Aleksandr Vinokúrov

ciclista kazakh

Aleksandr Nikolàievitx Vinokúrov (en rus Алексaндр Николаевич Винокуров) és un ciclista professional kazakh nascut el 16 de setembre de 1973 a Petropàvlovsk (Unió Soviètica), avui Petropavl (Kazakhstan). Sovint se l'anomena «Vino» i és conegut pels seus valents atacs i per la seva gran qualitat en tots els terrenys.[1][2][3]

Plantilla:Infotaula personaAleksandr Vinokúrov

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 setembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Beskol (Kazakhstan) (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatKazakhstan Kazakhstan
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes69 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaKazakhstan Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPuncheur, escalador i rodador Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1997-1997 Probikeshop Saint-Étienne Loire
1998-1999 Decathlon-AG2R La Mondiale
2000-2005 T-Mobile
2006-2006 ONCE
2007-2007 Astana Qazaqstan Team
2009-2012 Astana Qazaqstan Team Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesMallot or Volta a Espanya (2006)
4 etapes a la Volta a Espanya
4 etapes al Tour de França
Curses d'un diaLieja-Bastogne-Lieja (2005, 2010)
Amstel Gold Race (2003)
Família
FillsAlexandre Vinokourov, Nicolas Vinokourov Modifica el valor a Wikidata
Premis
Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
Argent Sydney 2000 Prova en ruta
Or Londres 2012 Prova en ruta
Campionat del Món
Bronze Verona 2004 contrarellotge
Bronze Salzburg 2006 contrarellotge

Molt aviat va destacar des del seu debut com a professional el 1998 a l'equip Casino. El 2000 fitxà pel Deutsche Telekom, aconseguint la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney en la prova en ruta, la Volta a Alemanya del 2001, la París-Niça de 2002 o la Lieja-Bastogne-Lieja del 2005. La seva millor temporada fou la del 2003, quan guanyà la seva segona París-Niça, la Volta a Suïssa, l'Amstel Gold Race i la tercera posició al Tour de França.

El 2006 fitxà per l'equip espanyol Liberty Seguros per tal de guanyar el Tour de França. La implicació de diversos dirigents de l'equip i companys d'equip en l'Operació Port l'impediren de participar-hi. Vinokúrov va centrar tots els seus esforços en la Volta a Espanya, la qual guanyà gràcies a l'ajuda del seu company d'equip Andrei Kàixetxkin. Favorit al Tour de França de 2007, va donar positiu en un control antidopatge per una transfusió de sang, fruit d'un control realitzar després de la seva victòria d'etapa a la crono individual amb final a Albi. Això va provocar l'abandonament del Tour per part de tot l'Astana Qazaqstan Team en saber-se els resultats del test. De resultes fou sancionat amb dos anys de suspensió.

L'agost de 2009 es reintegrà a l'equip Astana Qazaqstan Team. L'abril del 2010 guanyà la seva segona 2010. Víctima d'una greu caiguda al Tour de França de 2011 es veié obligat a abandonar i quasi a abandonar la pràctica esportiva, però la bona evolució de les lesions van permetre que cap a la fi de la temporada ja prengués part al Giro de Llombardia.

El 28 de juliol 2012 es proclamà campió olímpic en la cursa en línia.[4] Aprofitant-se de la condició de favorit de l'equip britànic, i sobretot de Mark Cavendish en un possible esprint final, es va introduir en una escapada de 40 ciclistes en la qual va atacar a manca de cinc quilòmetres junt al colombià Rigoberto Urán. En l'esprint final fou el més ràpid, aconseguint d'aquesta manera la seva segona medalla en uns Jocs Olímpics. En acabar la cursa Vinokúrov va anunciar que deixaria el ciclisme en finalitzar la contrarellotge masculina.

El 12 d'octubre de 2019, participa al Campionat del Món de triatló Ironman a Kona - Hawaii, aconseguint un temps de 8h48'24".

Palmarès

modifica

Resultats al Tour de França

modifica
  • 1999. 35è de la classificació general
  • 2000. 15è de la classificació general
  • 2001. 16è de la classificació general
  • 2003. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa. 1r al Premi de la Combativitat
  • 2005. 4t de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
  • 2007. Exclòs després del positiu en un control antidopatge i retirades les 2 victòries d'etapa
  • 2010. 15è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2011. Abandona (9a etapa)
  • 2012. 31è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

modifica
  • 2010. 6è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

modifica

Referències

modifica
  1. «Alexandre Vinokourov». procyclingstats.com. [Consulta: 14 agost 2022].
  2. «Alexandre Vinokourov» (en anglès). cyclingarchives.com. [Consulta: 14 agost 2022].
  3. «Museo del Ciclismo - Alexandre VINOKOUROV» (en italià). museociclismo.it. [Consulta: 14 agost 2022].
  4. Copland, Tom. «London 2012: Give Olympic champion Alexandr Vinokourov a break» (en anglès). theguardian.com, 30-07-2012. [Consulta: 14 agost 2022].

Enllaços externs

modifica