Sep Vanmarcke

ciclista belga

Sep Vanmarcke (Kortrijk, 28 de juliol de 1988) és un ciclista belga, professional des del 2009 fins al 2023, quan es veu obligat a parar immediatament la seva activitat degut a problemes cardíacs.[1] En el seu palmarès destaca la victòria a l'Omloop Het Nieuwsblad de 2012 i la Bretagne Classic de 2019.

Infotaula de personaSep Vanmarcke
Biografia
NaixementSep Vanmarcke
28 de juliol de 1988 (1988-07-28) (35 anys)
Kortrijk (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatBèlgica Bèlgica
Alçada189 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista (–2023) Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBèlgica Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2008-2009 Ventilair-Steria
2009-2010 Team Flanders-Baloise
2011-2012 EF Education-EasyPost
2013-2016 Team Visma-Lease a Bike
2017-2020 EF Education-EasyPost
2021-2023 Israel-Premier Tech Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Principals triomfs
Curses d'un diaOmloop Het Nieuwsblad (2012)
Bretagne Classic (2019)
Família
GermansKen Vanmarcke Modifica el valor a Wikidata

Lloc websepvanmarcke.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: sepvanmarcke Twitter (X): sepvanmarcke Instagram: sepvanmarcke UCI: 53912 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Sep Vanmarcke començà en el món del ciclisme el 2003, en categoria debutant. Son pare i germà també practicaren aquest esport. El 2007 passà a la categoria sub-23 a l'equip CLC d'Ingelmunster. Aquell any destaca la tercera posició al Tour de Flandes sub-23, la 5a a la Zellik-Galmaarden i la 6a al Circuit de Valònia.

El 2008 fitxà per l'equip continental belga Davitamon-Lotto-Jong Vlaandere, obtenint novament bones classificacions. El 2009 obtingué tres victòries: el Circuit de Hesbaye, la primera etapa del Tour du Haut-Anjou i la segona etapa del Tour del Brabant flamenc.[2]

A finals del 2009 passà al professionalisme de la mà del Topsport Vlaanderen-Mercator. El 2010 acabà segon a la Gant-Wevelgem, la primera cursa del calendari mundial que disputava, en què fou superat a l'esprint per Bernhard Eisel, alhora que superava Philippe Gilbert. Això el convertí en una de les revelacions belgues de l'inici de la temporada, junt a Jens Keukeleire.[3][4] Passà dos mesos inactiu per culpa d'una lesió al tendó d'Aquil·les,[4] però acabà en un bon estat de forma la temporada, acabant segon al Circuit franco-belga.

Gràcies als bons resultats fitxà per l'equip ProTour Garmin-Cervélo. La seva estrena el 2011 quedà retardada per una recaiguda en la lesió al tendó d'Aquil·les, però posteriorment confirmà les bones perspectives amb bones curses al Gran Premi E3 i la París-Roubaix.

El 2012 aconseguí el que fins al moment és la seva victòria més important, en imposar-se a l'Omloop Het Nieuwsblad per davant de Tom Boonen i Joan Antoni Flecha.[5]

Palmarès modifica

Resultats a la Volta a Espanya modifica

  • 2011. 140è de la classificació general

Resultats al Tour de França modifica

  • 2013. 131è de la classificació general
  • 2014. 106è de la classificació general
  • 2015. 104è de la classificació general
  • 2016. 104è de la classificació general
  • 2018. 115è de la classificació general

Referències modifica

  1. «Sep Vanmarcke retires with immediate effect» (en anglès). cyclingnews, 07-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
  2. (neerlandès) «Sep Vanmarcke». Arxivat de l'original el 12 de març 2012. [Consulta: 30 juliol 2011].
  3. «Sep Vanmarcke», 29-03-2010. [Consulta: 30 juliol 2011].
  4. 4,0 4,1 (anglès) «Vanmarcke aims to be Classics leader», 23-12-2010. [Consulta: 30 juliol 2011].
  5. «Flecha acaba tercero en la Omloop Het Nieuwsblad» (en castellà). marca.com, 25-02-2012. [Consulta: 26 febrer 2012].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sep Vanmarcke