Paolo Schicchi

anarquista, escriptor i publicista italià

Paolo Schicchi (Collesano, 31 d'agost de 1895 - Palerm, 12 de desembre de 1950) va ser un anarcocomunista informalista sicilià.[1] Mentre vivia, va fer d'escriptor i periodista.[2] És el besoncle del difunt fotògraf eròtic i pornògraf Riccardo Schicchi.[3]

Infotaula de personaPaolo Schicchi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 agost 1865 Modifica el valor a Wikidata
Collesano (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarcocomunisme i anticlericalisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióanarquista, escriptor, periodista publicista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsGiacinto Schicchi (nebot)
Riccardo Schicchi (besnebot)
Riccardo Schicchi Jr. (rebesnebot) Modifica el valor a Wikidata
Làpida dedicada a Paolo Schicchi a Collesano.

Biografia modifica

Nascut a l'illa de Sicília al final del segle xix, ja de joveníssim freqüentava els espais socialistes i llibertaris locals. A solament 15 anys, va fer la seva primera manifestació contra el clergat, davant fins i tot de la catedral de Cefalù.[4] Assistia a la facultat de jurisprudència i es dedicava a l'activitat jornalística, primer a Palerm mateix i després a Bolonya, on va guiar la jovenalla a les protestes contra la visita del rei a la universitat. Forçat a allistar-se a l'exèrcit italià, va aconseguir desertar i es va traslladar a París, justament en el centenari de la Revolució Italiana.

A França, va col·laborar amb Sébastien Faure i hi va promoure la revolució cultural anarquista mitjançant l'aplicació de les teories del filòsof Jean-Marie Guyau. Va fundar el cercle internacional dels estudiants anarquistes; es van difondre milers de còpies de llur manifest pel país, i va arribar a Itàlia i tot. Per les seves idees i activitat llibertària, va ser condemnat a més d'11 anys de presó.[5]

Durant la seva llarga militància, va crear i dirigir nombrosos diaris anàrquics, tant a Itàlia com arreu. De fet, com que el perseguien en diversos països europeus, va recalar un temps breu al barri barcelonès de la Vila de Gràcia, on va impulsar el diari trilingüe en castellà, francès i italià El Porvenir Anarquista,[1] publicat fins al 1892.[3] Les columnes de tots aquests diaris incitaven a l'alçament popular i van provocar polèmiques ben vives contra alguns dels exponents de l'anarquisme italià, com ara Errico Malatesta i Pietro Gori.[6]

Quan estava encarcerat, la camarada florentina Teresa Fabbrini es va encarregar de mantenir-lo entretingut tot passant-li lectures d'amagat.[7]

Si bé el van arrestar moltes voltes, el van condemnar a confinar-se i va haver d'exiliar-se, va mantenir viu el debat anarquista i en va escriure un munt fins que va morir a Palerm el 1950.[8]

Ha estat un exponent molt important i discutit de la tendència antiorganitzativa de l'anarquisme italià,[9] contrària a les formes d'organització estructurades i més propenses a l'acció directa i a la propaganda que als fets.[10]

Obra modifica

  • Le degenerazioni dell'anarchismo. Mentecatti e delinquenti, La Spezia, 1909.
  • La morte dell'aquila. Tutto per l'amore, Milà, 1917.
  • Il Contadino e la questione sociale, Palerm, 1919.
  • Fra la putredine borghese, Palerm, 1920.
  • Il Canto dei Gladiatori, Nova York, 1921.
  • Casa Savoia, vol. I, Buenos Aires, 1928.
  • Casa Savoia, vol. II, East-Boston, 1929.
  • Storie di Francia, Viena, 1930.
  • Conversazioni sociali, 4 ss., Palerm, 1944-1945.
  • La guerra e la civiltà. Mondo arabo e aggressione occidentale, Ragusa, 1988.
  • Noi soli contro tutti! Antologia di scritti (1919-1921), Catània, 1993.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Bou, Javier «La Gràcia obrera del siglo XIX y su prensa libertaria» (en castellà). AGràcia, una veu llibertaria des de Gràcia, 1, 2022, pàg. 23.
  2. Fernández, Fran. «Paolo Schicchi, un ‘vagamundo’ que quiso matar a Malatesta y se insurreccionó contra el Fascismo» (en castellà). Ser Histórico, 02-07-2019. [Consulta: 29 juliol 2022].
  3. 3,0 3,1 Cantone, Umberto. «Storie di casa Schicchi: se la libertà sessuale è un’eredità paterna» (en italià), 02-03-2019. [Consulta: 29 juliol 2022].
  4. Redazione. «La vita di lotta come missione anarchica di Paolo Schicchi “Leone di Collesano” - Esperonews: Giornale Termini Cefalù Madonie» (en italià). [Consulta: 10 maig 2020].
  5. La Fiaccola dell'Anarchia. «Il 31 agosto 1865 nasce l'Anarchico Paolo Schicchi» (en italià). La locomotiva, 31-08-2017. [Consulta: 10 maig 2020].
  6. Un anarchico al giorno. «Un anarchico al giorno: Paolo Schicchi» (en italià). Blogger, 05-03-2011. [Consulta: 10 maig 2020].
  7. Marabini, Tomaso; Sharkey, Paul «Forwards, fellow slaves : the life of Teresa Fabbrini» (en anglès). A Rivista Anarchica [Milà], 374, Octubre 2012 [Consulta: 29 juliol 2022].
  8. «Paolo Schicchi sul Dizionario biografico degli anarchici italiani» (en italià). Biblioteca Franco Serantini. [Consulta: 29 juliol 2022].[Enllaç no actiu]
  9. «Paolo Schicchi (vida y obra)» (en castellà). Sobre la anarquía y otros temas. WordPress, 14-09-2019. [Consulta: 29 juliol 2022].
  10. paolo. «A Rivista Anarchica» (en italià). A Rivista. [Consulta: 10 maig 2020].

Bibliografia modifica

  • Renato Souvarine, Vita eroica e gloriosa di Paolo Schicchi : pagine di storia anarchica: 1889-1950, Nàpols, Giuseppe Grillo Editore, 1957.
  • Pier Carlo Masini, Storia degli Anarchici Italiani da Bakunin a Malatesta (1862-1892), Milà, Rizzoli, 1969.
  • Italino Rossi, La ripresa del Movimento Anarchico Italiano e la propaganda orale dal 1943 al 1950, Pistoia, Edizioni ErreElle, 1981.
  • Filippo Gramignano, Il tentativo rivoluzionario di Paolo Schicchi del 1930, Pescara, Samizdat, 1997.
  • Antonio Catalfamo, Scrittori, umanisti e «cavalieri erranti» di Sicilia, Ragusa, Punto L, 2001..
  • Nicola Schicchi, Paolo Schicchi, storia di un anarchico siciliano, Geraci Siculo, Arianna Editore, 2015 ISBN 9788898351558.