Óscar Freire Gómez

ciclista espanyol
(S'ha redirigit des de: Óscar Freire)

Óscar Freire Gómez (Torrelavega, Cantàbria, 15 de febrer de 1976) és un ciclista espanyol retirat que fou campió mundial de fons en carretera tres cops (1999, 2001 i 2004),[1] de tal manera que forma part del grup dels cinc ciclistes que ostenten el màxim número de guardons mundials (Alfredo Binda, Eddy Merckx, Rik Van Steenbergen i Peter Sagan). A més, també s'imposà en tres ocasions a la Milà-Sanremo (2004, 2007 i 2010), un dels monuments del ciclisme[2] i en quatre etapes del Tour de França i set de la Vuelta a Espanya.

Infotaula de personaÓscar Freire Gómez

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Oscar Freire Gomez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1976 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Torrelavega (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada171 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1998-1999 Vitalicio Seguros
2000-2002 Mapei
2003-2011 Team Visma-Lease a Bike
2012-2012 Katusha-Alpecin Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 juny 2012Tour de França de 2012
2012UCI World Tour 2012 (25è)
2011UCI World Tour 2011 (95è)
3 juliol 2010Tour de França de 2010
2010Calendari mundial UCI 2010 (40è)
2009calendari mundial UCI 2009 (94è)
2008UCI ProTour 2008 (23è)
2008Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
2007UCI ProTour 2007 (5è)
2006UCI ProTour 2006 (22è)
2005UCI ProTour 2005 (20è)
2004Copa del Món de ciclisme de 2004 (3r)
2004Classificació UCI 2004 (4t)
2004Jocs Olímpics d'Estiu de 2004
2003Classificació UCI 2003 (31è)
2002Classificació UCI 2002 (26è)
2002Copa del Món de ciclisme de 2002 (9è)
2001Classificació UCI 2001 (40è)
2000Copa del Món de ciclisme de 2000 (6è)
2000Classificació UCI 2000 (11è)
1999Classificació UCI 1999 (88è)
1998Classificació UCI 1998 (122è)
Tour de França
Volta ciclista a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMarcos Freire Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc weboscarfreire.es Modifica el valor a Wikidata
UCI: 14571
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món Maillot arc iris
Plata Sant Sebastià 1997 ruta sub-23
Or Verona 1999 ruta
Bronze Plouay 2000 ruta
Or Lisboa 2001 ruta
Or Verona 2004 ruta
Óscar Freire disputant el campionat del món de Verona, el 2004

A més dels seus èxits en les proves d'un dia, Óscar Freire també va destacar en altres competicions, aconseguint victòries mai abans assolides per ciclistes espanyols. Alguns dels seus èxits inclouen el Giro de la Província de Lucca el 2003, la Tirrena-Adriàtica de 2005,[3] Fletxa Brabançona el 2005, 2006 i 2007,[4] la Vattenfall Cyclassics el 2006, la Gant-Wevelgem el 2008, el mallot verd del Tour de França de 2008[5] i la París-Tours el 2010.[6] A més, va participar en tres edicions dels Jocs Olímpics: Sídney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008. Es va retirar el 2012.[7]

Biografia modifica

Freire com aficionat va ser subcampió del món en ruta sub-23, en el mundial celebrat a San Sebastià el 1997.

L'any 1998 va passar a professional en el conjunt espanyol Vitalicio Seguros. L'any següent passa a ser reconegut a nivell mundial gràcies a la seva victòria al Mundial de fons en carretera celebrat a Verona (Itàlia). En finalitzar la temporada amb aquesta victòria va ser contractat per l'equip Mapei-Quick Step.

El seu debut en una gran volta per etapes va ser el 2000 al córrer la Vuelta a Espanya on va aconseguir dues victòries. Va anar amb l'equip espanyol als Jocs Olímpics de Sydney on va acabar en una discreta 17a posició a la prova de fons en carretera. A partir de llavors comença a patir problemes físics que no li permeten entrenar amb normalitat i l'afecten anímicament. Els metges són incapaços de descobrir l'origen dels dolors. Però a pesar d'aquest fet aconsegueix la 3a posició a la prova en ruta del Mundial celebrat a Plouay (França).

El 2001 va estar més de set mesos sense pujar a la bicicleta per una lesió a l'esquena. Va reaparèixer a la Volta a Alemanya on va guanyar una etapa després de només quatre dies de competició. Va preparar amb molta cura el poc d'any que quedava i al Mundial de Lisboa va tornar a ser Campió del Món de fons en carretera.

El 2004 va aconseguir el seu tercer mundial de ciclisme en ruta, entrant a formar part del grup selecte dels ciclistes amb més triomfs i va aconseguir la seva primera victòria a la Milà-Sanremo.[2]

El 2005 va superar al seu màxim rival, l'italià Alessandro Petacchi per aconseguir guanyar la classificació general de la Tirrena-Adriàtica en la qual va endur-se tres etapes i la classificació de la regularitat.[3] Després de vèncer a la Fletxa Brabançona, un quist al gluti el va deixar fora de forma i sense poder competir participar al seu principal objectiu, els mundials celebrats a Madrid.

El 2006 va guanyar per segon any consecutiu en la Fletxa Brabançona, 1 etapa en la seva prova talismà, la Tirrena-Adriàtica, una etapa a la Volta al País Basc, dues etapes al Tour de França i la clàssica Vattenfall Cyclassics Hamburg, després de la que no va poder tornar a competir la resta de la temporada en condicions, a causa d'una lesió.

El 2007, recuperat de la lesió, va guanyar una etapa de la Challenge a Mallorca i una altra de la Vuelta a Andalucía, emportant-se també la general d'aquesta última. El 24 de març va guanyar la Milà-San Remo per segona vegada en la seva carrera. Recuperat dels seus problemes encara que amb un furóncol es va presentar al Tour de França arribant entre els 10 primers a les etapes massives però només va arribar a ser segon en dues etapes. Finalment no va sortir a l'etapa del dissabte catorze de juny per problemes amb el furóncol, per no patir més dolor a les etapes dels Alps i preparar la resta de la temporada. També va abandonar a la Vuelta a Espanya després de guanyar-hi tres etapes.

El 2008 el va estrenar amb la victòria a la primera etapa de la Tirrena-Adriàtica sobre Alessandro Petacchi, i més tard amb la victòria a la sisena etapa d'aquesta mateixa prova, a la que acudia com a preparació per a la clàssica Milà-San Remo. Anteriorment havia aconseguit dos segons llocs en etapes del Tour de Califòrnia i la Clàssica d'Almería.

Al Tour de França de 2008 va guanyar la 14a etapa del Tour de França que anava des de Nimes fins a Digne-les-Bains, i va guanyar la classificació per punts, el Mallot Verd, sent el primer espanyol a aconseguir-ho.

Palmarès modifica

Resultats al Tour de França modifica

Resultats a la Volta a Espanya modifica

  • 2000. Abandona. Vencedor de 2 etapes
  • 2001. Abandona
  • 2002. Abandona
  • 2004. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa
  • 2007. Abandona (10a etapa). Vencedor de 3 etapes. Porta el mallot or durant 2 etapes
  • 2008. No surt (13a etapa). Vencedor d'una etapa
  • 2009. Abandona (13a etapa)
  • 2010. No surt (15a etapa)
  • 2011. Abandona (8a etapa)

Referències modifica

  1. 324cat. «Óscar Freire encapçala una participació de luxe en la 40a edició de l'Escalada a Montjuïc», 17-10-2004. [Consulta: 11 febrer 2024].
  2. 2,0 2,1 Rubio, Alvaro. «Óscar Freire: If you want to win, there aren't many moments to relax at Milan-Sanremo» (en anglès). Volata, 17-03-2023. [Consulta: 11 febrer 2024].
  3. 3,0 3,1 Arribas, Carlos «Freire gana la Tirreno-Adriático» (en castellà). El País [Madrid], 16-03-2005. ISSN: 1134-6582.
  4. «Oscar Freire vence por tercer año consecutivo la Flecha Brabancona» (en castellà). esciclismo.com, 01-04-2007. [Consulta: 11 febrer 2024].
  5. «Els Camps Elisis reben el setè guanyador espanyol». Diari de Girona, 27-07-2008. [Consulta: 11 febrer 2024].
  6. LÓPEZ-EGEA, SERGI. «Freire s'imposa en la prestigiosa París-Tours», 10-10-2010. [Consulta: 11 febrer 2024].
  7. Rabadan, Albert. «El Purito i Flecha seran al Mundial de Limburg», 12-09-2012. [Consulta: 11 febrer 2024].

Enllaços externs modifica