París-Roubaix
La París-Roubaix és una cursa ciclista que es disputa a França des de 1896, quan fou creada per Théodore Vienne poc després de l'obertura del nou velòdrom de Roubaix. És, possiblement, la més famosa de les clàssiques d'un dia i sens dubte la més dura, rebent els sobrenoms de Reina de les Clàssiques o L'infern del nord per la duresa dels trams de llambordes, el fang, el fred i la pluja.
 | |
| Detalls de la cursa | |
|---|---|
| Data | abril |
| Regió |  França |
| Nom català | París-Roubaix |
| Nom local | Paris-Roubaix |
| Disciplina | ciclisme de carretera  |
| Competició | UCI World Tour |
| Tipus | cursa d'un dia |
| Organitzador | Amaury Sport Organisation |
| Web | https://www.paris-roubaix.fr/ |
| Història | |
| Primera edició | 1896 |
| Edicions | 120 (fins al 2023) |
| Primer vencedor |  Josef Fischer (GER) |
| Més triomfs |  Roger de Vlaeminck (BEL) (4) Tom Boonen (BEL) (4) |
| Darrer vencedor |  Mathieu van der Poel (NED) |
 París-Roubaix 2023 | |
S'ha disputat ininterrompudament des de la seva creació, amb tres úniques interrupcions provocades per la Primera i Segona Guerra Mundial, i per la pandèmia de COVID-19, durant els mesos de març o abril.
Actualment la cursa és organitzada per l'Amaury Sport Organisation, sobre una distància de 260 km, el segon diumenge d'abril i es caracteritza pels diferents trams de llambordes, entre els quals destaquen La Trouée d'Arenberg (km 166), Mons-en-Pévèle (km 213) i Le Carrefour de l'Arbre (km 244). L'any 1968 la sortida es traslladà de París a Compiègne i sempre finalitza al velòdrom de Roubaix. És una de les deu clàssiques que formaven la Copa del Món de ciclisme, passant posteriorment a formar part del calendari UCI ProTour. El vencedor rep un trofeu que representa una llamborda.
La carrera és molt prestigiosa, com ho confirma la presència al palmarès de la cursa del primer vencedor del Tour de França, Maurice Garin (1897, 1898), dels cèlebres Fausto Coppi (1950) i Louison Bobet (1956), i de dos quíntuples vencedors de la Tour, Eddy Merckx (1968, 1970, 1973) i Bernard Hinault (1981). El rècord de victòries, amb quatre, és pels belgues Roger de Vlaeminck (1972, 1974, 1975 i 1977) i Tom Boonen (2005, 2008, 2009 i 2012). El rècord de victòries consecutives és pel francès Octave Lapize (1909, 1910 i 1911) i l'italià Francesco Moser (1978, 1979, 1980).
La París-Roubaix, junt amb la Milà-Sanremo, el Tour de Flandes, la Lieja-Bastogne-Lieja i la Volta a Llombardia és un dels cinc «monuments del ciclisme».
Principals dificultats modifica
| Secció | Nom | Llargada | Dificultat |
|---|---|---|---|
| 18 | Tranchée d'Arenberg | 2 400 m | 
|
| 10 | Mons-en-Pévèle | 3 000 m |
|
| 4 | Carrefour de l'Arbre | 2 100 m |
|
| 25 | Saint-Python | 3 700 m |
|
| 19 | Haveluy | 2 500 m |
|
| 17 | Wallers - Hélesmes | 1 600 m |
|
| 6 | Cysoing - Bourghelles | 1 300 m |
|
| 6 | Bourghelles - Wannehain | 1 100 m |
|
| 5 | Camphin-en-Pévèle | 1 800 m |
|
| 12 | Orchies | 1 700 m |
|
Llistat de guanyadors modifica
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
- El 1949 André Mahé va ser el primer corredor a passar la línia, però ho va fer després que uns oficials de cursa el fessin passar per un lloc equivocat, juntament amb altres ciclistes, i va haver d'entrar al velòdrom de Roubaix saltant amb la bicicleta per les grades. Serse Coppi va ser el primer ciclista que va passar la línia havent entrat al velòdrom de la forma convencional, de manera que ambdós ciclistes foren considerats guanyadors.
Estadístiques modifica
Victòries per països modifica
Les edicions més ràpides modifica
|
Rècord de victòries modifica
|
Referències modifica
- ↑ A l'octubre del 2012, George Hincapie va ser suspés per 6 mesos i els resultats obtinguts del 31/5/2004 al 31/7/2006 van ser anul·lats.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: París-Roubaix |
- Web oficial (francès)