- 5 de març de 2017. Bois-d'Arcy - Bois-d'Arcy, 148,5 km [3]
La París-Niça comença amb una etapa en línia pels voltants de Bois-d'Arcy. Tot i que sobre el paper l'etapa és bàsicament plana, amb sols dues petites cotes de tercera categoria, als km 19 i 99, són nombroses les petites pujades i baixades.[3]
Etapa marcada pel fred, la pluja i el vent, en què bona part dels favorits van perdre un temps important a l'arribada. Per davant una nombrosa escapada, amb homes com Gorka Izagirre, Sergio Henao, Arnaud Demare, Julian Alaphilippe, Daniel Martin o Tony Gallopin que s'entenien a la perfecció i anaven ampliant les diferències respecte homes com Richie Porte, Romain Bardet o Alberto Contador. Els escapats arribaren a tenir més d'un minut i mig sobre els perseguidors, però una reacció en els darrers quilòmetres evità mals majors. Finalment l'etapa fou guanyada per Arnaud Demare, que s'imposà a l'esprint a Julian Alaphilippe, després que ambdós deixessin enrere als seus companys d'escapada aprofitant una de les darreres pujades. Porte i Ilnur Zakarin van perdre 57", Conador 1' 04" i Bardet acabà sent desqualificat per remolcar-se d'un cotxe després d'haver patit una caiguda.[4]
- 6 de març de 2017. Rochefort-en-Yvelines - Amilly, 192,5 km[5]
Etapa totalment plana, amb esprints intermedis als quilòmetres 31,5 i 156,5. L'única dificultat muntanyosa del dia és la cota des Granges-le-Roi, (1,5 km al 3,1%), de tercera categoria, que es corona al km 10. Durant l'etapa es passa pels departaments d'Yvelines, Essonne i Loiret.[5]
El fort vent, la pluja i el fred tornen a marcar la cursa, com en la primera etapa. El fort ven provocà que el gran grup es trenqués ben aviat, i que nombrosos dels favorits quedessin endarrerits, cosa que els obligà a treballar de valent per enllaçar al capdavant de la cursa. Daniel Martin, Ilnur Zakarin, Sergio Henao o Alberto Contador foren alguns dels afectats i al quilòmetre 100 d'etapa perdien 1' 30" sobre els líders, però finalment acabaren enllaçant. Aquest no fou el cas de Richie Porte, que acabà perdent més de 14' a la fi de l'etapa i tota opció a la general. Al km 137 es va formar una escapada composta per Sven Erik Bystrøm, Tony Gallopin, Philippe Gilbert, Maarten Wynants i Evaldas Šiškevičius que es va mantenir al capdavant durant uns 30 km. A manca de 20 km fou Gilbert el que ho intentà en solitari, però fou neutralitzat a poc més de 5 km per l'arribada. En l'esprint el més ràpid fou Sonny Colbrelli, per davant de John Degenkolb i el líder, Arnaud Demare, que manté la posició.[6]
- 7 de març de 2017 — Chablis - Chalon-sur-Saône, 190 km[7]
Etapa bàsicament plana, amb dues petites dificultat muntanyoses en la part final de la mateixa: la cota de Grandmont (2,4 km al 4,9%), de tercera categoria (Km 128) i la cota de Charrecey (2,1 km al 6,7%), de segona (Km 164,5). Els esprints intermedis es troben als quilòmetres 55 i 173 i durant l'etapa es passa pels departaments del Yonne, Costa d'Or i Saona i Loira.[7]
Després de dues etapes marcades pel mal temps en aquesta arribà la calma. Una llarga escapada, integrada per Pierre Latour, Romain Combaud i Benjamin King, arribà a disposar de vuit minuts sobre el gran grup, moment en què el FDJ va començar a reduir les diferències. En l'ascensió a la cota de Charrecey King es despenjà del grup capdavanter, mentre Latour i Combaud maldaven per arribar a meta. Finalment foren neutralitzats en el darrer quilòmetre i es disputà un esprint que fou guanyat clarament per Sam Bennett.[8]
- 8 de març de 2017 — Beaujeu - Mont Brouilly, 14,5 km, contrarellotge individual (CRI)[9]
Única contrarellotge individual d'aquesta edició, amb un recorregut de 14,5 km, però dues parts ben diferenciades. Els primers 11,4 km són totalment plans, però en arribar a Saint-Lager s'inicia una curta però dura ascensió fins al mont Brouilly. Seran 3 km d'ascensió al 7,7% de mitjana, però amb rampes que en diversos punts superen el 10%.[9]
El català David de la Cruz dominà la classificació durant força estona, però finalment fou superat pels grans favorits a la victòria final i acabà en sisena posició. Alberto Contador va ser el primer en superar-lo, baixant dels 22'. Tot i que homes com Tony Gallopin i Gorka Izagirre es van acostar al temps de Contador cap d'ell el va superar. Quan semblava que Contador aconseguiria la primera victòria de la temporada amb el seu nou equip, el Trek-Segafredo, va aparèixer Julian Alaphilippe i millorà el temps en 19", amb la qual cosa aconseguia la victòria d'etapa i el liderat, ja que el fins aleshores líder Arnaud Demare va perdre 1' 41".[10]
- 9 de març de 2017 — Quincié-en-Beaujolais - Lo Peatge de Pisançon, 199,5 km[11]
Darrera etapa de transició, la més llarga de l'edició, bàsicament plana i tan sols dues petites dificultats muntanyoses en la segona part de la mateixa: la cota de Givors (4,3 km al 4,2%), de tercera caegoria (Km 98) i la cota de Saint-Uze (2,7 km al 6,5%), de segona (Km 152,5). Els esprints intermedis es troben als quilòmetres 70 i 133,5 i durant l'etapa es passa pels departaments del Roine, Loira, Ardecha i Droma.[11]
Una llarga escapada protagonitzada per Axel Domont, Federico Zurlo, Natnael Berhane, Lilian Calmejane i Pierre-Luc Périchon arribà a tenir un avantatge de 5' 50" al km 60. Això va fer que el Quick-Step Floors i la FDJ comencessin a tirar del gran grup per mantenir el liderat uns i els altres per buscar una nova victòria d'etapa amb Demare. A manca de 12 km foren neutralitzats els darrers integrants de l'escapada. En l'esprint final André Greipel s'imposà a Arnaud Demare i Dylan Groenewegen.[12]
- 10 de març de 2017 — Aubanha - Faiença, 193,5 km[13]
Primera de les tres etapes de muntanya que han de servir per determinar el vencedor final de la cursa. L'etapa comença amb un port de primera categoria que es corona al km 13, per tot seguit fer uns 100 quilòmetres més aviat plans. Els darrers 80 quilòmetres són molt exigents, amb dos ports de primera, dos de segona i un de tercera. L'arribada és un port de segona, amb 1,3 km al 9,8% de desnivell. Durant l'etapa es passa pels departaments de les Boques del Roine i Var.[13]
Només començar l'etapa s'inicià l'ascensió al coll de l'Espigoulier (8,9 km al 5,6%) on es va formar la primera escapada del dia. En el primer pas pel coll de Bourigaille Alberto Contador intentà atacar, però fou respost ràpidament per Sergio Luis Henao i Daniel Martin. El fort ritme imposat pel darrere va fer que l'escapada fos neutralitzada a manca de 21 km per l'arribada. A manca de 500 metres per coronar per segona vegada el coll del Bourigaille atacà Simon Yates (Orica-Scott), que marxà en solitari cap a la línia d'arribada. Henao acabà a 17 segons i va treure 12 segons al líder Julian Alaphilippe i 15 a Contador.[14]
- 11 de març de 2017 — Niça - Coll de la Couillole, 177 km[15]
Etapa reina de la present edició. L'etapa es pot dividir en tres parts: una sortida dura, amb dos port enllaçats en els primers 30 km i que durà la cursa del nivell del mar fins als 1.000 metres del coll de Vence. Posteriorment uns 100 km amb tobogans i zones planes i un final explosiu amb dos ports de primera enllaçats: el Coll Saint-Martin, amb 7,5 km al 7,2% de mitjana i final al Coll de la Couillole, de 15,7 km al 7,1% de desnivell mitjà i que constitueix el port més alt mai pujat per la París-Niça.[15][16]
L'etapa fou marcada per una escapada inicial composta per cinc corredors: Lilian Calmejane, Axel Domont, Jan Polanc, Delio Fernández i Omar Fraile, en què Calmejane seria el darrer en ser neutralitzat, ja durant l'ascensió al coll de Couillole. En començar aquesta dura i llarga ascensió tots els favorits anaven junts, a excepció de Tony Gallopin. Els primers en marcar un fort ritme foren els homes del Team Sky. A 12 km de meta el fins aleshores líder Julian Alaphilippe perdia contacte amb els favorits. Posteriorment era Jarlinson Pantano, company d'Alberto Contador el que passava a marcar el ritme d'un grup en què cada vegada quedaven menys integrants. Finalment sols Sergio Luis Henao, Contador i Richie Porte quedaren al davant. Porte, que no lluitava per la general, atacà diverses vegades, fins que a manca de 3 km marxà en solitari cap a la victòria final. Per darrere de Contador deixà enrere a Henao, mentre Daniel Martin recuperava temps venint des del darrere. Finalment Sergio Henao passà a ser el nou líder, amb mig minut sobre Martin i 31" sobre Contador.[16]
- 12 de març de 2017 — Niça - Niça, 115,5 km[17]
Etapa curta i intensa pels voltants de Niça, amb el pas per cinc ports de muntanya, tres de segona (km 21, 37 i 51) i dos de primera (km 68 i 102), el darrer d'ells, el coll d'Eze, a tan sols 15 km per a l'arribada a Niça, que ha de servir per determinar la classificació final.[17]
Etapa en què Alberto Contador dinamità la cursa, amb un fort atac en l'ascensió a la Cota de Peille, de primera, que deixà enrere a Sergio Henao. Contador arribà a tenir un minut sobre el líder, però en el descens del coll d'Eze, Henao aconseguí recuperar una mica de temps i acabà conservant el liderat per tan sols dos segons. La victòria d'etapa fou per a David de la Cruz, que s'imposà a l'esprint a Contador. Tercer fou Marc Soler.[18]
França
Sergio Henao Montoya (Team Sky)
Alberto Contador Velasco (Trek-Segafredo)
Daniel Martin (Quick-Step Floors).svg){kind=small}
Quick-Step Floors
_pictogram.svg){kind=small}
Sonny Colbrelli
André Greipel
.svg){kind=small}
Simon Yates
Richie Porte
