Viquipèdia

Paola Lo Cascio

historiadora italiana

Paola Lo Cascio (Roma, 1975)[1] és una historiadora i politòloga italiana. Es va llicenciar en ciències polítiques a la Universitat de La Sapienza, es doctorà en història contemporània per la Universitat de Barcelona i va passar a ser professora de l'ERAM i del Departament d'Història Contemporània de la UB.[2] L'abril de 2017 començà com a responsable de la formació i continguts del partit Catalunya en Comú, tot participant en la creació d'una nova cultura i teoria polítiques, després que la candidatura de Xavier Domènech s'imposés a l'Assemblea Fundacional del partit celebrada el 8 d'abril d'aquell any.[3]

Plantilla:Infotaula personaPaola Lo Cascio

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 febrer 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - doctorat en història (–2005)
Universitat de Roma La Sapienza - llicenciatura en Ciències Polítiques (–1999) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAgustí Colomines i Companys Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstituto de Ciências Sociais da Universidade de Lisboa (en) Tradueix, professora visitant (2014–2015)
University of Cambridge Department of Spanish and Portuguese (en) Tradueix (2011–2011)
Universitat de Girona, catedràtica (2009–2015)
Universitat Oberta de Catalunya (2008–2009)
Universitat de Barcelona (2007–2015) Modifica el valor a Wikidata
PartitCatalunya en Comú Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enCultura política espanyola, nacionalisme, forma de govern, Guerra Civil espanyola, regionalisme, franquisme, transició democràtica espanyola i pujolisme Modifica el valor a Wikidata
X: paolalocascio Modifica el valor a Wikidata

Va doctorar-se en història per la Universitat de Barcelona l'any 2005 amb una tesi dirigida per Agustí Colomines en la qual analitzava el model català autonòmic i la figura de Jordi Pujol.

S'ha posicionat en contra del procés independentista català, relacionant-lo amb l'impacte de la crisi econòmica,[4] i a nivell històric, el feixisme italià.[5]

Obres

modifica

És autora de múltiples llibres,[6] sola o amb col·laboració amb altres autors:

  • Històries del Barça, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, amb Queralt Solé i Barjau (2007)[7]
  • Imatges 1936-1939 : bombes sobre Barcelona, Girona, El Punt, 2008. Amb Susanna Oliveira.[8]
  • Nacionalisme i autogovern, Catarroja, Afers, 2008.[9][10]
  • Economía franquista y corrupción, Barcelona, Flor del Viento, 2010. Amb Andreu Mayayo i José Manuel Rúa.[11]
  • El espacio nacionalista e independentista, a TÉBAR HURTADO, Javier, Resistencia ordinaria. La resistencia y el antifranquismo catalán ante el tribunal de Orden Público, 1963-1977, Valencia, PUV, 2012.
  • La responsabilità fascista nei bombardamenti durante la guerra civile, a VV. AA., Catalunya-itàlia: Memòries creuades, experiències comunes. Feixisme i antifeixisme des de la Guerra Civil fins a la Transició (1936-1977), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2012.
  • La Guerra Civile Spagnola. Una Storia del Novecento, Roma, Carocci, 2013.[12][13]

Referències

modifica
  1. ↑ Juliana, Enric «Sguardi sulla Catalogna». La Vanguardia, 18-12-2017.
  2. ↑ «Plana personal de la Dra. Paola Lo Cascio». Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 2018-08-08. [Consulta: 12 setembre 2017].
  3. ↑ Serra, Ot «Qui és qui al nucli dur de Xavier Domènech al nou partit dels comuns?». Ara.cat.
  4. ↑ «S'HA DE TRENCAR LA DINÀMICA DE BLOCS, PERQUÈ ÉS MOLT PERJUDICIAL PER AL PAÍS». Crítico, 07-11-2017. [Consulta: 21 desembre 2019].
  5. ↑ «Pep Guardiola non è una mondina» (en italià). Il Manifesto, 29-11-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  6. ↑ «Dra. Paola Lo Cascio». Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. [Consulta: 12 setembre 2017].
  7. ↑ [enllaç sense format] http://explora.bnc.cat/iii/encore/record/C__Rb2141882[Enllaç no actiu]
  8. ↑ [enllaç sense format] http://explora.bnc.cat/iii/encore/record/C__Rb2258037[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Marín, Martí «Paola Lo Cascio: Nacionalisme i autogovern. Catalunya, 1980-2003, Afers, Catarroja Barcelona, 2008, 394 pp ; José Manuel Rúa Fernández: Nacionalisme i món sindical a Catalunya (1974-1990), CTESC, Barcelona, 2008». Segle XX. Revista Catalana d'Història. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2, 2009, pàg. 170–172. ISSN: 2339-6806.
  10. ↑ Agustí Colomines; Ismael García; Manel Manchón Pujol KO: ¿Y después del "Pujolismo", qué?. Profit Editorial, 13 octubre 2014, p. 128–. ISBN 978-84-16115-38-9. 
  11. ↑ [enllaç sense format] http://explora.bnc.cat/iii/encore/record/C__Rb2424032[Enllaç no actiu]
  12. ↑ Gabriela Dalla-Corte Caballero. De España a Francia. Brigadistas paraguayos a través de la fotografía. Edicions Universitat Barcelona, 24 octubre 2016, p. 59–. ISBN 978-84-475-4009-9. 
  13. ↑ VV. AA.. La Guerra Civil española, una visión bibliográfica. Marcial Pons Historia, 14 març 2017, p. 565–. ISBN 978-84-16662-07-4. 

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paola_Lo_Cascio&oldid=33184276»