Rui Alberto Faria da Costa

ciclista portuguès
No s'ha de confondre amb Rui Manuel César Costa.

Rui Alberto Faria de Costa, més conegut com a Rui Costa, (Aguçadoura, Póvoa de Varzim, 5 d'octubre de 1986) és un ciclista portuguès, professional des del 2007. Actualment corre a l'equip EF Education-EasyPost.[1]

Plantilla:Infotaula personaRui Alberto Faria da Costa

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1986 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Póvoa de Varzim (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes67 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaPortugal Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipEscalador i rodador Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
2005-2006 Santa Maria da Feira-Segmento d´Epoca
2007-2008 Secció de ciclisme del Sport Lisboa e Benfica
2009-2010 Movistar Team
2011-2013 Movistar Team
2014-2022 UAE Team Emirates
2023-2023 Intermarché-Wanty
2024- EF Education-EasyPost
Participà en
1r juliol 2023Tour de França de 2023 (67è)../... 25+ Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMário Costa Modifica el valor a Wikidata
Premis


Facebook: RuiAlbertoFariaCosta X: RuiCostaCyclist Olympics.com: rui-alberto-faria-da-costa UCI: 32596 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Portugal Portugal
Ciclisme
Campionat del Món en ruta
Or Florència 2013 ruta

És una de les més serioses esperances del ciclisme portuguès per les seves bones actuacions en proves sots23 els anys 2007 i 2008, on hi destaquen la victòria a la general del Giro de les Regions (2007), el segon lloc al Tour de l'Avenir (2008), o els bons resultats al còmput global dels Mundials de Varese (5è en ruta i 8è en contrarellotge).

Vist això, va ser fitxat pel potent Caisse d'Epargne d'Eusebio Unzué l'any 2009, temporada en què aconseguí una molt bona victòria als Quatre dies de Dunkerque, a més d'una etapa a la Vuelta a Chihuahua, on seria tercer final, i un segon lloc al Campionat de Portugal en ruta.

Ell i son germà Mario es van veure implicats en un cas de dopatge per metilhexanamina durant el campionat nacional de 2010.[2] De nou autoritzat a córrer a començaments del 2011, es trobà sense equip,[3] fins que a l'abril fitxà pel Movistar Team. Va prendre part al Tour de França, en què guanyà la 8a etapa entre Aigurande i Super-Besse. Aquest mateix any guanyà el Gran Premi Ciclista de Mont-real.

El 2012 aconseguí una etapa i la general de la Volta a Suïssa, en superar Fränk Schleck per tan sols 14". Amb aquesta victòria es convertia en el primer portuguès a guanyar una cursa per etapes del World Tour.[4]

El 2013 repetia triomf a la Volta a Suïssa, alhora que aconseguia dues victòries d'etapa, i en el Tour de França, disputat poques setmanes després, guanyà dues etapes, arribant en ambdós casos escapat a meta. El 29 d'octubre fou el primer portuguès a aconseguir el Campionat del món de ciclisme en ruta en imposar-se a l'esprint al català Joaquim Rodríguez en l'arribada a Florència.[5]

Palmarès

modifica

Resultats al Tour de França

modifica

Resultats al Giro d'Itàlia

modifica
  • 2017. 27è de la classificació general
  • 2022. 44è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

modifica
  • 2017. 42è de la classificació general
  • 2020. 44è de la classificació general
  • 2023. 41è de la classificació general. Vencedor d'una etapa

Referències

modifica
  1. «Rui Costa joins EF Education-EasyPost». efprocycling.com, 18-10-2023. [Consulta: 16 gener 2024].
  2. (anglès) «Rui Costa and his brother test positive», 18-10-2010.
  3. (castellà) «El portugués Rui Costa ficha por el Movistar Team», 07-04-2011.
  4. «Valverde converteix el ciclista portuguès Rui Costa en campió de la Volta a Suïssa». El Periódico de Catalunya, 18-06-2012. [Consulta: 18 juny 2012].
  5. Expósito, José María «Purito i Valverde conquisten una plata i un bronze amargs». El Periódico de Catalunya, 29-09-2013 [Consulta: 29 setembre 2013].

Enllaços externs

modifica