Volta a Suïssa 2011
La Volta a Suïssa 2011 és la 75a edició de la Volta a Suïssa, una competició ciclista per etapes que es disputa per les carreteres de Suïssa. Aquesta edició es disputà entre l'11 i el 19 de juny de 2011, amb un recorregut de 1.246,1 km distribuïts en 9 etapes, amb inici a Lugano, amb una petita contrarellotge individual, i final a Schaffhausen. La cursa és la setzena prova de l'UCI World Tour 2011.
 | |
| Data | 11 al 19 de juny de 2011 |
|---|---|
| Etapes | 9 |
| Distància | 1.246,1 km |
| Països |  Suïssa  Àustria  Liechtenstein |
| Sortida | Lugano |
| Arribada | Schaffhausen |
| Inscrits | 160  |
| Palmarès | |
| Vencedor |  Levi Leipheimer (USA) (Team RadioShack) |
| Temps del vencedor | 31h 45' 02" (39,24 km/h) |
| Segon |  Damiano Cunego (ITA) (Lampre-ISD) |
| Tercer |  Steven Kruijswijk (NED) (Rabobank ProTeam) |
| Classificacions secundàries | |
| Muntanya |  Andy Schleck (LUX) (Leopard Trek) |
| Punts |  Peter Sagan (SVK) (Liquigas-Cannondale) |
| Metes volants |  Lloyd Mondory (FRA) (AG2R La Mondiale) |
| Equip | Leopard Trek |
El vencedor final d'aquesta edició fou l'estatunidenc Levi Leipheimer (Team RadioShack), que superà per sols 4" l'italià Damiano Cunego (Lampre-ISD) i en poc més d'un minut al neerlandès Steven Kruijswijk (Rabobank ProTeam). La victòria final es decidí en la darrera de les 9 etapes de què constava la cursa, una contrarellotge individual, que serví perquè Leipheimer recuperés l'1' 59" que tenia de desavantatge respecte a Cunego fins aquell moment.
En les classificacions secundàries Andy Schleck (Leopard Trek) guanyà la de la muntanya, Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) la dels punts, Lloyd Mondory (AG2R La Mondiale) la de les metes volants i el Leopard Trek la classificació per equips.
Equips participants
modificaEn la Volta a Suïssa, en tant, que prova World Tour, hi participen els 18 equips ProTour. A banda, l'organització ha convidat dos equips continentals professionals: Team NetApp i Team Type 1-Sanofi Aventis.
|
|
Etapes
modifica| Etapa | Data | Recorregut | Km | Vencedor d'etapa | Líder de la general |
|---|---|---|---|---|---|
| 1a etapa | 11 de juny | Lugano - Lugano |  7,3 |
 Fabian Cancellara |
Fabian Cancellara
|
| 2a etapa | 12 de juny | Airolo - Crans-Montana |  149 |
 Mauricio Soler |
Mauricio Soler
|
| 3a etapa | 13 de juny | Brig-Glis - Grindelwald | 107,6 |
Peter Sagan |
Damiano Cunego
|
| 4a etapa | 14 de juny | Grindelwald - Huttwil |  198,4 |
 Thor Hushovd |
Damiano Cunego
|
| 5a etapa | 15 de juny | Huttwil - Tobel-Tägerschen | 204,2 |
 Borut Božič |
Damiano Cunego
|
| 6a etapa | 16 de juny | Tobel-Tägerschen - Malbun (LIE) | 157,7 |
Steven Kruijswijk |
Damiano Cunego
|
| 7a etapa | 17 de juny | Vaduz (LIE) - Serfaus (AUT) | 222,8 |
 Thomas de Gendt |
Damiano Cunego
|
| 8a etapa | 18 de juny | Tübach - Schaffhausen | 167,3 |
Peter Sagan |
Damiano Cunego
|
| 9a etapa | 19 de juny | Schaffhausen - Schaffhausen | 32,1 |
Fabian Cancellara |
Levi Leipheimer
|
1a etapa
modifica- 11 de juny de 2011. Lugano - Lugano, 7,3 km (CRI).
Contrarellotge pels carrers de Lugano, amb una dura pujada de poc més d'un quilòmetre en el primer tram d'aquesta.[1]
Fabian Cancellara guanya l'etapa amb 9" per davant de Tejay Van Garderen, vestint-se amb el mallot de líder.[2]
Resultats
|
Classificació general
|
2a etapa
modifica- 12 de juny de 2011. Airolo - Crans-Montana, 149,0 km
Etapa d'alta muntanya, amb un inici molt complicat, amb l'ascensió al Nufenenpass, de categoria especial, per tot seguit iniciar un llarg descens i una part central de l'etapa totalment plana. El final torna a ser complicat, amb l'ascensió a Crans-Montana, i un port de 1a categoria a sols 9 km per a l'arribada.[3]
L'etapa es decidí en la darrera ascensió del dia, quan Mauricio Soler (Movistar Team) atacà a manca de dos quilòmetres per l'arribada i entrant en solitari a la meta de Crans-Montana. Aquesta victòria era la primera en els darrers quatre anys de carrera i a més li serví per a obtenir el mallot de líder. El fins aleshores líder, Fabian Cancellara (Team Leopard-Trek) va perdre contacte ben aviat en la darrera ascensió. Andy Schleck (Team Leopard-Trek) també va perdre un temps significatiu.[4][5]
Resultats
|
Classificació general
|
3a etapa
modifica- 13 de juny de 2011. Brig-Glis - Grindelwald, 107,6 km
Etapa curta però intensa, amb l'ascensió a dos colosos, el Grimselpass, de 1a categoria (km 50,1) i el Grosse Scheidegg, de categoria especial, a sols 11 km per a l'arribada.[6]
Etapa molt moguda des dels primers quilòmetres, amb una nombrosa escapada amb gent important com Andy Schleck, Jacob Fuglsang, José Joaquín Rojas, Peter Sagan, Jan Bakelants o Jens Voigt, entre d'altres. L'ascensió al Grimselpass (1a categoria), va provocar que el grup perdés efectius, però en el llarg descens molts d'ells tornarien a enllaçar. És en aquest punt quan Bakelants intenta l'aventura, sense sort. En l'ascensió al Grosse Scheidegg, 18 kilòmetres al 7,2%, el grup d'escapats es trencà, de la mateixa manera com el grup dels favorits, del qual saltà Damiano Cunego (Lampre-ISD), el qual a poc a poc anà passant ciclistes fins a coronar el port en primera posició. En el llarg descens Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) se l'uní, jugant-se la victòria a l'esprint, que fou clàrament per a Sagan. Per la seva part Cunego aconseguí el lideratge en superar a Soler en una mica d'un minut.[7][8]
Resultats
|
Classificació general
|
4a etapa
modifica- 14 de juny de 2011. Grindelwald - Huttwil, 198,4 km
Etapa trencacames, amb tres dificultats puntuables, una de segona, al km 62,1 i dues de tercera, als quilòmetres 161,8 i 186,4. La darrera d'elles es troba a sols 12 km per a l'arribada.[9]
Llarga escapada del dia protagonitzada per Cesare Benedetti (Team NetApp), Sylvain Chavanel (QuickStep Cycling Team) i Lloyd Mondory (AG2R La Mondiale), que arribaren a tenir més de 6' sobre el gran grup, però els equips dels esprintadors no permeteren que la cosa anés a més i foren agafats a manca de 17 km per a l'arribada. A l'esprint Thor Hushovd (Garmin-Cervélo) s'imposà a Peter Sagan Liquigas-Cannondale. No hi ha cap canvi a la general.[10][11]
Resultats
|
Classificació general
|
5a etapa
modifica- 15 de juny de 2011. Huttwil - Tobel-Tägerschen, 204,2 km
Nova etapa trencacames, amb quatre ports puntuables, un de 3a categoria (km 47,5) i tres de quarta, el darrer d'ells a 26,5 km per a l'arribada.[12]
L'etapa es resolgué a l'esprint, després que l'escapada integrada per Manuele Boaro (Saxo Bank-Sungard), Alessandro Bazzana (Team Type 1-Sanofi Aventis), Jan Barta (Team NetApp) i Daniel Sesma (Euskaltel–Euskadi) quedés avortada a manca de 14 km per a l'arribada. A l'esprint, lleugerament en pujada, el més fort fou Borut Bozic (Vacansoleil-DCM), que s'imposà a Óscar Freire (Rabobank ProTeam) i Peter Sagan (Liquigas-Cannondale).[13][14]
Resultats
|
Classificació general
|
6a etapa
modifica- 16 de juny de 2011. Tobel-Tägerschen - Malbun, (LIE), 157,7 km
Etapa amb dues parts ben diferenciades. Un començament totalment pla i uns darrers quilòmetres d'àltissima exigència física, amb final en un port de categoria especial. Anteriorment els ciclistes hauran superat dos ports de 3a categoria, als km 91,7 i 135,5.[15]
Etapa marcada per la caiguda patida per Mauricio Soler que li provocà un seriós traumatisme craneoencefàlic[16] i diverses fractures i hematomes,[17] que obligaren que fos induït en coma artificial.[18] L'etapa fou guanyada per Steven Kruijswijk (Rabobank ProTeam), que en l'ascensió final superà la resta de favorits i es col·locà el tercer de la general. Damiano Cunego consolida el lideratge.[19]
Resultats
|
Classificació general
|
7a etapa
modificaEtapa més llarga de la present edició, amb els primers 125 km d'etapa ascendents, superant quasi 2000 metres de desnivell fins a arribar al cim del Flüelapass (categoria especial). Tot seguit s'inicia un llarg descens que es veu interromput per l'ascensió a un port de segona (km 182,5). Un port de 1a categoria a sols 3,5 km per a l'arribada ha de servir per clarificar el vencedor final.[20]
Una escapada formada per 15 ciclistes durant l'ascens al Fluelpass marca l'etapa. Els escapats, entre els quals hi havia Andy Schleck, José Joaquín Rojas, Christian Vande Velde o Thomas de Gendt arribaren a tenir més de 7' sobre el gran grup, però en la darrera ascensió del dia s'escapà Thomas de Gendt per arribar en solitari a la meta. No hi ha cap canvi en la general.[21]
Resultats
|
Classificació general
|
8a etapa
modifica- 18 de juny de 2011. Tübach - Schaffhausen, 167,3 km
Etapa plana, amb sols dues dificultat en els darrers quilòmetres d'etapa, un port de tercera (km 143,5) i un de quarta (154,2).[22]
Etapa que es decidí a l'esprint i en què Peter Sagan guanyà la seva segona etapa en aquesta edició. Destaca el temps perdut per Bauke Mollema per una punxada a manca de 15 km. El seu equip, el Rabobank ProTeam, acusà el Team Leopard-Trek de conducta antiesportiva per haver tirat del grup en lloc d'esperar-lo.[23][24]
Resultats
|
Classificació general
|
9a etapa
modifica- 19 de juny de 2011. Schaffhausen - Schaffhausen, 32,1 km (CRI)
Contrarellotge individual que ha de servir per determinar el vencedor final d'aquesta edició de la Volta a Suïssa. Fins al km 23 té tendència a pujar, per a partir d'aquell moment baixar fins a l'arribada.[25]
Fabian Cancellara guanya la segona contrarellotge de la present edició, però el més destacable és que Levi Leipheimer remuntà la diferència que fins llavors li treia Damiano Cunego, cosa que li serví per guanyar aquesta edició de la Volta a Suïssa per 4".[26]
Resultats
|
Classificació general
|
Classificacions finals
modificaClassificació general
modifica| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 | Levi Leipheimer 
|
Team RadioShack | 31h 45' 02" |
| 2 | Damiano Cunego
|
Lampre-ISD | + 4" |
| 3 | Steven Kruijswijk
|
Rabobank ProTeam | + 1' 02" |
| 4 |  Jakob Fuglsang
|
Team Leopard-Trek | + 1' 10" |
| 5 | Bauke Mollema
|
Rabobank ProTeam | + 2' 05" |
| 6 | Mathias Frank
|
BMC Racing Team | + 2' 24" |
| 7 | Frank Schleck
|
Team Leopard-Trek | + 2' 35" |
| 8 | Laurens Ten Dam
|
Rabobank ProTeam | + 3' 11" |
| 9 | Tom Danielson
|
Garmin-Cervélo | + 3' 17" |
| 10 | Maxime Monfort
|
Team Leopard-Trek | + 4' 12" |
Classificació per puntsmodifica
|
Classificació de la muntanyamodifica
|
Classificació dels esprintsmodifica
|
Classificació per equipsmodifica
|
Evolució de les classificacions
modifica| Etapa (Vencedor) |
Classificació general | Classificació per punts | Classificació de la muntanya | Classificació dels esprints | Classificació per equips |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 (Fabian Cancellara) |
Fabian Cancellara | Fabian Cancellara | No entregat | No entregat | Team Leopard-Trek |
| 2 (Mauricio Soler) |
Mauricio Soler | Tejay van Garderen | Matti Breschel | Lloyd Mondory | Rabobank ProTeam |
| 3 (Peter Sagan) |
Damiano Cunego | Peter Sagan | Laurens ten Dam | ||
| 4 (Thor Hushovd) | |||||
| 5 (Borut Božič) | |||||
| 6 (Steven Kruijswijk) | |||||
| 7 (Thomas de Gendt) |
Andy Schleck | Team Leopard-Trek | |||
| 8 (Peter Sagan) | |||||
| 9 (Fabian Cancellara) |
Levi Leipheimer | ||||
| Classificació final | Levi Leipheimer | Peter Sagan | Andy Schleck | Lloyd Mondory | Team Leopard-Trek |
Referències
modifica- ↑ «1a etapa al web oficial» (en alemany). tds.ch. Arxivat de l'original el 26 de juny 2011. [Consulta: 10 juny 2011].
- ↑ Cancellara se impuso en la etapa prólogo en Suiza a marca.com (11 de juny de 2011) (castellà)
- ↑ «2a etapa al web oficial» (en alemany). tds.ch. [Consulta: 10 juny 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Soler, nuevo líder del Tour de Suiza a marca.com (12 de juny de 2011) (castellà)
- ↑ Soler, le revenant a eurosport.fr (12 de juny de 2011) (francès)
- ↑ «3a etapa al web oficial» (en alemany). tds.ch. Arxivat de l'original el 26 de juny 2011. [Consulta: 10 juny 2011].
- ↑ Sagan y Cunego se reparten el botín a marca.com (13 de juny de 2011) (castellà)
- ↑ L'étape pour Sagan, le maillot pour Cunego a eurosport.fr (13 de juny de 2011) (francès)
- ↑ «4a etapa al web oficial» (en alemany). tds.ch. [Consulta: 10 juny 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Hushovd se estrena en 2011 a marca.com (14 de juny de 2011) (castellà)
- ↑ Hushovd la tient enfin a eurosport.fr (14 de juny de 2011) (francès)
- ↑ «5a etapa al web oficial» (en alemany). tds.ch. Arxivat de l'original el 27 de juny 2011. [Consulta: 10 juny 2011].
- ↑ Freire roza el triunfo en Suiza a marca.com (15 de juny de 2011) (castellà)
- ↑ Bozic a senti le bon coup a eurosport.fr (15 de juny de 2011) (francès)
- ↑ «6a etapa al web oficial» (en alemany). tds.ch. [Consulta: 10 juny 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Soler sufre un traumatismo craneoencefálico severo» (en castellà). El País, 16-06-2011.
- ↑ «Mauricio Soler está en cuidados intensivos» (en castellà). El País (Cali), 16-06-2011.[Enllaç no actiu]
- ↑ «El colombiano Mauricio Soler, en coma artificial» (en castellà). Marca.com, 16-06-2011.
- ↑ Kruijswijk gana la sexta etapa y Cunego mantiene el liderato a marca.com (16 de juny de 2011) (castellà)
- ↑ «7a etapa al web oficial» (en alemany). tds.ch. [Consulta: 10 juny 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «De Gendt gana la etapa y Cunego mantiene el liderato» (en castellà). marca.com, 17-06-2011. [Consulta: 22 juny 2011].
- ↑ «8a etapa al web oficial» (en alemany). tds.ch. [Consulta: 10 juny 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Peter Sagan sigue creciendo» (en castellà). marca.com, 18-06-2011. [Consulta: 22 juny 2011].
- ↑ «Rabobank acusa al Leopard Trek de conducta antideportiva» (en castellà). marca.com, 18-06-2011. [Consulta: 22 juny 2011].
- ↑ «9a etapa al web oficial» (en alemany). tds.ch. [Consulta: 10 juny 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Leipheimer gana la Vuelta a Suiza» (en castellà). marca.com, 19-06-2011. [Consulta: 22 juny 2011].
Enllaços externs
modifica
- Web oficial Arxivat 2011-08-10 a Wayback Machine.