Tom Boonen

ciclista belga

Tom Boonen (Mol, 15 d'octubre del 1980) és un ciclista belga que fou professional del 2002 al 2017. Era un bon velocista i obtenia excel·lents resultats a les curses clàssiques. Noi maco i bon esportista, va ser durant molts anys el gran ídol esportiu masculí de Bèlgica[1] i de molts ciclistes que van debutar després d'ell. Alexander Kristoff en va dir: «és el meu ídol i un dels millors corredors de la història».[2]

Infotaula de personaTom Boonen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1980 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Mol (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada192 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipEsprínter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1997-2000 Kortrijk Groeninge Spurters
2000-2000 Discovery Channel
2001-2001 Kortrijk Groeninge Spurters
2002-2002 Discovery Channel
2003-2017 Soudal Quick-Step Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2017Classificació Mundial UCI 2017 (196è)../... 25+ Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAndré Boonen Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webtomboonen.be Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3601365 Facebook: TomBoonen Twitter: tomboonen1 Olympics.com: tom-boonen UCI: 13978 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món Maillot arc iris
Or Madrid 2005 ruta
Bronze Doha 2016 ruta
Competint per Omega Pharma-Quick Step
Or Valkenburg 2012 Contrarellotge per equips
Bronze Ponferrada 2014 Contrarellotge per equips
Competint per Etixx-Quick Step
Plata Richmond 2015 Contrarellotge per equips

Inicis de la carrera modifica

A la temporada 2002, Boonen va córrer per l'equip US Postal. El seu millor resultat va ser un tercer lloc a la París-Roubaix. S'hi va escapar al principi de la cursa. El seu compatriota Johan Museeuw s'havia escapat i el seu capità George Hincapie havia caigut en un sector lliscant de carretera, permetent que Boonen corregués amb llibertat. Museeuw —el seu heroi de la infància– va declarar-lo públicament el seu successor.

Però Boonen no era completament feliç a l'èquip d'US Postal. Deia que no se li donaven prou oportunitats de córrer amb llibertat. A la fi de la temporada, va anunciar que deixava l'equip, i se'n va anar al Quick Step-Davitamon. Però el 2003 no li va anar gaire bé a causa de la fatiga i a una lesió de genoll. Museeuw va ser el líder indiscutible de l'equip a les clàssiques de primavera.

El 2004, Boonen va millorar molt i va guanyar l'E3 Prijs Vlaanderen, la Gant-Wevelgem i el Gran Premi de l'Escalda. A més, va guanyar dues etapes del Tour de França, incloent-hi l'etapa final als Camps Elisis de París, com Museeuw ho havia fet anys abans.

El triplet del 2005 modifica

El 2005 Boonen va explotar definitivament com a ciclista. A la campanya de primavera, va guanyar el Tour de Flandes, la París-Roubaix i l'E3 Prijs Vlaanderen. Hi va demostrar la seva superioritat a les clàssiques amb llambordes. A més, va quedar segon a l'Omloop Het Volk, que va guanyar el seu company d'equip Nick Nuyens.

Al Tour de Flandes, Boonen era l'esprintador més fort del grup de ciclistes que es jugaven la victòria. En lloc d'esperar l'esprint, hi va atacar a vuit quilòmetres del final. Li va reeixir mantenir el seu marge fins a la meta. El ciclista neerlandès Erik Dekker va comentar que estava «feliç per no haver de córrer contra Boonen durant els pròxims deu anys, perquè hauria de córrer pel segon lloc». A la París-Roubaix, en canvi, va esperar l'esprint final al velòdrom de Roubaix on va batre l'estatunidenc George Hincapie i el català Joan Antoni Flecha.

 
Tom Boonen a Nancy, durant el Tour de França 2005

Al Tour de França, va guanyar la segona i tercera etapes. Va dur el maillot verd però es va haver de retirar a l'onzena etapa per mor de ferides provocades per nombroses caigudes.

Va ser el primer i fins ara únic ciclista en fer el triplet Flandes-Roubaix-Campionats del món en guanyar els mundials a Madrid.[3] L'equip belga va treballar de valent per neutralitzar a la recta final una fuga de set ciclistes que incloïa Aleksandr Vinokúrov i Paolo Bettini. Boonen va rematar la feina superant Alejandro Valverde a l'esprint. Museeuw havia estat l'últim campió del món belga el 1996.

L'excel·lent temporada li valgué ser reconegut amb la Bicicleta d'or, com a millor ciclista del 2005.[3]

Després del campionat del món modifica

El 2006, Boonen va tenir un increïble començament de temporada. A la Volta a Qatar[4] va guanyar totes les etapes menys una, en què l'austríac Bernhard Eisel el va superar. Després va guanyar una etapa a la Ruta del Sol i tres a la París-Niça. Va continuar la seva ratxa espectacular guanyant l'E3 Prijs Vlaanderen abans de repetir victòria al Tour de Flandes.[5]

Però finalment va acusar la fatiga a la París-Roubaix i no va poder respondre l'arrencada decisiua de Fabian Cancellara, que va endur la victòria a Roubaix. Boonen encara va acabar la cursa al podi gràcies al fet que Leif Hoste, Peter Van Petegem i Vladímir Gússev, que havien acabat davant d'ell, van ser desqualificats per saltar un pas a nivell tancat.

Després, Boonen va guanyar el GP de l'Escalda. Al Tour de França, no va guanyar cap etapa ni disputar el mallot verd, però sí que va dur el mallot groc durant algunes etapes gràcies a les bonificacions i a què va resistir amb els millors a l'etapa que acabava al Cauberg de Valkenburg. Va abandonar a causa d'un problema de pèrdua de pes, però al Tour del Benelux va guanyar tres etapes. Als mundials celebrats a Salzburg només va acabar novè i el mallot arc iris va passar a mans del seu company d'equip Paolo Bettini.

El 2007 va ser ben diferent per Boonen. Tot i guanyar algunes etapes en curses d'una setmana i un parell de clàssiques menors belgues, va tenir una actuació dolenta a les grans clàssiques de primavera, així com a les curses per etapes ProTour. De fet, la seva primera victòria ProTour no va arribar fins a l'etapa del Tour de França que acabava a Bourg-en-Bresse. En aquest anys es va publicar un còmic, d'una sèrie que no va arribar enllà de dos volums.[6]

2008[Cal actualitzar] modifica

Palmarès més destacat modifica

Resultats al Tour de França modifica

  • 2004. 120è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
  • 2005. Abandona (12a etapa). Vencedor de 2 etapes
  • 2006. Abandona (15a etapa).   mallot gorc durant 4 etapes
  • 2007. 119è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.   1r de la classificació per punts
  • 2009. No surt (15a etapa)
  • 2011. Abandona (7a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya modifica

  • 2003. 92è de la classificació general
  • 2005. No surt (14a etapa)
  • 2007. Abandona
  • 2008. No surt (18a etapa). Vencedor de 2 etapes
  • 2009. Abandona (13a etapa)
  • 2011. No surt (16a etapa)
  • 2014. No surt (18a etapa)

Resultats al Giro d'Itàlia modifica

  • 2015. No surt (14a etapa)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «El belga Tom Boonen guanya per tercera vegada la clàssica del Tour de Flandes davant els italians Pozzato i Ballan». Esport3. CCMA, 01-04-2012. [Consulta: 14 agost 2022].
  2. Bogaert, Glenn «‘Tom Boonen is mijn grote idool en een van de beste renners uit de geschiedenis’». Het Laatste Nieuws, 15-03-2013.
  3. 3,0 3,1 Swinnen, Steven. «Gouden fiets is voor Boonen» (en neerlandès). Sport.be. Golazo, 30-11-2005. [Consulta: 14 agost 2022].
  4. «El ciclista belga Tom Boonen guanya l'esprint del Gran Premi de Doha, a Qatar». 324cat. CCMA, 27-01-2006. [Consulta: 14 agost 2022].
  5. Sastre, Josep Maria «El belga Tom Boonen revalida la victòria en el Tour de Flandes». dBalears, 03-04-2006.
  6. sdg «Maandag verschijnt eerste strip over Tom Boonen [Dilluns surt el primer còmic sobre Tom Boonen]». Het Nieuwsblad, 12-10-2007.
  7. Gilabert, Javier. «Volta Catalunya 2002: Una victòria per a l’escuder d’Armstrong al Tour, Roberto Heras». Tour de Gila, 04-03-2020. [Consulta: 14 agost 2022].
  8. Rabadan, Albert «Tom Boonen entra a la llegenda per la porta gran». Ara, 08-04-2021.
  9. «Boonen, fart de les lesions». El 9 Esportiu, 23-08-2013, pàg. 21.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tom Boonen