Obre el menú principal

UCI World Tour 2011

L'UCI World Tour 2011 va ser la tercera edició del sistema de classificació posat en marxa per la Unió Ciclista Internacional (UCI) el 2009, la primera com a UCI World Tour. La primera de les curses a disputar-se va ser el Tour Down Under, amb inici el 18 de gener, i constava de 14 curses per etapes i 13 curses d'un sol dia, finalitzant amb el Giro de Llombardia, el 15 d'octubre.[1] Respecte al 2010 hi ha la incorporació d'una nova cursa, el Tour de Pequín, una cursa de nova creació i que es disputa per primer cop al continent asiàtic.

Resum cursa ciclista UCI World Tour 2011
Dades de la competició
Organitzador Unió Ciclista Internacional
Núm. edició 1a
Data del 18 de gener al 15 d'octubre de 2011
Participants 18 equips World Tour
Núm. de curses 27
Jerarquia
Jerarquia Circuit mundial
Nivell inferior circuits continentals: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania
Palmarès
Guanyador  Philippe Gilbert (BEL)
Equips  Omega Pharma-Lotto (BEL)
Països Itàlia
Modifica les dades a Wikidata

ObjectiusModifica

L'objectiu d'aquesta classificació és determinar quin és el millor ciclista i quin és el millor equip de la temporada ciclista del 2011. Així mateix la classificació per equips permetrà designar els equips que poden alinear nou corredors durant la cursa en línia del Campionat del món de ciclisme en ruta del 2011, privilegi reservat als 10 primers de la classificació.

ReglamentModifica

El calendari es va donar a conèixer el 10 de novembre de 2010 per l'UCI,[2] amb un sol canvi respecte a l'any anterior, la incorporació del Tour de Pequín.[3]

Els punts sols són atorgats als corredors que corren en equips amb categoria ProTour.

Els punts atorgats són diferents segons les proves. El vencedor del Tour de França guanya 200 punts. El Giro d'Itàlia i la Volta a Espanya constitueixen una segona categoria i atorguen 170 punts al vencedor. Una tercera categoria de proves atorga 100 punts al vencedor: Tour Down Under, París-Niça, Tirrena-Adriàtica, Milà-Sanremo, Volta a Catalunya, Tour de Flandes, Volta al País Basc, París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja, Tour de Romandia, Critèrium del Dauphiné, Volta a Suïssa, Volta a POlònia, Eneco Tour, Tour de Pequín, Giro de Llombardia. El vencedor de les proves restants s'emporta 80 punts: Gant-Wevelgem, Amstel Gold Race, Fletxa Valona, Clàssica de Sant Sebastià, Vattenfall Cyclassics, GP Ouest France-Plouay, Gran Premi Ciclista de Quebec, Gran Premi Ciclista de Mont-real.[4]

Barem de punts de la classificació general per categoria de prova[4]
Classificació general 1r 2n 3r 4t 10è 11è 12è 13è 14è 15è 16è 17è 18è 19è 20è
Prova categoria 1 200 150 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 24 20 16 12 10 8 6 4
Prova categoria 2 170 130 100 90 80 70 60 52 44 38 32 26 22 18 14 10 8 6 4 2
Prova categoria 3 100 80 70 60 50 40 30 20 10 4
Prova categoria 4 80 60 50 40 30 22 14 10 6 2
Barem de punts per una etapa/pròleg per categoria de prova[4]
Classificació d'etapa 1r 2n 3r 4t
Prova categoria 1 20 10 6 4 2
Prova categoria 2 16 8 4 2 1
Prova categoria 3 6 4 2 1 1

A banda de la classificació individual l'UCI World Tour 2011 compta també amb una classificació per equips i una per països. La classificació per equips s'estableix a partir de la suma dels punts aconseguits pels cinc millors ciclistes de cada equip en la classificació individual. La classificació per països s'obté de la suma de punts obtinguts pels cinc millors ciclistes de cada nacionalitat en la classificació individual. En cas d'empat els equips o països el desempat s'estableix a partir del millor ciclista en la classificació individual.[4]

Equips participantsModifica

Calendari i resultatsModifica

Resultats de les proves i líders de les classificacions de l'UCI World Tour
Núm. Data Prova País C.[4] Vencedor Classificació individual Classificació per equips Classificació per país
1 18-23 de gener Tour Down Under   Austràlia 3   Cameron Meyer   Cameron Meyer   Rabobank   Austràlia
2 6-13 de març París-Niça   França 3   Tony Martin   Tony Martin   Team HTC-Highroad
3 9-15 de març Tirrena-Adriàtica   Itàlia 3   Cadel Evans
4 19 de març Milà-Sanremo   Itàlia 3   Matthew Goss   Matthew Goss
5 21-27 de març Volta a Catalunya   Catalunya 3   Alberto Contador[5]
  Michele Scarponi
6 27 de març Gant-Wevelgem   Bèlgica 4   Tom Boonen
7 3 d'abril Tour de Flandes   Bèlgica 3   Nick Nuyens
8 4-9 d'abril Volta al País Basc   Espanya 3   Andreas Klöden   Team RadioShack
9 10 d'abril París-Roubaix   França 3   Johan Vansummeren   Fabian Cancellara   Itàlia
10 17 d'abril Amstel Gold Race   Països Baixos 4   Philippe Gilbert   Bèlgica
11 20 d'abril Fletxa Valona   Bèlgica 4   Philippe Gilbert   Philippe Gilbert
12 24 d'abril Lieja-Bastogne-Lieja   Bèlgica 3   Philippe Gilbert   Team Leopard-Trek
13 26 d'abril - 1 de maig Tour de Romandia   Suïssa 3   Cadel Evans   Team HTC-Highroad
14 7-29 mai Giro d'Itàlia   Itàlia 2   Alberto Contador[5]
  Michele Scarponi
  Espanya
15 5-12 juin Critèrium del Dauphiné   França 3   Bradley Wiggins
16 11-19 de juny Volta a Suïssa   Suïssa 3   Levi Leipheimer
17 2-24 de juliol Tour de França   França 1   Cadel Evans   Cadel Evans   Team Leopard-Trek
18 30 de juliol Clàssica de Sant Sebastià   País Basc 4   Philippe Gilbert
19 31 de juliol-6 d'agost Volta a Polònia   Polònia 3   Peter Sagan
20 8-14 d'agost Eneco Tour   Països Baixos
  Bèlgica
3   Edvald Boasson Hagen
22 21 d'agost Vattenfall Cyclassics   Alemanya 4   Edvald Boasson Hagen
23 28 d'agost GP Ouest France-Plouay   França 4   Grega Bole
24 9 de setembre Gran Premi Ciclista de Quebec   Canadà 4   Philippe Gilbert   Philippe Gilbert
21 20 d'agost-11 de setembre Volta a Espanya   Espanya 2   Juan José Cobo
25 11 de setembre Gran Premi Ciclista de Mont-real   Canadà 4   Rui Alberto Faria da Costa   Omega Pharma-Lotto
26 5-9 d'octubre Tour de Pequín   Xina 3   Tony Martin
27 15 d'octubre Giro de Llombardia   Itàlia 3   Oliver Zaugg

Llegenda : C. = Categoria de la prova segons el barem de punts

ClassificacionsModifica

Classificació individualModifica

Classificació individual[6]
Pos. Nom Equip Punts
1   Philippe Gilbert (BEL) Omega Pharma-Lotto 718
2   Cadel Evans (AUS) BMC Racing Team 584
-   Alberto Contador[5] Saxo Bank-SunGard 471
3   Joaquim Rodríguez (ESP) Team Katusha 446
4   Michele Scarponi (ITA) Lampre-ISD 419
5   Tony Martin (GER) Team HTC-Highroad 349
6   Samuel Sánchez (ESP) Euskaltel-Euskadi 317
7   Vincenzo Nibali (ITA) Liquigas-Cannondale 310
8   Daniel Martin (IRL) Garmin-Cervélo 296
9   Bradley Wiggins (GBR) Team Sky 289
10   Fränk Schleck (LUX) Team Leopard-Trek 284
11   Edvald Boasson Hagen (NOR) Team Sky 260
12   Fabian Cancellara (SUI) Team Leopard-Trek 252
13   Andy Schleck (LUX) Team Leopard-Trek 252
14   Ivan Basso (ITA) Liquigas-Cannondale 250
15   Christopher Froome (GBR) Team Sky 230
16   Aleksandr Vinokúrov (KAZ) Astana 230
17   Robert Gesink (NED) Rabobank 222
18   Matthew Goss (AUS) Team HTC-High Road 217
19   Damiano Cunego (ITA) Lampre-ISD 213
20   Andreas Klöden (GER) Team RadioShack 207
  • 230 ciclistes van puntuar.

Classificació per equipsModifica

Aquesta classificació s'obté a partir de la suma dels 5 primers ciclistes de cada equip en la classificació individual.

Classificació per equips[7]
Pos. Equip Punts 5 millors ciclistes
1 Omega Pharma-Lotto 1101 Gilbert (718), Greipel (132), Van Den Broeck (125), Roelandts (66), Vanendert (60)
2 Team Sky 1069 Wiggins (289), Boasson Hagen (260), Froome (230), Urán (179), Gerrans (111)
3 Team Leopard-Trek 1024 F Schleck (284), A Schleck (252), Cancellara (252), Fuglsang (136), Zaugg (100)
4 Team HTC-Highroad 892 Martin (349), Goss (217), Cavendish (152), Pinotti (110), Siutsou (64)
5 BMC Racing Team 887 Evans (584), Ballan (100), Van Avermaet (90), Phinney (71), Frank (42)
6 Lampre-ISD 856 Scarponi (419), Cunego (213), Bole (91), Petacchi (81), Niemiec (52)
7 Liquigas-Cannondale 837 Nibali (310), Basso (250), P. Sagan (198), Ponzi (54), Capecchi (25)
8 Garmin-Cervélo 818 Martin (296), Millar (185), Hushovd (123), Farrar (108), Meyer (106)
9 Rabobank 687 Gesink (222), Mollema (190), Kruijswijk (128), Matthews (74), ten Dam (73)
10 Team RadioShack 649 Klöden (207), Leipheimer (158), Horner (153), Brajkovič (71), Rast (60)
11 Team Katusha 632 Rodríguez (446), Moreno (80), Pozzato (50), Kólobnev (30), Brut (26)
12 Euskaltel-Euskadi 489 Sánchez (317), Nieve (92), Antón (72), Castroviejo (6), Pérez Moreno (2)
13 Movistar Team 484 Intxausti (118), Rui Costa (101), Tondo (100), Rojas (95), Ventoso (70)
14 Astana 434 Vinokúrov (230), Kreuziger (145), Tiralongo (23), Hrivko (20), Clarke (16)
15 AG2R La Mondiale 398 Péraud (161), Gadret (126), Nocentini (46), Mondory (34), Dupont (31)
16 Quick Step 383 Boonen (140), Chavanel (90), Ciolek (67), Devenyns (50), Cataldo (36)
17 Vacansoleil-DCM 369 Marcato (102), Poels (94), Leukemans (76), Bozic (57), Van Leijen (40)
18 Saxo Bank-SunGard 228 Contador (471),[5] Nuyens (101), C. A. Sørensen (80), J. J. Haedo (34), Porte (10), Cooke (3)

Classificació per paísModifica

La suma dels punts dels 5 primers ciclistes de cada país de la classificació individual dóna lloc a la classificació per país. Els 10 primers països a 15 d'agost de 2011 tenien dret a alinear 9 ciclistes als Campionat del món en ruta.[8]

En acabar la temporada del 2011 els 10 millors països de la classificació UCI World Tour 2011 obtindran 5 places en la prova en línia dels Jocs Olímpics d'estiu de Londres 2012. Els països classificats entre l'11a i 15a posició obtindran 4 places. A més, cada país classificat entre els 15 primers aconsegueix una plaça per la prova contrarellotge dels Jocs Olímpics.

Classificació per país[9]
Pos. País Punts 5 millors ciclistes
1   Itàlia 1302 Scarponi (419), Nibali (310), Basso (250), Cunego (213), Pinotti (110)
2   Bèlgica 1184 Gilbert (718), Boonen (140), Van Den Broeck (125), Nuyens (101), Vansummeren (100)
3   Austràlia 1092 Evans (584), Goss (217), Gerrans (111), Meyer (106), Matthews (74)
4   Espanya 1076 Contador (471),[5] Rodríguez (446), Sánchez (317), Intxausti (118), Tondo (100), Rojas (95)
5   Regne Unit 947 Wiggins (289), Froome (230), Millar (185), Cavendish (152), Swift (91)
6   Alemanya 798 Martin (349), Klöden (207), Greipel (132), Ciolek (67), Wegmann (43)
7   Països Baixos 707 Gesink (222), Mollema (190), Kruijswijk (128), Poels (94), Ten Dam (73)
8   Estats Units 571 Leipheimer (158), Horner (153), Farrar (108), Danielson (81), Phinney (71)
9   Luxemburg 536 F. Schleck (284), A. Schleck (252)
10   Suïssa 470 Cancellara (252), Zaugg (100), Rast (60), Frank (42), Albasini (16)
11   França 442 Péraud (161), Gadret (126), Chavanel (90), Dupont (34), Mondory (31)
12   Noruega 390 Boasson Hagen (260), Hushovd (123), Kristoff (7)
13   Irlanda 319 Martin (296), Roche (19), Deignan (4)
14   Dinamarca 285 Fuglsang (136), Sørensen (80), Bak (54), Rasmussen (13), Jørgensen (2)
15   Kazakhstan 234 Vinokúrov (230), Renev (4)
16   Eslovènia 219 Bole (91), Brajkovič (71), Božič (57)
17   Eslovàquia 214 P. Sagan (198), P. Velits (16)
18   Colòmbia 185 Urán (179), Soler (6)
19   Portugal 165 Costa (101), Machado (35), Cardoso (27), Paulinho (1), Oliveira (1)
20   República Txeca 146 Kreuziger (145), Raboň (1)
  • 35 països van puntuar.

ReferènciesModifica