Stuart O'Grady

ciclista australià

Stuart O'Grady OAM (Adelaida, 6 d'agost de 1973) és un ciclista australià, professional des del 1995. Excel·lent esprínter durant la seva carrera ha aconseguit 4 medalles olímpiques, dues etapes al Tour de França i la París-Roubaix de 2007 com a principals èxits.

Infotaula de personaStuart O'Grady

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 agost 1973 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Adelaida (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSt Paul's College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAustràlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme en pista
ciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1995-2003 Crédit Agricole
2004-2005 Cofidis
2006-2010 Team Saxo Bank-Tinkoff Bank
2011-2011 Lidl-Trek
2012-2013 Team Jayco AlUla Modifica el valor a Wikidata
Participà en
29 juny 2013Tour de França de 2013 ../... 25+ Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webstuartogrady.com.au Modifica el valor a Wikidata
UCI: 11039
Medaller
Competint per Austràlia Austràlia
Ciclisme
Jocs Olímpics Anells olímpics
Plata Barcelona 1992 persecució per equips
Bronze Atlanta 1996 persecució per equips
Bronze Atlanta 1996 puntuació
Or Atenes 2004 americana
Campionat del món de ciclisme en pista Maillot arc iris
Bronze Stuttgart 1991 Persecució per equips
Or Hamar 1993 Persecució per equips
Bronze Palerm 1994 Persecució per equips
Or Bogotà 1995 Persecució per equips
Bronze Bogotà 1995 Persecució individual
Stuart O'Grady a la París-Tours 2002
Stuart O'Grady al Tour de França de 2005

Biografia modifica

Nascut a Adelaida, en el si d'una família de ciclistes, va començar practicant el ciclisme en pista. El seu primer èxit internacional fou la medalla de plata als Jocs Olímpics de 1992 en la prova de persecució per equips, junt a Brett Aitken, Stephen McGlede i Shaun O'Brien. El 1996 va guanyar dues medalles de bronze, en persecució per equips, junt a Brett Aitken, Timothy O'Shannessey i Dean Woods i en puntuació.

El 1995 va signar el seu primer contracte professional amb l'equip Gan, posteriorment reconvertit en el l'equip Crédit Agricole. Al Tour de França de 1998 va guanyar una etapa i dugué el mallot groc durant tres etapes. El 2001 tornà a vestir el mallot groc durant cinc etapes i lluità frec a frec amb Erik Zabel per a l'obtenció del mallot verd dels punts, mallot que finalment guanyà l'alemany en la darrera etapa.

Fitxat per l'equip Cofidis el 2004 per tal de concentrar-se en les clàssiques de primavera (sobretot la París-Roubaix i el Tour de Flandes), O'Grady va tenir un començament de temporada difícil per culpa d'una costella fracturada[1] i, sobretot, l'assumpte de dopatge en què es va veure immers el seu equip. Al Dauphiné Libéré guanyà dues etapes i la classificació per punts i al Tour de França va guanyar una etapa. Als Jocs Olímpics va guanyar la medalla d'or en la prova de l'americana, junt a Graeme Brown. Finalitzà la temporada amb la victòria a la HEW Cyclassics.

Al Tour de França de 2005 O'Grady tornà a quedar en segona posició de la classificació per punts, rere Thor Hushovd. A final de temporada va signar un contracte d'un any amb Bjarne Riis per córrer el 2006 al Team CSC. Aquesta fou una temporada marcada per les lesions, en què no assoleix cap triomf destacable.

El 2007 arribà la seva principal victòria en ruta, en convertir-se en el primer australià a guanyar la París-Roubaix.

Després de participar en el seu 17è Tour de França de manera consecutiva, va decidir posar punt final a la seva carrera esportiva en acabar l'edició del 2013.[2] El 24 de juliol de 2013 va admetre en una entrevista al diari The Advertiser haver consumit EPO durant el Tour de França de 1998.[3] L'endemà el Comitè Olímpic Australià va demanar a O'Grady deixar la Comissió d'Atletes de la qual formava part.[4]

Palmarès en pista modifica

Jocs Olímpics modifica

Campionats del món en pista modifica

Jocs de la Commonwealth modifica

  • 1994
    •   Medalla d'or en la prova de persecució per equips
    •   Medalla d'or en la prova de scratch

Palmarès en ruta modifica

Resultats al Tour de França modifica

  • 1997. 109è de la classificació general
  • 1998. 54è de la classificació general. Vencedor d'una etapa.   Porta el mallot groc durant 3 etapes
  • 1999. 94è de la classificació general
  • 2000. No surt (7a etapa)
  • 2001. 54è de la classificació general.   Porta el mallot groc durant 6 etapes
  • 2002. 77è de la classificació general
  • 2003. 90è de la classificació general. Vencedor de la classificació del centenari
  • 2004. 61è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2005. 77è de la classificació general
  • 2006. 91è de la classificació general
  • 2007. Abandona (8a etapa)
  • 2008. 109è de la classificació general
  • 2009. 124è de la classificació general
  • 2010. 149è de la classificació general
  • 2011. 78è de la classificació general
  • 2012. 97è de la classificació general
  • 2013. 161è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya modifica

  • 2004. No surt (12a etapa)
  • 2006. 65è de la classificació general
  • 2009. No surt (17a etapa)
  • 2010. No surt (10a etapa)
  • 2011. 93è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia modifica

  • 2005. No surt (13a etapa)
  • 2008. No surt (4a etapa)

Referències modifica

  1. O'Grady confirms broken rib a Cyclingnews.com, 30 de març de 2004
  2. «O'Grady anuncia su retirada». Marca, 23-07-2013 [Consulta: 27 juliol 2013].
  3. «O'Grady confiesa que se dopó». Marca, 24-07-2013 [Consulta: 27 juliol 2013].
  4. «O'Grady chassé du comité olympique australien». lequipe.fr. L'Équipe, 25-07-2013.

Enllaços externs modifica