- Conflans-Sainte-Honorine - Conflans-Sainte-Honorine, 6 de març. 6,1 km (contrarellotge individual)[6]
La París-Niça 2016 comença amb un pròleg totalment pla pels carrers de Conflans-Sainte-Honorine, en què la major dificultat serà la gestió dels revolts.[6]
Etapa guanyada per Michael Matthews (Orica-GreenEDGE), amb un segon d'avantatge sobre Tom Dumoulin (Team Giant-Alpecin) i dos sobre Patrick Bevin (Cannondale). La victòria de Matthews va ser una mica inesperada per ser aquest el seu primer dia de competició d'aquesta temporada.[7] El vigent vencedor de la París-Niça, Richie Porte (BMC Racing Team) finalitzà en 11a posició, a 10" de Matthews.,[8] mentre Alberto Contador (Team Tinkoff) ho va fe en 27a, a 16" del vencedor.[9]
- Condé-sur-Vesgre - Vendôme, 7 de març. 198 km [10]
Etapa totalment plana a través dels departaments d'Yvelines, Eure i Loir i Loir i Cher, però amb un final que s'espera mogut, ja que en els darrers vint-i-cinc quilòmetres el recorregut transcorre per diferents camins de terra, per totalitzar 4,2 quilòmetres. En aquests trams de terra està situada l'única dificultat muntanyosa del dia, una petita cota de tercera que es corona en dues ocasions (km 180,5 i 194). Durant el recorregut hi ha dos esprints intermedis, als quilòmetres 104 i 184.[10]
Etapa amb característiques de clàssica de primavera, amb forts vents, fred i neu als quals cal afegir els sectors de pistes forestals i petites cotes en els darrers 20 km de cursa. Thomas De Gendt (Lotto Soudal), Perrig Quemeneur (Direct Énergie), Steven Tronet (Fortuneo-Vital Concept) i Thierry Hupond (Delko Marseille) van protagonitzar l'escapada del dia. Aconseguiren tenir més de 10 minuts d'avantatge, fins que a manca de 50 km el Team Sky augmentà el ritme i provocà el trencament del gran grup. A 19 km de meta l'escapada va ser neutralitzada, mentre tots els favorits es mantenien al capdavant del gran grup en passar pels trams de terra. Pierre-Luc Périchon (Fortuneo–Vital Concept), Tony Gallopin Lotto Soudal o Edward Theuns (Trek-Segafredo) van intentar l'aventura en solitari, però la carrera es va acabar decidint a l'esprint. El vencedor va ser Arnaud Demare (FDJ), per davant de Ben Swift (Sky Team) i Nacer Bouhanni (Cofidis). Michael Matthews (Orica-GreenEDGE) va mantenir el liderat.[11][12]
| Resultats de la 1a etapa[11]
|
|
Classificació general després de la 1a etapa[11]
|
- Contres - Comentriac, 8 de març. 213,5 km [13]
Nova etapa plana, amb esprints intermedis als quilòmetres 25 i 196,5, en el primer pas per la línia d'arribada. L'única dificultat muntanyosa del dia és la cota d'Estivareilles (1,7 km al 6,2%), de tercera categoria, que es corona al km 164. Durant l'etapa es passa pels departaments de Loir i Cher, Indra, Cher i Allier.[13]
Etapa marcada per la polèmica arribada, en què una maniobra antireglamentària de Nacer Bouhanni (Cofidis) provocà la seva desqualificació i que aquesta fos per al líder Michael Matthews (Orica-GreenEDGE). Amb aquesta victòria amplià les diferències respecte a la resta de rivals.[14] Anteriorment l'etapa havia estat marcada per una llarga escapada de més de 200 km formada per Evaldas Šiškevičius (Delko-Marseille), Anthony Delaplace (Fortuneo-Vital Concept), Matthias Brändle (IAM Cycling) i Tsgabu Grmay (Lampre-Merida) que fou neutralitzada a 12 quilòmetres de l'arribada.[14]
| Resultats de la 2a etapa[14]
|
|
Classificació general després de la 2a etapa[14]
|
- Cuçac - Mont Brouilly, 9 de març. 168 km [15]
Etapa de mitja muntanya, amb cinc ports de tercera categoria (km59,5; 79,5; 96,5; 112 i 117; i un de segona, el Mont Brouilly, que tot i que es puja en dues ocasions, al km 136 i l'arribada, sols puntua la primera vegada. Aquest port final, de tan sols 3 km, però al 7,7% i el darrer quilòmetre supera el 9%, ha de marcar les primeres diferències clares entre els favorits. Els esprints intermedis estan situats als quilòmetres 84 i 142,5. Durant l'etapa es passa pels departaments de l'Allier, Loira, Saona i Loira i Roine.[15]
Una forta nevada obligà a suspendre l'etapa. En un primer moment el jurat decidí neutralitzar l'etapa al km 70 per reprendre-la a Villié-Morgon, km 125, però finalment l'estat de les carreteres va fer optar per la suspensió.[16] En el moment de la suspensió cinc ciclistes es trobaven escapats amb 3' 10" sobre el gran grup: De Gendt, Gougeard, Lutsenko, Didier i Herrada.[17] Els temps no foren tinguts en compte, però sí els punts als esprints i ports de muntanya superats.[18]
- Juliénas - Rumans, 10 de març. 195,5 km [19]
Etapa de transició camí del Mediterrani a l'espera de l'arribada de l'alta muntanya en les darreres tres etapes. Dos ports de tercera (km 19,5 i 108) i un de segona, a manca de 23 km per l'arribada hauran de ser superats pels corredors. Els esprints intermedis estan situats als quilòmetres 80,5 i 143,5 i durant l'etapa es passa pels departaments del Roine, Loira, Ardecha i Droma.[19]
Una escapada formada al quilòmetre 6 per Thomas Voeckler (Direct Énergie), Matthew Brammeier (Dimension Data), Florian Vachon (Fortuneo-Vital Concept) i Evaldas Šiškevičius (Delko-Marseille) aconseguí fins a quatre minuts sobre el gran grup, però en tot moment va estar controlada pels equips dels esprintadors. Un cop neutralitzats foren diversos els ciclistes que ho intentaren en solitari, entre ells Delio Fernández (Direct Énergie). Finalment l'etapa es decidí a l'esprint i Nacer Bouhanni en fou el vencedor. Michael Matthews (Orica-GreenEDGE) conserva el liderat.[20]
| Resultats de la 4a etapa[20]
|
|
Classificació general després de la 4a etapa[20]
|
- Sant Paul de Tricastin - Selon, 11 de març. 198 km [21]
Primer tast amb l'alta muntanya, amb l'ascensió dels primers nou quilòmetres i mig del Ventor, fins a la cota 1.435 del Chalet Reynard. Tot i estar situat al km 71,5, la duresa de l'ascensió, amb una mitjana superior al 9%, marcarà l'etapa. Una cota de tercera prèvia (km 49,5) i tres de segona, als quilòmetres 131, 162 i 169,5 completen les dificultats muntanyoses. Els esprints intermedis estan situats als quilòmetres 23,5 i 141 i durant l'etapa es passa pels departaments del Droma, Valclusa i Boques del Roine.[21]
En els primers quilòmetres es forma una nombrosa escapada entre els quals hi ha Jesús Herrada (Team Katusha), que corona en primera posició el coll del Chalet Reynard i aconsegueix el liderat de la muntanya. En la darrera ascensió del dia Alexey Lutsenko (Team Katusha) s'escapà del gran grup i enllaçà amb Antoine Duchesne (Direct Énergie), darrer dels membres de l'escapada inicial. Poc després el deixà enrere i marxà en solitari cap a la victòria. Lutsenko sols aconseguí 40" sobre el gran grup, però foren suficients per aconseguir la victòria en solitari. Michael Matthews (Orica-GreenEDGE) conserva el liderat.[22]
| Resultats de la 5a etapa[22]
|
|
Classificació general després de la 5a etapa[22]
|
- Niça - Utèla, 12 de març. 177 km [23]
Etapa reina de la present edició, amb set ports de muntanya durant el seu recorregut, tot a través del departament dels Alps Marítims. Només començar es puja la cota de Gattières (4,5 km al 4,8%), de segona categoria, que es corona al km 10. Al km 50 es corona la cota de Coursegoules (11,5 km al 4,4%), de segona, i poc després es passa peñ primer esprint intermedi (km 52,5). Un llarg descens durà els ciclistes fins a Roquestéron-Grasse, al km 83, on la carretera torna a enfilar-se. La cota de Sigale (7,3 km al 4,9%), de segona, enllaça amb la cotae d'Ascros (8,5 km al 5,4%), de primera categoria i que es corona al km 106,5. Després d'un llarg descens fins gairebé el nivell del mar arriben tres ascensions encadenades en els 40 km finals. La cota de Levens (6,2 km al 5,5%, km 145) i la cota de Duranus (1,6 km al 8,4%, km 157), previ pas pel segon esprint (km 148,5), donen lloc a l'ascensió final a la Madonne d'Utèla (15,3 km al 5,7%).[21]
| Resultats de la 6a etapa[24]
|
|
Classificació general després de la 6a etapa[24]
|
- Niça - Niça, 13 de març. 134 km [25]
Etapa curta i intensa pels voltants de Niça, amb el pas per sis ports de muntanya, dos de tercera (km 33 i 41), dos de segona (km 55,5 i 69,5) i dos de primera (km 86,5 i 118,5), el darrer d'ells, el coll d'Eze, a tan sols 15 km per a l'arribada al passeig marítim, que ha de servir per determinar la classificació final.[25]
Etapa en què Alberto Contador i tot el Team Tinkoff intentà, sense sort, dinamitar la cursa, amb dos atacs que posaren contra les cordes al líder Geraint Thomas. Primer atacà en el tram central de l'etapa, i amb l'ajuda de tres companys d'equip arribà a tenir més d'un minut, sobre Thomas, però poc abans de començar l'ascensió al coll d'Eze foren neutralitzats. Aquest darrer port es va pujar a un fort ritme i Contador tornà a deixar enrere a Thomas. En el seu descens, junt a Richie Porte (BMC Racing Team), enllaçà amb Tim Wellens (Lotto Soudal), darrer supervivent d'una nombrosa escapada que s'havia format en els primers quilòmetres d'etapa i plegats es presentaren a l'arribada. Wellens fou el més ràpid i s'imposà en l'etapa. Finalment Thomas resistí l'escomesa de Contador i salvà el liderat per tan sols 4 segons.[1]
| Resultats de la 7a etapa[1]
|
|
Classificació general després de la 7a etapa[1]
|
França.svg){kind=small}
Geraint Thomas (Team Sky)
Alberto Contador Velasco (Tinkoff)
Richie Porte (BMC Racing Team)
Antoine Duchesne (Direct Énergie)
_pictogram.svg){kind=small}
Aleksei Lutsenko
Ilnur Zakarin.svg){kind=small}
Tim Wellens
Geraint Thomas (GBR) 
Alberto Contador (ESP)
Richie Porte (AUS)
Ilnur Zakarin (RUS)
Sergio Henao (COL)
Tony Gallopin (FRA)
Rui Costa (POR)
