Monuments del ciclisme
En ciclisme, monument és el nom que reben les cinc curses clàssiques de major història i prestigi en el calendari internacional.[1][2] A més de ser curses molt longeves, també se les considera les clàssiques més dures del calendari, no sols pel seu quilometratge –superior als 200 kilòmetres, sinó també pel seu recorregut. Per això, són les que atorguen més punts a l'UCI World Tour.
La primera edició de les cinc curses fou abans de la Primera guerra mundial i per el seu ordre de disputa durant la temporada són: la Milà-Sanremo (Itàlia), Tour de Flandes (Bèlgica), París-Roubaix (França), Lieja-Bastogne-Lieja (Bèlgica) i Volta a Llombardia (Itàlia). Les quatre primeres es corren a la primavera, mentre que la darrera es fa a la tardor.
De moment, només tres de les cinc proves tenen versió femenina: el Tour de Flandes, la Lieja-Bastogne-Lieja i la París-Roubaix.
Llista de monuments modifica
Els cinc monuments són:
- Milà-Sanremo: anomenada "la Classicissima" o "la Primavera", és la més llarga de totes amb gairebé 300 km. El perfil inclou diversos ascensos prop del final de la carrera encara que sovint es decideix en favor d'un velocista. La seva primera edició fou el 1907.
- Tour de Flandes: anomenada Ronde van Vlaanderen en neerlandès, és el "més jove" dels monuments. Amb una mica més de 250 km de recorregut, es caracteritza per les pujades curtes i amb pendent sobre llambordes com el Koppenberg, el Kapelmuur i el Paterberg. La seva primera edició masculina fou el 1913 i, la femenina, el 2004.
- París-Roubaix: anomenada "L'Infern del Nord" o "La Clàssica de les Clàssiques", és l'únic monument francès. Completament plana, té gairebé 260 quilòmetres de recorregut i la seva dificultat radica en els gairebé 30 sectors de pavès que sumen 50 quilòmetres sobre aquesta superfície i sovint amb mal temps. Entre aquests sectors destaquen la Trouée d'Arenberg, el Mons-en-Pévèle i el Carrefour de l'Arbre, catalogats de 5 estrelles. La prova sempre acaba al velòdrom de Roubaix. La seva primera edició fou el 1896 i, des del 2021, té versió femenina.
- Lieja-Bastogne-Lieja: anomenada La Doyenne ("La Degana") per ser el monument més antic, té al voltant de 260 km i recorre les Ardenes amb diverses costes empinades en els últims 100 quilòmetres. Aquestes cotes en general són entre 10 i 12, i tenen entre 1 i 3 quilòmetres de longitud encara que algunes com la Cota de la Haute-Levée té 3,6 i la de Rosier 4,4. La seva primera edició fou el 1892 en categoria amateur. El 1894 se celebrava la primera cursa professional i, el 2017, la primera edició femenina.
- Volta a Llombardia: anomenada "La Clàssica de les fulles mortes", en general té 240 o 250 quilòmetres de recorregut. És el monument que més ha variat, tant el punt de partida com el recorregut i el punt d'arribada. Té un perfil més muntanyenc que els altres monuments, amb algunes pujades de fins a 10 quilòmetres com el tradicional ascens a Madonna del Ghisallo. Celebrada des del 1905, quan s'anomenava Milano–Milano, el 1907 va passar a anomenar-se Giro di Lombardia i Il Lombardia el 2012.
Palmarès masculí modifica
.svg){kind=small}
Estadístiques modifica
| Cursa | Primera edició | Guanyador en més ocasions | Nº de victòries | Data | |
|---|---|---|---|---|---|
 Milan-San Remo
|
masculina | 1907 |  Eddy Merckx
|
7 | Mitjans de març |
| Tour de Flandes
|
masculína | 1912 | Achiel Buysse
|
3 | Primer diumenge d'abril |
| femení | 2004 |  Mirjam Melchers
|
2 | ||
 Paris-Roubaix
|
masculina | 1896 | Roger De Vlaeminck
|
4 | Segon diumenge d'abril |
| femenina | 2021 |  Lizzie Deignan Elisa Longho Borghini  Alison Jackson Lotte Kopecky
|
1 | Vigília de la masculina | |
| Lieja-Bastogne-Lieja
|
masculina | 1892 | Eddy Merckx
|
5 | Finals d'abril |
| femenina | 2017 | Anna van der Breggen Annemiek van Vleuten Demi Vollering
|
2 | ||
| Volta a Llombardia
|
masculina | 1905 | Fausto Coppi
|
5 | Inicis d'octubre |
Més victòries modifica
Els únics ciclistes que han aconseguit guanyar els cinc "monuments" al llarg de la seva trajectòria esportiva han estat els belgues Eddy Merckx, Roger De Vlaeminck i Rik Van Looy i només Merckx els ha vençut tots en més d'una ocasió. En el cas femení, Lizzie Deignan també ha vençut els tres monuments que tenen versió femenina.
Sis corredors han guanyat quatre monuments diferents. El que més s'ha apropat a aconseguir el repòquer de victòries ha estat Sean Kelly ja que va quedar segon al Tour de Flandes en tres ocasions (1984, 1986 i 1987). El ciclista holandès Hennie Kuiper va guanyar tots els monuments excepte la Lieja-Bastogne-Lieja, prova on va quedar segon el 1980. El francès Louison Bobet també els va guanyar tots menys la Lieja-Bastogne-Lieja. El belga Fred De Bruyne també s'hi va acostar, acabant segon a la Volta a Llombardia el 1955. Germain Derycke també en va guanyar quatre, tots menys el monument de Llombardia, i Philippe Gilbert tots excepte Milà-San Remo, on va acabar tercer dues vegades. Tadej Pogačar i Mathieu van der Poel són els corredors en actiu que han guanyat més monuments diferents (3). Hi ha hagut 23 ciclistes que han guanyat com a mínim cinc cops un monument en la seva carrera.
A continuació es mostren els ciclistes que han aconseguit, com a mínim, 3 victòries en monuments, classificats per nombre de victòries i després per ordre cronològic.
| Ciclistes | Primera
victòria |
Darrera
victòria |
M-SR
|
TdF
|
P-R
|
L-B-L
|
VAL
|
Total | Monuments
diferents |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Eddy Merckx
|
1966 | 1976 | 7 | 2 | 3 | 5 | 2 | 19 | 5 |
| Roger De Vlaeminck
|
1970 | 1979 | 3 | 1 | 4 | 1 | 2 | 11 | 5 |
 Costante Girardengo
|
1918 | 1928 | 6 | 3 | 9 | 2 | |||
| Fausto Coppi
|
1946 | 1954 | 3 | 1 | 5 | 9 | 3 | ||
 Seán Kelly
|
1983 | 1992 | 2 | 2 | 2 | 3 | 9 | 4 | |
| Rik Van Looy
|
1958 | 1965 | 1 | 2 | 3 | 1 | 1 | 8 | 5 |
| Gino Bartali
|
1939 | 1950 | 4 | 3 | 7 | 2 | |||
| Tom Boonen
|
2005 | 2012 | 3 | 4 | 7 | 2 | |||
 Fabian Cancellara
|
2006 | 2014 | 1 | 3 | 3 | 7 | 3 | ||
| Henri Pélissier
|
1911 | 1921 | 1 | 2 | 3 | 6 | 3 | ||
| Alfredo Binda
|
1925 | 1931 | 2 | 4 | 6 | 2 | |||
| Alfred De Bruyne
|
1956 | 1959 | 1 | 1 | 1 | 3 | 6 | 4 | |
| Francesco Moser
|
1975 | 1984 | 1 | 3 | 2 | 6 | 3 | ||
| Moreno Argentin
|
1985 | 1991 | 1 | 4 | 1 | 6 | 3 | ||
| Johan Museeuw
|
1993 | 2002 | 3 | 3 | 6 | 2 | |||
 Tadej Pogačar
|
2021 | 2024 | 1 | 2 | 3 | 6 | 3 | ||
| Mathieu van der Poel
|
2020 | 2024 | 1 | 3 | 2 | 6 | 3 | ||
| Gaetano Belloni
|
1915 | 1928 | 2 | 3 | 5 | 2 | |||
| Rik Van Steenbergen
|
1944 | 1954 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
| Bernard Hinault
|
1977 | 1984 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
| Michele Bartoli
|
1996 | 2003 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
| Paolo Bettini
|
2000 | 2006 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
| Philippe Gilbert
|
2009 | 2019 | 1 | 1 | 1 | 2 | 5 | 4 | |
| Gaston Rebry
|
1931 | 1935 | 1 | 3 | 4 | 2 | |||
| Alfons Schepers
|
1929 | 1935 | 1 | 3 | 4 | 2 | |||
| Louison Bobet
|
1951 | 1956 | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | 4 | |
| Germain Derycke
|
1953 | 1958 | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | 4 | |
| Felice Gimondi
|
1966 | 1974 | 1 | 1 | 2 | 4 | 3 | ||
| Walter Godefroot
|
1967 | 1978 | 2 | 1 | 1 | 4 | 3 | ||
| Jan Raas
|
1977 | 1983 | 1 | 2 | 1 | 4 | 3 | ||
| Hennie Kuiper
|
1981 | 1985 | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | 4 | |
 Erik Zabel
|
1997 | 2001 | 4 | 4 | 1 | ||||
 Alejandro Valverde
|
2006 | 2017 | 4 | 4 | 1 | ||||
| Léon Houa
|
1892 | 1894 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Octave Lapize
|
1909 | 1911 | 3 | 3 | 1 | ||||
| René Vermandel
|
1921 | 1924 | 1 | 2 | 3 | 2 | |||
| Giovanni Brunero
|
1922 | 1924 | 1 | 2 | 3 | 2 | |||
| Romain Gijssels
|
1931 | 1932 | 2 | 1 | 3 | 2 | |||
| Achiel Buysse
|
1940 | 1943 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Fiorenzo Magni
|
1949 | 1951 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Jo de Roo
|
1962 | 1965 | 1 | 2 | 3 | 2 | |||
| Émile Daems
|
1960 | 1963 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
| Tom Simpson
|
1961 | 1965 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
| Eric Leman
|
1970 | 1973 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Andreï Tchmil
|
1994 | 2000 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
| Andrea Tafi
|
1996 | 2002 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
| Peter Van Petegem
|
1999 | 2003 | 2 | 1 | 3 | 2 | |||
| Damiano Cunego
|
2004 | 2008 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Óscar Freire
|
2004 | 2010 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Vincenzo Nibali
|
2015 | 2018 | 1 | 2 | 3 | 2 |
Guanyadors de 3 monuments el mateix any modifica
Només Eddy Merckx al 1969, 1971, 1972 i 1975 va aconseguir guanyar, com a mínim, 3 monuments el mateix any.
|
| ||||||||||||
Guanyadors de 2 monuments el mateix any modifica
24 corredors diferents (inclòs Eddy Merckx) han aconseguit guanyar dos monuments el mateix any. El "doble" més habitual està format per les dues clàssiques empedrades (Tour de Flandes i París-Roubaix), que ha guanyat el mateix ciclista el mateix any en 13 ocasions. El "doble" italià (Milà-Sanremo i Volta a Llombardia) s'ha aconseguit 10 vegades (incloent Merckx el 1971 i el 1972). Només Merckx ha guanyat les combinacions Milà – San Remo / Tour de Flandes i Volta a Flandes / Lieja-Bastogne-Lieja, quan va guanyar els tres monuments el 1969 i el 1975.
Nombre de victòries per nacionalitats modifica
Després de Lieja-Bastogne-Lieja 2024
| # | País | Total de victòries | M-SR
|
TdF
|
P-R
|
L-B-L
|
VAL
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1. | Bèlgica
|
222 | 23 | 69 | 57 | 61 | 12 |
| 2. | Itàlia
|
155 | 51 | 11 | 12 | 12 | 69 |
| 3. | França
|
64 | 14 | 3 | 30 | 5 | 12 |
| 4. | Països Baixos
|
34 | 4 | 13 | 9 | 4 | 4 |
| 5. |  Suïssa
|
21 | 2 | 4 | 4 | 6 | 5 |
| 6. | Alemanya
|
13 | 7 | 2 | 2 | 2 | |
| 7. | Espanya
|
11 | 5 | 4 | 2 | ||
| Irlanda
|
11 | 2 | 2 | 3 | 4 | ||
| 9. | Eslovènia
|
8 | 1 | 1 | 3 | 3 | |
| 10. |  Austràlia
|
5 | 2 | 2 | 1 | ||
 Luxemburg
|
5 | 1 | 3 | 1 | |||
 Dinamarca
|
5 | 2 | 2 | 1 | |||
| 13. | Regne Unit
|
4 | 2 | 1 | 1 | ||
| 14. |  Kazakhstan
|
3 | 3 | ||||
| 15. |  Noruega
|
2 | 1 | 1 | |||
 Rússia
|
2 | 1 | 1 | ||||
 Eslovàquia
|
2 | 1 | 1 | ||||
| 18. |  Colòmbia
|
1 | 1 | ||||
 Estats Units
|
1 | 1 | |||||
 Lituània
|
1 | 1 | |||||
 Moldàvia
|
1 | 1 | |||||
 Polònia
|
1 | 1 | |||||
 Suècia
|
1 | 1 |
Només 23 nacions han aconseguit guanyar un o més monuments i d'aquestes, només 5 han completat victòries en els 5 monuments:
- Bèlgica després de la victòria de Philippe Thys en el Volta a Llombardia 1917
- França després de la victòria de Louison Bobet en el Tour de Flandes 1955
- Països Baixos després de la victòria de Arie donin Hartog a la Milà-Sanremo 1965
- Itàlia després de la victòria de Carmine Preziosi a la Lieja-Bastogne-Lieja 1965
- Suïssa després de la victòria de Tony Rominger en la Volta a Llombardia 1989
Bèlgica és l'única nació que ha aconseguit guanyar tots els monuments en un mateix any, fita que ha realitzat en tres ocasions: 1969, 1972 i 1976. A més, la temporada de 1976 ho va aconseguir amb 5 corredors diferents.
En vuit temporades, els guanyadors dels cinc monuments del ciclisme han sigut de cinc nacionalitats diferents: els anys 1964, 1979, 1985, 1993, 2014, 2016, 2018 i 2019, reflectint la creixent internacionalització del ciclisme. El 2020, tots els guanyadors foren de nacionalitats diferents; però només eren quatre perquè la París-Roubaix no es va disputar a causa de la pandèmia del covid-19.
Entre el Tour de Flandes 2015 i el Tour de Flandes 2017, els monuments del ciclisme van ser per a onze guanyadors consecutius de diferents nacionalitats.
Palmarès femení modifica
La primera clàssica femenina que es va celebrar fou la Milà SanRemo (Primavera Rosa); però es va deixar de celebrar després de 2005.
Els dos monuments belgues (Tour de Flandes i Lieja-Bastogne-Lieja) organitzen esdeveniments femenins el mateix dia que els masculins seguint part del mateix recorregut. El 2020 es va programar la primera edició de la Paris-Roubaix femenina; però es va cancel·lar a causa del COVID-19[6] i la primera edició no es va poder celebrar fins l'octubre de 2021.
Vencedores modifica
| Any | Milà-Sanremo (Primavera Rosa) | Tour de Flandes | Paris-Roubaix Femmes | Lieja-Bastogne-Lieja | Volta a Llombardia |
|---|---|---|---|---|---|
| 1999 | Sara Felloni (ITA)
|
No celebrat | No celebrat | No celebrat | No celebrat |
| 2000 |  Diana Žiliūtė (LTU)
| ||||
| 2001 |  Susanne Ljungskog (SWE)
| ||||
| 2002 | Mirjam Melchers-van Poppel (NED)
| ||||
| 2003 | Zoulfia Zabirova (RUS)
| ||||
| 2004 | Zoulfia Zabirova (RUS) (2)
|
Zoulfia Zabirova (RUS)
| |||
| 2005 |  Trixi Worrack (GER)
|
Mirjam Melchers-van Poppel (NED)
| |||
| 2006 | No celebrat | Mirjam Melchers-van Poppel (NED) (2)
| |||
| 2007 |  Nicole Cooke (GBR)
| ||||
| 2008 | Judith Arndt (GER)
| ||||
| 2009 | Ina-Yoko Teutenberg (GER)
| ||||
| 2010 | Grace Verbeke (BEL)
| ||||
| 2011 | Annemiek van Vleuten (NED)
| ||||
| 2012 | Judith Arndt (GER) (2)
| ||||
| 2013 | Marianne Vos (NED)
| ||||
| 2014 | Ellen van Dijk (NED)
| ||||
| 2015 | Elisa Longo Borghini (ITA)
| ||||
| 2016 | Lizzie Armitstead (GBR)
| ||||
| 2017 |  Coryn Rivera (USA)
|
Anna van der Breggen (NED)
| |||
| 2018 | Anna van der Breggen (NED)
|
Anna van der Breggen (NED) (2)
| |||
| 2019 | Marta Bastianelli (ITA)
|
Annemiek van Vleuten (NED)
| |||
| 2020 | Chantal van den Broek-Blaak (NED)
|
Anul·lada[7] | Lizzie Deignan (GBR)
| ||
| 2021 | Annemiek van Vleuten (NED) (2)
|
Lizzie Deignan (GBR)
|
Demi Vollering (NED)
| ||
| 2022 | Lotte Kopecky (BEL)
|
Elisa Longo Borghini (ITA)
|
Annemiek van Vleuten (NED) (2)
| ||
| 2023 | Lotte Kopecky (BEL) (2)
|
Alison Jackson (CAN)
|
Demi Vollering (NED) (2)
| ||
| 2024 | Elisa Longo Borghini (ITA) (2)
|
Lotte Kopecky (BEL)
|
Grace Brown (AUS)
| ||
| Any | Milà-Sanremo (Primavera Rosa) | Tour de Flandes | Paris-Roubaix Femmes | Lieja-Bastogne-Lieja | Volta a Llombardia |
Estadístiques modifica
Més victòries modifica
Després de Lieja-Bastogne-Lieja femenina
Lizzie Deignan és l'única ciclista que ha guanyat els tres monuments femenins actuals. Prèviament, Zoulfia Zabirova i Mirjam Melchers-van Poppel també s'havien imposat als dos monuments que se celebraven llavors (Primavera Rosa i Tour de Flandes). A més, la russa i Anna ven der Breggen són les úniques ciclistes que ha guanyat més d'un monument la mateixa temporada.
| Posició | Ciclista | Nacionalitat | M-S | TdF | P-R | L-B-L | VaL | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Annemiek van Vleuten | Països Baixos
|
0 | 2 | 0 | 2 | 0 | 4 |
| 2 | Zoulfia Zabirova | Rússia
|
2 | 1 | 0 | 0 | 0 | 3 |
| Mirjam Melchers-van Poppel | Països Baixos
|
1 | 2 | 0 | 0 | 0 | 3 | |
| Anna van der Breggen | Països Baixos
|
0 | 1 | 0 | 2 | 0 | 3 | |
| Lizzie Deignan | Regne Unit
|
0 | 1 | 1 | 1 | 0 | 3 | |
| Lotte Kopecky | Bèlgica
|
0 | 2 | 1 | 0 | 0 | 3 | |
| Elisa Longo Borghini | Itàlia
|
0 | 2 | 1 | 0 | 0 | 3 | |
| 8 | Judith Arndt | Alemanya
|
0 | 2 | 0 | 0 | 0 | 2 |
| Demi Vollering | Països Baixos
|
0 | 0 | 0 | 2 | 0 | 2 |
Nombre de victòries per nacionalitats modifica
Després de Paris-Roubaix Femmes 2024
| Posició | Ciclista | M-S | TdF | P-R | L-B-L | VaL | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Països Baixos
|
1 | 8 | 0 | 6 | 0 | 15 |
| 2 | Itàlia
|
1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 5 |
| 3 | Alemanya
|
1 | 3 | 0 | 0 | 0 | 4 |
| Regne Unit
|
0 | 2 | 1 | 1 | 0 | 4 | |
| Bèlgica
|
0 | 3 | 1 | 0 | 0 | 4 | |
| 6 | Rússia
|
2 | 1 | 0 | 0 | 0 | 3 |
| 7 | Lituània
|
1 | 0 | 0 | 0 | 0 | 1 |
| Suècia
|
1 | 0 | 0 | 0 | 0 | 1 | |
| Estats Units
|
0 | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | |
| Canadà
|
0 | 0 | 1 | 0 | 0 | 1 | |
| Austràlia
|
0 | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 |
Vegeu també modifica
- Clàssiques (ciclisme)
- Milà-Sanremo
- Tour de Flandes
- París-Roubaix
- Lieja-Bastogne-Lieja
- Volta a Llombardia
- Clàssiques de les Ardenes
- Clàssiques de Flandes
Referències modifica
- ↑ LOS CINCO MONUMENTOS del calendario ciclista mural.uv.es/
- ↑ «Los monumentos del ciclismo: por qué estas (y no otras) son las cinco carreras de un día más importantes» (en castellà). Solobici, 18-03-2021. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ El resultat el 1949 va trigar diversos mesos i dues conferències internacionals a resoldre's. André Mahé va ser el primer, però la seva victòria va ser qüestionada perquè va agafar un camí equivocat. Mahé era en una escapada de tres ciclistes que van arribar al velòdrom de Roubaix al capdavant, però va ser mal dirigit pels oficials i va entrar a la pista per la porta equivocada. Mahé es va proclamar vencedor, però pocs minuts després van arribar altres corredors realitzant el recorregut correcte i Serse Coppi, germà del famós Fausto, va guanyar l'esprint pel que es suposava que eren les posicions menors. Després d'una protesta i diversos mesos, Serse Coppi va ser nomenat guanyador conjuntament amb Mahé.
- ↑ Dos corredors van compartir victòria a la cursa de 1957. Germain Derijcke va ser el primer a sobrepassar la línia, però com que va creuar un pas tancat, el segon classificat, Frans Schoubben, també va ascendir a primer. Derijcke no va ser desqualificat, perquè havia guanyat per tres minuts d'avantatge; els jutges van considerar que no havia guanyat tant de temps en creuar il·legalment el ferrocarril.
- ↑ La París-Roubaix 2020 es va traslladar inicialment a l'octubre i posteriorment es va cancel·lar íntegrament a causa de la pandèmia mundial de COVID-19.
- ↑ «París-Roubaix 2021 femenina: previa, recorrido y favoritas» (en castellà). Rouleur.cc, 29-09-2021. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ «Cyclisme. L’édition 2020 de Paris-Roubaix annulée» (en francès). Ouest France, 09-10-2020. [Consulta: 7 abril 2022].