París-Roubaix 2011
La París-Roubaix 2011 és l'edició 109 de la clàssica ciclista París-Roubaix. La cursa es disputà el 10 d'abril de 2011 entre les viles de Compiègne i el velòdrom André Pétrieux de Roubaix. Aquesta és la novena prova de l'UCI World Tour 2011.
![]() | |
Data | 10 d'abril de 2011 |
---|---|
Distància | 258 km |
Països | ![]() |
Sortida | Compiègne |
Arribada | Roubaix (velòdrom André Pétrieux) |
Inscrits | 197 i 108 ![]() |
Palmarès | |
Vencedor | ![]() |
Temps del vencedor | 6h 07' 28" (42,126 km/h) |
Segon | ![]() |
Tercer | ![]() |
El vencedor fou el belga Johan Vansummeren (Garmin-Cervélo), que es presentà en solitari a l'arribada al velòdrom André Pétrieux de Roubaix després de deixar enrere tres companys d'escapada a manca de 15 km per a l'arribada. Fou seguit, a 19", per Fabian Cancellara (Team Leopard Trek), que en els darrers quilòmetres atrapà els escapats, i Maarten Tjallingii (Rabobank).
RecorregutModifica
Els corredors es troben en aquesta edició amb dos antics sectors: Aulnoy-lez-Valenciennes > Famars (2.500 m, 5 estrelles) i Famars > Quérénaing (1.200 m, 2 estrelles) per a substituir el de Verchain-Maugré > Quérénaing (1.600 m, 3 estrelles).
També es fa servir per primera vegada un sector de pavé inèdit: Millonfosse > Bousignies (1.400 m, 4 estrelles), associat amb el sector Brillon > Tilloy-lez-Marchiennes (1.100 m, 2 estrelles) per substituir els de Hornaing > Wandignies-Hamage (3.700 m, 3 estrelles) i Warlaing > Brillon (2.400 m, 3 estrelles). El sector de Millonfosse > Bousignies es troba tan sols a 4 km de la sortida del serctor d'Arenberg, reduint d'aquesta manera el temps de recuperació dels ciclistes.
Sectors de pavéModifica
En aquesta edició hi ha 27 sectors de pavé, per una llargada total de 51,5 quilòmetres.
Sector | Quilòmetres | Localització | Llargada | Dificultat |
---|---|---|---|---|
27 | 98 | Troisvilles > Inchy | 2 200 m | |
26 | 104,5 | Viesly > Quiévy | 1 800 m | |
25 | 107 | Quiévy > Saint-Python | 3 700 m | |
24 | 115,5 | Saint-Python | 1 500 m | |
23 | 119,5 | Vertain > Saint-Martin-sur-Écaillon | 2 300 m | |
22 | 126,5 | Capelle-sur-Écaillon > Ruesnes | 1 700 m | |
21 | 142,5 | Aulnoy-lez-Valenciennes > Famars | 2 600 m | |
20 | 146 | Famars > Quérénaing | 1 200 m | |
19 | 149 | Quérénaing > Maing | 2 500 m | |
18 | 152 | Maing > Monchaux-sur-Écaillon | 1 600 m | |
17 | 164 | Haveluy > Wallers | 2 500 m | |
16 | 172 | Trouée d'Arenberg | 2 400 m | |
15 | 178,5 | Millonfosse > Bousignies | 1 400 m | |
14 | 183,5 | Brillon > Tilloy-lez-Marchiennes | 1 100 m | |
14 | 186 | Tilloy-lez-Marchiennes > Sars-et-Rosières | 2 400 m | |
13 | 192,5 | Beuvry-la-Forêt > Orchies | 1 400 m | |
12 | 197,5 | Orchies | 1 700 m | |
11 | 203,5 | Auchy-lez-Orchies > Bersée | 2 600 m | |
10 | 209 | Mons-en-Pévèle | 3 000 m | |
9 | 215 | Mérignies > Pont-à-Marcq | 700 m | |
8 | 218,5 | Pont-Thibaut > Ennevelin | 1 400 m | |
7 | 224 | Templeuve (L'Épinette) | 200 m | |
7 | 224,5 | Templeuve (Moulin-de-Vertain) | 500 m | |
6 | 231 | Cysoing > Bourghelles | 1 300 m | |
6 | 233,5 | Bourghelles > Wannehain | 1 100 m | |
5 | 238 | Camphin-en-Pévèle | 1 800 m | |
4 | 241 | Carrefour de l'Arbre | 2 100 m | |
3 | 243 | Gruson | 1 100 m | |
2 | 250 | Hem | 1 400 m | |
1 | 256,5 | Roubaix | 300 m | |
Total | 51 500 m |
Equips participantsModifica
25 equips prenen part a la París-Roubaix. Hi ha els 18 equips ProTeams i 7 equips continentals professionals beneficiats d'una invitació: Cofidis, Europcar, FDJ, Bretagne-Schuller, Saur-Sojasun, Skil-Shimano i Team NetApp.[1]
|
|
FavoritsModifica
Fabian Cancellara (Team Leopard-Trek), vencedor de les edicions del 2010 i 2006 i tercer al Tour de Flandes el cap de setmana anterior és el principal favorit.[2] Els altres favorits són Tom Boonen i Sylvain Chavanel pel Quick Step-Innergetic,[2] el campió del món Thor Hushovd (Garmin-Cervélo),[2] els ciclistes del BMC Racing Team Alessandro Ballan i George Hincapie[2] tot i les recents caigudes patides pel darrer, Joan Antoni Flecha i Geraint Thomas del Team Sky. Bjorn Leukemans (Vacansoleil-DCM) i Filippo Pozzato (Team Katusha) també formen part de la llista inicial de favorits.[2]
Entre els absents cal destacar Nick Nuyens (Saxo Bank-Sungard) vencedor del Tour de Flandes la setmana anterior, Edvald Boasson Hagen (Team Sky) que s'ha fracturat tres costelles i el subcampió del món Matti Breschel (Rabobank).
Classificació finalModifica
Ciclista | Equip | Temps | Punts UCI | |
---|---|---|---|---|
1 | Johan Vansummeren | Garmin-Cervélo | 6h 07' 28" | 100 |
2 | Fabian Cancellara | Team Leopard-Trek | + 19" | 80 |
3 | Maarten Tjallingii | Rabobank | m. t. | 70 |
4 | Gregory Rast | Team RadioShack | m. t. | 60 |
5 | Lars Bak | Team HTC-High Road | + 21" | 50 |
6 | Alessandro Ballan | BMC Racing Team | + 36" | 40 |
7 | Bernhard Eisel | Team HTC-High Road | + 47" | 30 |
8 | Thor Hushovd | Garmin-Cervélo | + 47" | 20 |
9 | Joan Antoni Flecha | Team Sky | + 47" | 10 |
10 | Mathew Hayman | Team Sky | + 47" | 4 |
ReferènciesModifica
- ↑ Paris-Roubaix. Les 25 équipes sélectionnées a ouest-france.fr (4 de març de 2011)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Paris-Roubaix 2011: the top contenders a cyclingnews.com (anglès)
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: París-Roubaix 2011 |
- Web oficial (anglès) (francès)