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999. ISBN 84-482-2220-2

Enllaços externsModifica