Obre el menú principal

Dietrich Thurau

ciclista alemany

Dietrich Thurau (Frankfurt del Main, 9 de novembre de 1954) va ser un ciclista alemany, que fou professional entre 1975 i 1989, durant els quals aconseguí 82 victòries.

Infotaula de personaDietrich Thurau
Dietrich Thurau 20060809 006.jpg
Biografia
Naixement Dietrich Thurau
9 de novembre de 1954
Frankfurt del Main (Alemanya)
Altres noms Didi
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Activitat
Ocupació Ciclista de pista i ciclista
Nacionalitat esportiva Alemanya
Esport ciclisme en pista
Clubs professionals
  1975-1977. Ti-Raleigh
1978-1979. IJsboerke
1980. Puch-Sem
1981-1982. Hoonved-Bottecchia
1983. Del Tongo
1984. Portas
1985. Hitachi-Splendor
1986. Supermercati Brianzoli
1987. Roland-Skala
1988. Panasonic-Isostar
1989. Brügelmann
Principals triomfs
Curses per etapes 6 etapes al Tour de França
5 etapes a la Volta a Espanya
2 etapes al Giro d'Itàlia
Curses d'un dia Campió d'Alemanya Campió d'Alemanya en ruta
(1975, 1976)
Campionat de Zuric (1978)
Lieja-Bastogne-Lieja (1979)
Família
Fills Björn Thurau
Modifica les dades a Wikidata
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món en ruta Maillot arc iris
Plata San Christóbal 1977 ruta
Plata Valkenburg 1979 ruta
Campionat del Món en pista Maillot arc iris
Or Mont-real 1974 Persecució per equips

Abans de passar al professionalisme va destacar en categoria júnior i amateur en proves de ciclisme en pista. El 1971 i 1974 es proclamà campió d'Alemanya de persecució i el 1973 i 1974 en americana. També guanyà el campionat de ciclisme en rutade 1972 i el campionat del món de persecució de 1974.

En passar al camp professional, el 1975, Thurau continuà participant en proves de ciclisme en pista, sobretot durant els mesos d'hivern, coincidint amb la finalització de la temporada de ciclisme en ruta. El 1975 i 1976 es tornà a proclamar campió d'Alemanya en persecució, i el 1982 en americana.

En les proves en ruta aconseguí victòries d'etapa a les tres grans voltes: sis etapes al Tour de França, cinc d'elles en l'edició de 1977, cinc a la Volta a Espanya, totes el 1976, i dues al Giro d'Itàlia. El 1975 i 1976 es proclamà campió nacional en ruta.

Palmarès en rutaModifica

Resultats al Tour de FrançaModifica

  • 1977. 5è de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. Porta el mallot groc durant 15 etapes.   1r de la Classificació dels joves
  • 1979. 10è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1980. Abandona (10a etapa)
  • 1982. Abandona (20a etapa)
  • 1985. Abandona (10a etapa)
  • 1987. Abandona (15a etapa)

Resultats al Giro d'ItàliaModifica

  • 1978. Abandona. Vencedor de 2 etapes
  • 1981. 14è de la classificació general
  • 1982. Abandona
  • 1983. 5è de la classificació general
  • 1986. 18è de la classificació general
  • 1987. 52è de la classificació general

Resultats a la Volta a EspanyaModifica

Palmarès en pistaModifica

Enllaços externsModifica