Albi (Llenguadoc)

municipi francès
Aquest article tracta sobre la ciutat occitana. Vegeu-ne altres significats a «Albi».

Albi[1] (en occità Albi [ˈalβi], en francès Albi [albi]) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus. Amb 51.199 habitants, és cap de la comarca de l'Albigès. Els seus habitants es diuen en català albigesos (albigès o albigesa en singular, albigeses en plural femení; en occità albigés -esa, en francès Albigeois -oise).

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlbi
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 55′ 41″ N, 2° 08′ 45″ E / 43.9281°N,2.1458°E / 43.9281; 2.1458
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentTarn
DistricteDistricte d'Albi Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Tarn
Districte d'Albi
Canton d'Albi 2 (oc) Tradueix (2015–)
Canton d'Albi 1 (oc) Tradueix (2015–)
Canton d'Albi 3 (oc) Tradueix (2015–)
Canton d'Albi 4 (oc) Tradueix (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població49.714 (2021) Modifica el valor a Wikidata (1.123,23 hab./km²)
Gentilicialbigès, albigesa
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana d'Albi
Unitat urbana d'Albi (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície44,26 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Tarn Modifica el valor a Wikidata
Altitud169 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataStéphanie Guiraud-Chaumeil (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal81000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Abomey
City of Randwick (en) Tradueix
Girona (1985–)
Palo Alto (1994–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmairie-albi.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: mairiealbi Twitter (X): ville_albi Instagram: ville_albi LinkedIn: mairiealbi Youtube: UCc_9mFxTDna-hdqHt3MCJQw Modifica el valor a Wikidata

Al segle XII va ser una de les principals ciutats amb presència de càtars, per la qual cosa va donar nom a la croada albigesa.

La ciutat episcopal, situada al centre històric d'Albi, al voltant de la catedral, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.

Geografia modifica

Situada a la vora del Tarn, de les vinyes de Galhac, de l'altiplà cordès i del bosc de la Gresinha. A 80 km de Tolosa de Llenguadoc, a 3 hores dels Pirineus i a 2 hores del mar Mediterrani.


Demografia modifica

Evolució de la població Cassini i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
11.176 9.649 10.061 10.644 11.665 11.801 12.408 14.211 13.788
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
14.636 15.493 16.596 17.469 19.169 20.379 21.224 20.903 21.948
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
22.571 23.303 25.100 26.628 29.015 29.351 30.293 34.342 34.693
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
38.709 42.930 46.162 45.947 46.579 46.264 48.712 - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Morfologia urbana modifica

Albi és limitada per dotze barris que tenen compte del sentit de pertinença expressat pel poble, la història i les característiques d'Albi i de la geografia urbana. Donem la forma francesa seguida de la forma originària en occità. Partint del nord, es troben els districtes de Le Breuil-Mazicou (Lo bruèlh-Masicon), Madeleine o Bout du Pont (Cap del Pont) i Cantepau (Cantapauc), al sud, Rayssac-Veyrières-Ranteil (Raissac-Veirièras-Rantelh) i Le Lude-Bellevue (La Luda-Bèuvéser o Bèlavista), al centre, el Grand-Centre, a l'oest, els barris Ouest-Pointe de Marre (Ponta de Marra), i a l'est, la Piscine (La Piscina) i la Plaine du Gô (Plana del Gòu), la Renaudié (La Renaudiá), la Viscose (La Viscosa), Lapanouse-Saint-Martin (La Panosa-Sant Martin), Jarlard-Le Peyroulié (Jarlard-Lo Pairolièr) i Le Marranel-Le Roc (Lo Marranèl-Lo Ròc).[2] Noteu que la Ponta de Marra forma una extensió en cua de paella.

 
Panorama d'Albi

Història modifica

L'origen del nom Albi queda en l'àmbit de les hipòtesis. Podria venir d'Alp, prefix celta que significa 'lloc escarpat' o oppidum, o d'Albius, nom d'un notable que visqué a Albi en l'època romana, o potser d'alba ('blanc' en llatí), dels penya-segats calcaris que envolten la ciutat. Se sap molt poca cosa de la regió en temps dels romans; els geògrafs no esmenten cap nom de poble ni cap vila. Juli Cèsar n'esmenta els eleuteris (eleutherii = 'lliures') però no precisa el lloc on vivien; al Carcin apareixen els cadurcs eleuteris, que podrien estar emparentats amb aquests eleuteris de Cèsar, però no n'hi ha res segur. Temps més tard, les primeres notícies esmenten Albi amb el nom de Civitas Albiensium, i més tard Albia i Albiga; en Notitia dignitates apareixen esmentats els Equités Cataphractarii Albigenses. A Montanhs, prop del Tarn, sota Galhac, s'han trobat medalles, urnes i altres restes.

Un bisbat s'hi esmenta al segle v. Des del començament del segle vi, va ser seu d'un comtat sota domini dels francs. Al segle ix, pertanyia al comtes de Tolosa que hi van instal·lar vescomtes cap al 872 (vegeu vescomtat d'Albi), però el domini feudal de la vila corresponia als bisbes. Des del 1067, el comte de Barcelona va reclamar l'alta sobirania feudal i es va enfrontar repetidament amb els vescomtes (els Trencavell).

Albi i el catarisme modifica

Durant els segles XII i xiii, Albi va rebre les doctrines càtares, i la ciutat es va convertir en un centre d'aquesta doctrina: acollí un bisbat càtar. El 1165 el bisbe catòlic d'Albi convocà una conferència a Lombèrs en què s'acabà dictaminant que els càtars eren heretges. És per això que sovint són anomenats albigesos. El catarisme, jutjat herètic per l'Església catòlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els albigesos (vegeu croada albigesa).

El 1247, el vescomte va renunciar a Albi en favor del rei de França i, el 1258, el rei d'Aragó hi va renunciar pel tractat de Corbeil. Els bisbes d'Albi foren reconeguts com a senyors de la ciutat.

A la ciutat, va néixer el gran pintor Henri Toulouse-Lautrec.

Administració modifica

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1977-1995 Michel Castel PS
1995-2014 Philippe Bonnecarrère RPR, després divers droite
2014- Stéphanie Guiraud-Chaumeil divers droite després Horizonts (centre dret)

Llocs i monuments modifica

Ciutats agermanades modifica

Nascuts a Albi modifica

Referències modifica

  1. La forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC: Sobre Toponímia. (Acords del 15 de setembre i el 20 d'octubre de 1995), punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.»
  2. «carte des quartiers d'Albi» (en francès). Ajuntament d'Albi. Arxivat de l'original el 2011-06-07. [Consulta: 12 abril 2012].

Vegeu també modifica

Notes modifica

Enllaços externs modifica