Monuments del ciclisme

nom que reben les cinc curses clàssiques de major història i prestigi en el calendari internacional

En ciclisme, monument és el nom que reben les cinc curses clàssiques de major història i prestigi en el calendari internacional.[1][2] A més de ser curses molt longeves, també se les considera les clàssiques més dures del calendari, no sols pel seu quilometratge –superior als 200 kilòmetres, sinó també pel seu recorregut. Per això, són les que atorguen més punts a l'UCI World Tour.

La primera edició de les cinc curses fou abans de la Primera guerra mundial i per el seu ordre de disputa durant la temporada són: la Milà-Sanremo (Itàlia), Tour de Flandes (Bèlgica), París-Roubaix (França), Lieja-Bastogne-Lieja (Bèlgica) i Volta a Llombardia (Itàlia). Les quatre primeres es corren a la primavera, mentre que la darrera es fa a la tardor.

De moment, només tres de les cinc proves tenen versió femenina: el Tour de Flandes, la Lieja-Bastogne-Lieja i la París-Roubaix.

Llista de monuments

modifica
 
Julian Alaphilippe celebra la seva victòria a la Milà-Sanremo 2019.

Els cinc monuments són:

  • Milà-Sanremo: anomenada "la Classicissima" o "la Primavera", és la més llarga de totes amb gairebé 300 km. El perfil inclou diversos ascensos prop del final de la carrera encara que sovint es decideix en favor d'un velocista. La seva primera edició fou el 1907.
  • Tour de Flandes: anomenada Ronde van Vlaanderen en neerlandès, és el "més jove" dels monuments. Amb una mica més de 250 km de recorregut, es caracteritza per les pujades curtes i amb pendent sobre llambordes com el Koppenberg, el Kapelmuur i el Paterberg. La seva primera edició masculina fou el 1913 i, la femenina, el 2004.
  • París-Roubaix: anomenada "L'Infern del Nord" o "La Clàssica de les Clàssiques", és l'únic monument francès. Completament plana, té gairebé 260 quilòmetres de recorregut i la seva dificultat radica en els gairebé 30 sectors de pavès que sumen 50 quilòmetres sobre aquesta superfície i sovint amb mal temps. Entre aquests sectors destaquen la Trouée d'Arenberg, el Mons-en-Pévèle i el Carrefour de l'Arbre, catalogats de 5 estrelles. La prova sempre acaba al velòdrom de Roubaix. La seva primera edició fou el 1896 i, des del 2021, té versió femenina.
  • Lieja-Bastogne-Lieja: anomenada La Doyenne ("La Degana") per ser el monument més antic, té al voltant de 260 km i recorre les Ardenes amb diverses costes empinades en els últims 100 quilòmetres. Aquestes cotes en general són entre 10 i 12, i tenen entre 1 i 3 quilòmetres de longitud encara que algunes com la Cota de la Haute-Levée té 3,6 i la de Rosier 4,4. La seva primera edició fou el 1892 en categoria amateur. El 1894 se celebrava la primera cursa professional i, el 2017, la primera edició femenina.
  • Volta a Llombardia: anomenada "La Clàssica de les fulles mortes", en general té 240 o 250 quilòmetres de recorregut. És el monument que més ha variat, tant el punt de partida com el recorregut i el punt d'arribada. Té un perfil més muntanyenc que els altres monuments, amb algunes pujades de fins a 10 quilòmetres com el tradicional ascens a Madonna del Ghisallo. Celebrada des del 1905, quan s'anomenava Milano–Milano, el 1907 va passar a anomenar-se Giro di Lombardia i Il Lombardia el 2012.

Palmarès masculí

modifica
Any   Milan-San Remo   Tour de Flandes   Paris-Roubaix   Lieja-Bastogne-Lieja   Volta a Llombardia
1892   Léon Houa
1893   Léon Houa (2)
1894   Léon Houa (3)
1895
1896   Josef Fischer
1897   Maurice Garin
1898   Maurice Garin (2)
1899   Albert Champion
1900   Émile Bouhours
1901   Lucien Lesna
1902   Lucien Lesna (2)
1903   Hippolyte Aucouturier
1904   Hippolyte Aucouturier (2)
1905   Louis Trousselier   Giovanni Gerbi
1906   Henri Cornet   Cesare Brambilla
1907   Lucien Petit-Breton   Georges Passerieu   Gustave Garrigou
1908   Cyrille Van Hauwaert   Cyrille Van Hauwaert   André Trousselier   François Faber
1909   Luigi Ganna   Octave Lapize   Victor Fastre   Giovanni Cuniolo
1910   Eugène Christophe   Octave Lapize (2)   Giovanni Micheletto
1911   Gustave Garrigou   Octave Lapize (3)   Joseph Van Daele   Henri Pélissier
1912   Henri Pélissier   Charles Crupelandt   Omer Verschoore   Carlo Oriani
1913   Odile Defraye   Paul Deman   François Faber   Maurice Moritz   Henri Pélissier (2)
1914   Ugo Agostoni   Marcel Buysse   Charles Crupelandt (2)   Lauro Bordin
1915   Ezio Corlaita   Gaetano Belloni
1916   Leopoldo Torricelli
1917   Gaetano Belloni   Philippe Thys
1918   Costante Girardengo   Gaetano Belloni (2)
1919   Angelo Gremo   Henri Van Lerberghe   Henri Pélissier   Léon Devos   Costante Girardengo
1920   Gaetano Belloni (2)   Jules Van Hevel   Paul Deman   Léon Scieur   Henri Pélissier (3)
1921   Costante Girardengo (2)   René Vermandel   Henri Pélissier (2)   Louis Mottiat   Costante Girardengo (2)
1922   Giovanni Brunero   Léon Devos   Albert Dejonghe   Louis Mottiat (2)   Costante Girardengo (3)
1923   Costante Girardengo (3)   Henri Suter   Henri Suter   René Vermandel   Giovanni Brunero
1924   Pietro Linari   Gérard Debaets   Jules Van Hevel   René Vermandel (2)   Giovanni Brunero (2)
1925   Costante Girardengo (4)   Julien Delbecque   Félix Sellier   Georges Ronsse   Alfredo Binda
1926   Costante Girardengo (5)   Denis Verschueren   Julien Delbecque   Dieudonné Smets   Alfredo Binda (2)
1927   Pietro Chesi   Gérard Debaets (2)   Georges Ronsse   Maurice Raes   Alfredo Binda (3)
1928   Costante Girardengo (6)   Jan Mertens   André Leducq   Ernest Mottard   Gaetano Belloni (3)
1929   Alfredo Binda   Joseph Dervaes   Charles Meunier   Alfons Schepers   Pietro Fossati
1930   Michele Mara   Frans Bonduel   Julien Vervaecke   Hermann Buse   Michele Mara
1931   Alfredo Binda (2)   Romain Gijssels   Gaston Rebry   Alfons Schepers (2)   Alfredo Binda (4)
1932   Alfredo Bovet   Romain Gijssels (2)   Romain Gijssels   Marcel Houyoux   Antonio Negrini
1933   Learco Guerra   Alfons Schepers   Sylvère Maes   François Gardier   Domenico Piemontesi
1934   Joseph Demuysère   Gaston Rebry   Gaston Rebry (2)   Théo Herckenrath   Learco Guerra
1935   Giuseppe Olmo   Louis Duerloo   Gaston Rebry (3)   Alfons Schepers (3)   Enrico Mollo
1936   Angelo Varetto   Louis Hardiquest   Georges Speicher   Albert Beckaert   Gino Bartali
1937   Cesare Del Cancia   Michel D'Hooghe   Jules Rossi   Éloi Meulenberg   Aldo Bini
1938   Giuseppe Olmo (2)   Edgard De Caluwé   Lucien Storme   Alfons Deloor   Cino Cinelli
1939   Gino Bartali   Karel Kaers   Emile Masson   Albert Ritserveldt   Gino Bartali (2)
1940   Gino Bartali (2)   Achiel Buysse   Gino Bartali (3)
1941   Pierino Favalli   Achiel Buysse (2)   Mario Ricci
1942   Adolfo Leoni   Briek Schotte   Aldo Bini (2)
1943   Cino Cinelli   Achiel Buysse (3)   Marcel Kint
1944   Rik Van Steenbergen   Maurice Desimpelaere
1945   Sylvain Grysolle   Paul Maye   Mario Ricci (2)
1946   Fausto Coppi   Rik Van Steenbergen (2)   Georges Claes   Prosper Depredomme   Fausto Coppi
1947   Gino Bartali (3)   Emiel Faignaert   Georges Claes (2)   Richard Depoorter   Fausto Coppi (2)
1948   Fausto Coppi (2)   Briek Schotte (2)   Rik Van Steenbergen   Maurice Mollin   Fausto Coppi (3)
1949   Fausto Coppi (3)   Fiorenzo Magni   Serse Coppi

  André Mahé[3]

  Camille Danguillaume   Fausto Coppi (4)
1950   Gino Bartali (4)   Fiorenzo Magni (2)   Fausto Coppi   Prosper Depredomme (2)   Renzo Soldani
1951   Louison Bobet   Fiorenzo Magni (3)   Antonio Bevilacqua   Ferdi Kübler   Louison Bobet
1952   Loretto Petrucci   Roger Decock   Rik Van Steenbergen (2)   Ferdi Kübler (2)   Giuseppe Minardi
1953   Loretto Petrucci (2)   Wim van Est   Germain Derycke   Alois De Hertog   Bruno Landi
1954   Rik Van Steenbergen   Raymond Impanis   Raymond Impanis   Marcel Ernzer   Fausto Coppi (5)
1955   Germain Derycke   Louison Bobet   Jean Forestier   Stan Ockers   Cleto Maule
1956   Alfred De Bruyne   Jean Forestier   Louison Bobet   Alfred De Bruyne   André Darrigade
1957   Miquel Poblet   Alfred De Bruyne   Alfred De Bruyne   Frans Schoubben

  Germain Derijcke[4]

  Diego Ronchini
1958   Rik Van Looy   Germain Derijcke   Leon Van Daele   Alfred De Bruyne (2)   Nino Defilippis
1959   Miquel Poblet(2)   Rik Van Looy   Noël Foré   Alfred De Bruyne (3)   Rik Van Looy
1960   René Privat   Arthur Decabooter   Pino Cerami   Ab Geldermans   Emile Daems
1961   Raymond Poulidor   Tom Simpson   Rik Van Looy   Rik Van Looy   Vito Taccone
1962   Emile Daems   Rik Van Looy (2)   Rik Van Looy (2)   Jef Planckaert   Jo de Roo
1963   Joseph Groussard   Noël Foré   Emile Daems   Frans Melckenbeeck   Jo de Roo (2)
1964   Tom Simpson   Rudi Altig   Peter Post   Willy Bocklant   Gianni Motta
1965   Arie den Hartog   Jo de Roo   Rik Van Looy (3)   Carmine Preziosi   Tom Simpson
1966   Eddy Merckx   Edward Sels   Felice Gimondi   Jacques Anquetil   Felice Gimondi
1967   Eddy Merckx (2)   Dino Zandegù   Jan Janssen   Walter Godefroot   Franco Bitossi
1968   Rudi Altig   Walter Godefroot   Eddy Merckx   Valere Van Sweevelt   Herman Van Springel
1969   Eddy Merckx (3)   Eddy Merckx   Walter Godefroot   Eddy Merckx   Jean-Pierre Monseré
1970   Michele Dancelli   Eric Leman   Eddy Merckx (2)   Roger De Vlaeminck   Franco Bitossi (2)
1971   Eddy Merckx (4)   Evert Dolman   Roger Rosiers   Eddy Merckx (2)   Eddy Merckx
1972   Eddy Merckx (5)   Eric Leman (2)   Roger De Vlaeminck   Eddy Merckx (3)   Eddy Merckx (2)
1973   Roger De Vlaeminck   Eric Leman (3)   Eddy Merckx (3)   Eddy Merckx (4)   Felice Gimondi (2)
1974   Felice Gimondi   Cees Bal   Roger De Vlaeminck (2)   Georges Pintens   Roger De Vlaeminck
1975   Eddy Merckx (6)   Eddy Merckx (2)   Roger De Vlaeminck (3)   Eddy Merckx (5)   Francesco Moser
1976   Eddy Merckx (7)   Walter Planckaert   Marc Demeyer   Joseph Bruyère   Roger De Vlaeminck (2)
1977   Jan Raas   Roger De Vlaeminck   Roger De Vlaeminck (4)   Bernard Hinault   Gianbattista Baronchelli
1978   Roger De Vlaeminck (2)   Walter Godefroot (2)   Francesco Moser   Joseph Bruyère (2)   Francesco Moser (2)
1979   Roger De Vlaeminck (3)   Jan Raas   Francesco Moser (2)   Dietrich Thurau   Bernard Hinault
1980   Pierino Gavazzi   Michel Pollentier   Francesco Moser (3)   Bernard Hinault (2)   Fons De Wolf
1981   Fons de Wolf   Hennie Kuiper   Bernard Hinault   Josef Fuchs   Hennie Kuiper
1982   Marc Gomez   René Martens   Jan Raas   Silvano Contini   Giuseppe Saronni
1983   Giuseppe Saronni   Jan Raas (2)   Hennie Kuiper   Steven Rooks   Seán Kelly
1984   Francesco Moser   Johan Lammerts   Seán Kelly   Seán Kelly   Bernard Hinault (2)
1985   Hennie Kuiper   Eric Vanderaerden   Marc Madiot   Moreno Argentin   Seán Kelly (2)
1986   Seán Kelly   Adrie van der Poel   Seán Kelly (2)   Moreno Argentin (2)   Gianbattista Baronchelli (2)
1987   Eric Maechler   Claude Criquielion   Eric Vanderaerden   Moreno Argentin (3)   Moreno Argentin
1988   Laurent Fignon   Eddy Planckaert   Dirk Demol   Adrie van der Poel   Charly Mottet
1989   Laurent Fignon (2)   Edwig Van Hooydonck   Jean-Marie Wampers   Seán Kelly (2)   Tony Rominger
1990   Gianni Bugno   Moreno Argentin   Eddy Planckaert   Eric Van Lancker   Gilles Delion
1991   Claudio Chiappucci   Edwig Van Hooydonck (2)   Marc Madiot (2)   Moreno Argentin (4)   Seán Kelly (3)
1992   Seán Kelly (2)   Jacky Durand   Gilbert Duclos-Lassalle   Dirk De Wolf   Tony Rominger (2)
1993   Maurizio Fondriest   Johan Museeuw   Gilbert Duclos-Lassalle (2)   Rolf Sørensen   Pascal Richard
1994   Giorgio Furlan   Gianni Bugno   Andreï Tchmil   Evgueni Berzin   Vladislav Bóbrik
1995   Laurent Jalabert   Johan Museeuw (2)   Franco Ballerini   Mauro Gianetti   Gianni Faresin
1996   Gabriele Colombo   Michele Bartoli   Johan Museeuw   Pascal Richard   Andrea Tafi
1997   Erik Zabel   Rolf Sørensen   Frédéric Guesdon   Michele Bartoli   Laurent Jalabert
1998   Erik Zabel (2)   Johan Museeuw (3)   Franco Ballerini (2)   Michele Bartoli (2)   Oscar Camenzind
1999   Andreï Tchmil   Peter Van Petegem   Andrea Tafi   Frank Vandenbroucke   Mirko Celestino
2000   Erik Zabel (3)   Andreï Tchmil   Johan Museeuw (2)   Paolo Bettini   Raimondas Rumšas
2001   Erik Zabel (4)   Gianluca Bortolami   Servais Knaven   Oscar Camenzind   Danilo Di Luca
2002   Mario Cipollini   Andrea Tafi   Johan Museeuw (3)   Paolo Bettini (2)   Michele Bartoli
2003   Paolo Bettini   Peter Van Petegem (2)   Peter Van Petegem   Tyler Hamilton   Michele Bartoli (2)
2004   Óscar Freire   Steffen Wesemann   Magnus Bäckstedt   Davide Rebellin   Damiano Cunego
2005   Alessandro Petacchi   Tom Boonen   Tom Boonen   Alexandre Vinokourov   Paolo Bettini
2006   Filippo Pozzato   Tom Boonen (2)   Fabian Cancellara   Alejandro Valverde   Paolo Bettini (2)
2007   Óscar Freire (2)   Alessandro Ballan   Stuart O'Grady   Danilo Di Luca   Damiano Cunego (2)
2008   Fabian Cancellara   Stijn Devolder   Tom Boonen (2)   Alejandro Valverde (2)   Damiano Cunego (3)
2009   Mark Cavendish   Stijn Devolder (2)   Tom Boonen (3)   Andy Schleck   Philippe Gilbert
2010   Óscar Freire (3)   Fabian Cancellara   Fabian Cancellara (2)   Alexandre Vinokourov (2)   Philippe Gilbert (2)
2011   Matthew Goss   Nick Nuyens   Johan Vansummeren   Philippe Gilbert   Oliver Zaugg
2012   Simon Gerrans   Tom Boonen (3)   Tom Boonen (4)   Maxim Iglinskiy   Joaquim Rodríguez
2013   Gerald Ciolek   Fabian Cancellara (2)   Fabian Cancellara (3)   Daniel Martin   Joaquim Rodríguez (2)
2014   Alexander Kristoff   Fabian Cancellara (3)   Niki Terpstra   Simon Gerrans   Daniel Martin
2015   John Degenkolb   Alexander Kristoff   John Degenkolb   Alejandro Valverde (3)   Vincenzo Nibali
2016   Arnaud Démare   Peter Sagan   Mathew Hayman   Wout Poels   Esteban Chaves
2017   Michał Kwiatkowski   Philippe Gilbert   Greg Van Avermaet   Alejandro Valverde (4)   Vincenzo Nibali (2)
2018   Vincenzo Nibali   Niki Terpstra   Peter Sagan   Bob Jungels   Thibaut Pinot
2019   Julian Alaphilippe   Alberto Bettiol   Philippe Gilbert   Jakob Fuglsang   Bauke Mollema
2020   Wout Van Aert   Mathieu van der Poel Annul·lada[5]   Primož Roglič   Jakob Fuglsang
2021   Jasper Stuyven   Kasper Asgreen   Sonny Colbrelli   Tadej Pogačar   Tadej Pogačar
2022   Matej Mohorič   Mathieu van der Poel (2)   Dylan van Baarle   Remco Evenepoel   Tadej Pogačar (2)
2023   Mathieu van der Poel   Tadej Pogačar   Mathieu van der Poel   Remco Evenepoel (2)   Tadej Pogačar (3)
2024   Jasper Philipsen   Mathieu van der Poel (3)   Mathieu van der Poel (2)   Tadej Pogačar (2)   Tadej Pogačar (4)

Estadístiques

modifica
Cursa Primera edició Guanyador en més ocasions Nº de victòries Data
  Milan-San Remo masculina 1907   Eddy Merckx 7 Mitjans de març
  Tour de Flandes masculína 1912   Achiel Buysse

  Eric Leman   Fiorenzo Magni

  Johan Museeuw   Tom Boonen

  Fabian Cancellara   Mathieu van der Poel

3 Primer diumenge d'abril
femení 2004   Mirjam Melchers

  Judith Arndt   Annemiek van Vleuten   Lotte Kopecky   Elisa Longho Borghini

2
  Paris-Roubaix masculina 1896   Roger De Vlaeminck

  Tom Boonen

4 Segon diumenge d'abril
femenina 2021   Lizzie Deignan   Elisa Longho Borghini   Alison Jackson   Lotte Kopecky 1 Vigília de la masculina
  Lieja-Bastogne-Lieja masculina 1892   Eddy Merckx 5 Finals d'abril
femenina 2017   Anna van der Breggen   Annemiek van Vleuten   Demi Vollering 2
  Volta a Llombardia masculina 1905   Fausto Coppi 5 Inicis d'octubre

Més victòries

modifica

Els únics ciclistes que han aconseguit guanyar els cinc "monuments" al llarg de la seva trajectòria esportiva han estat els belgues Eddy Merckx, Roger De Vlaeminck i Rik Van Looy i només Merckx els ha vençut tots en més d'una ocasió. En el cas femení, Lizzie Deignan també ha vençut els tres monuments que tenen versió femenina.

Sis corredors han guanyat quatre monuments diferents. El que més s'ha apropat a aconseguir el repòquer de victòries ha estat Sean Kelly ja que va quedar segon al Tour de Flandes en tres ocasions (1984, 1986 i 1987). El ciclista holandès Hennie Kuiper va guanyar tots els monuments excepte la Lieja-Bastogne-Lieja, prova on va quedar segon el 1980. El francès Louison Bobet també els va guanyar tots menys la Lieja-Bastogne-Lieja. El belga Fred De Bruyne també s'hi va acostar, acabant segon a la Volta a Llombardia el 1955. Germain Derycke també en va guanyar quatre, tots menys el monument de Llombardia, i Philippe Gilbert tots excepte Milà-San Remo, on va acabar tercer dues vegades. Tadej Pogačar i Mathieu van der Poel són els corredors en actiu que han guanyat més monuments diferents (3). Hi ha hagut 23 ciclistes que han guanyat com a mínim cinc cops un monument en la seva carrera.

A continuació es mostren els ciclistes que han aconseguit, com a mínim, 3 victòries en monuments, classificats per nombre de victòries i després per ordre cronològic.

En negreta, els corredors en actiu. Les caselles grogues indiquen aquells ciclistes que tenen el rècord en cada monument. Després de Volta a Llombardia 2024
Ciclistes Primera

victòria

Darrera

victòria

  M-SR   TdF   P-R   L-B-L   VAL Total Monuments

diferents

  Eddy Merckx 1966 1976 7 2 3 5 2 19 5
  Roger De Vlaeminck 1970 1979 3 1 4 1 2 11 5
  Costante Girardengo 1918 1928 6 3 9 2
  Fausto Coppi 1946 1954 3 1 5 9 3
  Seán Kelly 1983 1992 2 2 2 3 9 4
  Rik Van Looy 1958 1965 1 2 3 1 1 8 5
  Gino Bartali 1939 1950 4 3 7 2
  Tom Boonen 2005 2012 3 4 7 2
  Fabian Cancellara 2006 2014 1 3 3 7 3
  Tadej Pogačar 2021 2024 1 2 4 7 3
  Henri Pélissier 1911 1921 1 2 3 6 3
  Alfredo Binda 1925 1931 2 4 6 2
  Alfred De Bruyne 1956 1959 1 1 1 3 6 4
  Francesco Moser 1975 1984 1 3 2 6 3
  Moreno Argentin 1985 1991 1 4 1 6 3
  Johan Museeuw 1993 2002 3 3 6 2
  Mathieu van der Poel 2020 2024 1 3 2 6 3
  Gaetano Belloni 1915 1928 2 3 5 2
  Rik Van Steenbergen 1944 1954 1 2 2 5 3
  Bernard Hinault 1977 1984 1 2 2 5 3
  Michele Bartoli 1996 2003 1 2 2 5 3
  Paolo Bettini 2000 2006 1 2 2 5 3
  Philippe Gilbert 2009 2019 1 1 1 2 5 4
  Gaston Rebry 1931 1935 1 3 4 2
  Alfons Schepers 1929 1935 1 3 4 2
  Louison Bobet 1951 1956 1 1 1 1 4 4
  Germain Derycke 1953 1958 1 1 1 1 4 4
  Felice Gimondi 1966 1974 1 1 2 4 3
  Walter Godefroot 1967 1978 2 1 1 4 3
  Jan Raas 1977 1983 1 2 1 4 3
  Hennie Kuiper 1981 1985 1 1 1 1 4 4
  Erik Zabel 1997 2001 4 4 1
  Alejandro Valverde 2006 2017 4 4 1
  Léon Houa 1892 1894 3 3 1
  Octave Lapize 1909 1911 3 3 1
  René Vermandel 1921 1924 1 2 3 2
  Giovanni Brunero 1922 1924 1 2 3 2
  Romain Gijssels 1931 1932 2 1 3 2
  Achiel Buysse 1940 1943 3 3 1
  Fiorenzo Magni 1949 1951 3 3 1
  Jo de Roo 1962 1965 1 2 3 2
  Émile Daems 1960 1963 1 1 1 3 3
  Tom Simpson 1961 1965 1 1 1 3 3
  Eric Leman 1970 1973 3 3 1
  Andreï Tchmil 1994 2000 1 1 1 3 3
  Andrea Tafi 1996 2002 1 1 1 3 3
  Peter Van Petegem 1999 2003 2 1 3 2
  Damiano Cunego 2004 2008 3 3 1
  Óscar Freire 2004 2010 3 3 1
  Vincenzo Nibali 2015 2018 1 2 3 2

Guanyadors de 3 monuments el mateix any

modifica

Només Eddy Merckx al 1969, 1971, 1972 i 1975 va aconseguir guanyar, com a mínim, 3 monuments el mateix any.

Milà-Sanremo, Tour de Flandes i Lieja-Bastogne-Lieja
1969   Eddy Merckx
1975   Eddy Merckx


Milà-Sanremo, Lieja-Bastogne-Lieja i Volta a Llombardia
1971   Eddy Merckx
1972   Eddy Merckx

Guanyadors de 2 monuments el mateix any

modifica

24 corredors diferents (inclòs Eddy Merckx) han aconseguit guanyar dos monuments el mateix any. El "doble" més habitual està format per les dues clàssiques empedrades (Tour de Flandes i París-Roubaix), que ha guanyat el mateix ciclista el mateix any en 13 ocasions. El "doble" italià (Milà-Sanremo i Volta a Llombardia) s'ha aconseguit 10 vegades (incloent Merckx el 1971 i el 1972). Només Merckx ha guanyat les combinacions Milà – San Remo / Tour de Flandes i Volta a Flandes / Lieja-Bastogne-Lieja, quan va guanyar els tres monuments el 1969 i el 1975.

Milà-Sanremo i París-Roubaix
1908   Cyrille van Hauwaert
1986   Sean Kelly
2015   John Degenkolb
2023   Mathieu van der Poel
Milà-Sanremo i Lieja-Bastogne-Lieja
1956   Fred De Bruyne
Milà-Sanremo i Volta a Llombardia
1921   Costante Girardengo
1930   Michele Mara
1931   Alfredo Binda
1939   Gino Bartali
1940   Gino Bartali
1946   Fausto Coppi
1948   Fausto Coppi
1949   Fausto Coppi
1951   Louison Bobet


Tour de Flandes i París-Roubaix
1923   Heiri Suter
1932   Romain Gijssels
1934   Gaston Rebry
1954   Raymond Impanis
1957   Fred De Bruyne
1962   Rik Van Looy
1977   Roger De Vlaeminck
2003   Peter Van Petegem
2005   Tom Boonen
2010   Fabian Cancellara
2012   Tom Boonen
2013   Fabian Cancellara
2024   Mathieu van der Poel


Tour de Flandes i Volta a Llombardia
1959   Rik Van Looy
1981   Hennie Kuiper
2023   Tadej Pogačar
París-Roubaix i Lieja-Bastogne-Lieja
1961   Rik Van Looy
1973   Eddy Merckx
1984   Sean Kelly
París-Roubaix i Volta a Llombardia
1966   Felice Gimondi
1974   Roger De Vlaeminck
1978   Francesco Moser
Lieja-Bastogne-Lieja i Volta a Llombardia
1987   Moreno Argentin
2021   Tadej Pogačar
2024   Tadej Pogačar

Nombre de victòries per nacionalitats

modifica

Després de Volta a Llombardia 2024

# País Total de victòries   M-SR   TdF   P-R   L-B-L   VAL
1.   Bèlgica 222 23 69 57 61 12
2.   Itàlia 155 51 11 12 12 69
3.   França 64 14 3 30 5 12
4.   Països Baixos 34 4 13 9 4 4
5.   Suïssa 21 2 4 4 6 5
6.   Alemanya 13 7 2 2 2
7.   Espanya 11 5 4 2
  Irlanda 11 2 2 3 4
9.   Eslovènia 9 1 1 3 4
10.   Austràlia 5 2 2 1
  Luxemburg 5 1 3 1
  Dinamarca 5 2 2 1
13.   Regne Unit 4 2 1 1
14.   Kazakhstan 3 3
15.   Noruega 2 1 1
  Rússia 2 1 1
  Eslovàquia 2 1 1
18.   Colòmbia 1 1
  Estats Units 1 1
  Lituània 1 1
  Moldàvia 1 1
  Polònia 1 1
  Suècia 1 1

Només 23 nacions han aconseguit guanyar un o més monuments i d'aquestes, només 5 han completat victòries en els 5 monuments:

Bèlgica és l'única nació que ha aconseguit guanyar tots els monuments en un mateix any, fita que ha realitzat en tres ocasions: 1969, 1972 i 1976. A més, la temporada de 1976 ho va aconseguir amb 5 corredors diferents.

En vuit temporades, els guanyadors dels cinc monuments del ciclisme han sigut de cinc nacionalitats diferents: els anys 1964, 1979, 1985, 1993, 2014, 2016, 2018 i 2019, reflectint la creixent internacionalització del ciclisme. El 2020, tots els guanyadors foren de nacionalitats diferents; però només eren quatre perquè la París-Roubaix no es va disputar a causa de la pandèmia del covid-19.

Entre el Tour de Flandes 2015 i el Tour de Flandes 2017, els monuments del ciclisme van ser per a onze guanyadors consecutius de diferents nacionalitats.

Palmarès femení

modifica

La primera clàssica femenina que es va celebrar fou la Milà SanRemo (Primavera Rosa); però es va deixar de celebrar després de 2005.

Els dos monuments belgues (Tour de Flandes i Lieja-Bastogne-Lieja) organitzen esdeveniments femenins el mateix dia que els masculins seguint part del mateix recorregut. El 2020 es va programar la primera edició de la Paris-Roubaix femenina; però es va cancel·lar a causa del COVID-19[6] i la primera edició no es va poder celebrar fins a l'octubre de 2021.

Vencedores

modifica
Any Milà-Sanremo (Primavera Rosa) Tour de Flandes Paris-Roubaix Femmes Lieja-Bastogne-Lieja Volta a Llombardia
1999   Sara Felloni (ITA) No celebrat No celebrat No celebrat No celebrat
2000   Diana Žiliūtė (LTU)
2001   Susanne Ljungskog (SWE)
2002   Mirjam Melchers-van Poppel (NED)
2003   Zoulfia Zabirova (RUS)
2004   Zoulfia Zabirova (RUS) (2)   Zoulfia Zabirova (RUS)
2005   Trixi Worrack (GER)   Mirjam Melchers-van Poppel (NED)
2006 No celebrat   Mirjam Melchers-van Poppel (NED) (2)
2007   Nicole Cooke (GBR)
2008   Judith Arndt (GER)
2009   Ina-Yoko Teutenberg (GER)
2010   Grace Verbeke (BEL)
2011   Annemiek van Vleuten (NED)
2012   Judith Arndt (GER) (2)
2013   Marianne Vos (NED)
2014   Ellen van Dijk (NED)
2015   Elisa Longo Borghini (ITA)
2016   Lizzie Armitstead (GBR)
2017   Coryn Rivera (USA)   Anna van der Breggen (NED)
2018   Anna van der Breggen (NED)   Anna van der Breggen (NED) (2)
2019   Marta Bastianelli (ITA)   Annemiek van Vleuten (NED)
2020   Chantal van den Broek-Blaak (NED) Anul·lada[7]   Lizzie Deignan (GBR)
2021   Annemiek van Vleuten (NED) (2)   Lizzie Deignan (GBR)   Demi Vollering (NED)
2022   Lotte Kopecky (BEL)   Elisa Longo Borghini (ITA)   Annemiek van Vleuten (NED) (2)
2023   Lotte Kopecky (BEL) (2)   Alison Jackson (CAN)   Demi Vollering (NED) (2)
2024   Elisa Longo Borghini (ITA) (2)   Lotte Kopecky (BEL)   Grace Brown (AUS)
Any Milà-Sanremo (Primavera Rosa) Tour de Flandes Paris-Roubaix Femmes Lieja-Bastogne-Lieja Volta a Llombardia

Estadístiques

modifica

Més victòries

modifica

Després de Lieja-Bastogne-Lieja femenina

Lizzie Deignan és l'única ciclista que ha guanyat els tres monuments femenins actuals. Prèviament, Zoulfia Zabirova i Mirjam Melchers-van Poppel també s'havien imposat als dos monuments que se celebraven llavors (Primavera Rosa i Tour de Flandes). A més, la russa i Anna ven der Breggen són les úniques ciclistes que ha guanyat més d'un monument la mateixa temporada.

Posició Ciclista Nacionalitat M-S TdF P-R L-B-L VaL Total
1 Annemiek van Vleuten   Països Baixos 0 2 0 2 0 4
2 Zoulfia Zabirova   Rússia 2 1 0 0 0 3
Mirjam Melchers-van Poppel   Països Baixos 1 2 0 0 0 3
Anna van der Breggen   Països Baixos 0 1 0 2 0 3
Lizzie Deignan   Regne Unit 0 1 1 1 0 3
Lotte Kopecky   Bèlgica 0 2 1 0 0 3
Elisa Longo Borghini   Itàlia 0 2 1 0 0 3
8 Judith Arndt   Alemanya 0 2 0 0 0 2
Demi Vollering   Països Baixos 0 0 0 2 0 2

Nombre de victòries per nacionalitats

modifica

Després de Paris-Roubaix Femmes 2024

Posició Ciclista M-S TdF P-R L-B-L VaL Total
1   Països Baixos 1 8 0 6 0 15
2   Itàlia 1 3 1 0 0 5
3   Alemanya 1 3 0 0 0 4
  Regne Unit 0 2 1 1 0 4
  Bèlgica 0 3 1 0 0 4
6   Rússia 2 1 0 0 0 3
7   Lituània 1 0 0 0 0 1
  Suècia 1 0 0 0 0 1
  Estats Units 0 1 0 0 0 1
  Canadà 0 0 1 0 0 1
  Austràlia 0 0 0 1 0 1

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. LOS CINCO MONUMENTOS del calendario ciclista mural.uv.es/
  2. «Los monumentos del ciclismo: por qué estas (y no otras) son las cinco carreras de un día más importantes» (en castellà). Solobici, 18-03-2021. [Consulta: 4 març 2022].
  3. El resultat el 1949 va trigar diversos mesos i dues conferències internacionals a resoldre's. André Mahé va ser el primer, però la seva victòria va ser qüestionada perquè va agafar un camí equivocat. Mahé era en una escapada de tres ciclistes que van arribar al velòdrom de Roubaix al capdavant, però va ser mal dirigit pels oficials i va entrar a la pista per la porta equivocada. Mahé es va proclamar vencedor, però pocs minuts després van arribar altres corredors realitzant el recorregut correcte i Serse Coppi, germà del famós Fausto, va guanyar l'esprint pel que es suposava que eren les posicions menors. Després d'una protesta i diversos mesos, Serse Coppi va ser nomenat guanyador conjuntament amb Mahé.
  4. Dos corredors van compartir victòria a la cursa de 1957. Germain Derijcke va ser el primer a sobrepassar la línia, però com que va creuar un pas tancat, el segon classificat, Frans Schoubben, també va ascendir a primer. Derijcke no va ser desqualificat, perquè havia guanyat per tres minuts d'avantatge; els jutges van considerar que no havia guanyat tant de temps en creuar il·legalment el ferrocarril.
  5. La París-Roubaix 2020 es va traslladar inicialment a l'octubre i posteriorment es va cancel·lar íntegrament a causa de la pandèmia mundial de COVID-19.
  6. «París-Roubaix 2021 femenina: previa, recorrido y favoritas» (en castellà). Rouleur.cc, 29-09-2021. [Consulta: 4 març 2022].
  7. «Cyclisme. L’édition 2020 de Paris-Roubaix annulée» (en francès). Ouest France, 09-10-2020. [Consulta: 7 abril 2022].