Dietrich Thurau

Clubs professionals
	1975-1977. Ti-Raleigh ; 1978-1979. IJsboerke ; 1980. Puch-Sem ; 1981-1982. Hoonved-Bottecchia ; 1983. Del Tongo ; 1984. Portas ; 1985. Hitachi-Splendor ; 1986. Supermercati Brianzoli ; 1987. Roland-Skala ; 1988. Panasonic-Isostar ; 1989. Brügelmann

Dietrich Thurau
Biografia
Naixement	Dietrich Thurau; 9 de novembre de 1954; Frankfurt del Main (Alemanya)
Dades personals
Altres noms	Didi
Nacionalitat	Alemanya
Activitat
Ocupació	ciclista de pista, ciclista
Nacionalitat esportiva	Alemanya
Esport	ciclisme en pista
Disciplina esportiva	ciclisme de carretera
Clubs professionals
	1975-1977. Ti-Raleigh ; 1978-1979. IJsboerke ; 1980. Puch-Sem ; 1981-1982. Hoonved-Bottecchia ; 1983. Del Tongo ; 1984. Portas ; 1985. Hitachi-Splendor ; 1986. Supermercati Brianzoli ; 1987. Roland-Skala ; 1988. Panasonic-Isostar ; 1989. Brügelmann
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	6 etapes al Tour de França; 5 etapes a la Volta a Espanya ; 2 etapes al Giro d'Itàlia
Curses d'un dia	Campió d'Alemanya en ruta; (1975, 1976) ; Campionat de Zúric (1978) ; Lieja-Bastogne-Lieja (1979)
Família
Fills	Björn Thurau
	Premis (1977) Esportista alemany de l'any ;
Trajectòria

Dietrich Thurau (Frankfurt del Main, 9 de novembre de 1954) és un ciclista alemany, ja retirat, que fou professional entre 1975 i 1989,^[1] durant els quals aconseguí 82 victòries.^[2]

Medaller
Ciclisme
Campionat del Món en ruta
Plata	San Christóbal 1977	ruta
Plata	Valkenburg 1979	ruta
Campionat del Món en pista
Or	Mont-real 1974	Persecució per equips

Abans de passar al professionalisme va destacar en categoria júnior i amateur en proves de ciclisme en pista. El 1971 i 1974 es proclamà campió d'Alemanya de persecució i el 1973 i 1974 en americana. També guanyà el campionat de ciclisme en ruta de 1972 i el campionat del món de persecució de 1974.^[3]

En passar al camp professional, el 1975, Thurau continuà participant en proves de ciclisme en pista, sobretot durant els mesos d'hivern, coincidint amb la finalització de la temporada de ciclisme en ruta. El 1975 i 1976 es tornà a proclamar campió d'Alemanya en persecució, i el 1982 en americana.^[3]

En les proves en ruta aconseguí victòries d'etapa a les tres grans voltes: sis etapes al Tour de França, cinc d'elles en l'edició de 1977, cinc a la Volta a Espanya, totes el 1976, i dues al Giro d'Itàlia. El 1975 i 1976 es proclamà campió nacional en ruta.^[3]

Palmarès en ruta modifica

1974
- 1r a la Volta a Colònia amateur
1975
- Campió d'Alemanya en ruta
- 1r al Tour de l'Oise i vencedor d'una etapa
- 1r al Gran Premi de Fourmies
1976
- Campió d'Alemanya en ruta
- Campió d'Alemanya de contrarellotge
- Vencedor de 5 etapes a la Volta a Espanya i 1r de la classificació per punts
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Suïssa
1977
- 1r de la Volta a Andalusia i vencedor de 8 etapes
- 1r al Gran Premi del cantó d'Argòvia
- 1r al Gran Premi E3
- 1r a l'Acht van Chaam
- Vencedor de 5 etapes al Tour de França i 1r de la Classificació dels joves
1978
- 1r al Campionat de Zúric
- 1r a l'Étoile de Bessèges i vencedor de 4 etapes
- 1r a Scheldeprijs
- Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Suïssa
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Bèlgica
1979
- 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja
- 1r a la Volta a Alemanya i vencedor d'una etapa
- 1r de la Volta a Andalusia i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- Vencedor d'una etapa a la París-Niça
1980
- Vencedor d'una etapa del Tour del Tarn
1981
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Alemanya
1987
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Suïssa

Resultats al Tour de França modifica

1977. 5è de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. Porta el mallot groc durant 15 etapes. 1r de la Classificació dels joves
1979. 10è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1980. Abandona (10a etapa)
1982. Abandona (20a etapa)
1985. Abandona (10a etapa)
1987. Abandona (15a etapa)

Resultats al Giro d'Itàlia modifica

1978. Abandona. Vencedor de 2 etapes
1981. 14è de la classificació general
1982. Abandona
1983. 5è de la classificació general
1986. 18è de la classificació general
1987. 52è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya modifica

1976. 4t de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. 1r de la classificació per punts

Palmarès en pista modifica

1974
- Campió del món de persecució per equips amateur, amb Günther Schumacher, Peter Vonhof, Hans Lutz)
1975
- Campió d'Alemanya de persecució
- 1r als Sis dies de Berlín (amb Patrick Sercu)
1976
- Campió d'Alemanya de persecució
- 1r als Sis dies de Berlín (amb Günter Haritz)
- 1r als Sis dies de Frankfurt (amb Günter Haritz)
1977
- 1r als Sis dies de Frankfurt (amb Jürgen Tschan)
- 1r als Sis dies de Dortmund (amb Jürgen Tschan)
1978
- 1r als Sis dies de Berlín (amb Patrick Sercu)
- 1r als Sis dies de Frankfurt (amb Patrick Sercu)
- 1r als Sis dies de Grenoble (amb Patrick Sercu)
1979
- Campió d'Europa de derny
- 1r als Sis dies de Berlín (amb Patrick Sercu)
- 1r als Sis dies de Dortmund (amb Patrick Sercu)
- 1r als Sis dies de Múnic (amb Patrick Sercu)
1980
- Campió d'Europa de derny
1981
- 1r als Sis dies de Berlín (amb Gregor Braun)
- 1r als Sis dies de Frankfurt (amb Gregor Braun)
- 1r als Sis dies de Zuric (amb Albert Fritz)
1982
- Campió d'Alemanya de madison (amb Albert Fritz)
1983
- 1r als Sis dies de Frankfurt (amb Albert Fritz)
- 1r als Sis dies de Colònia (amb Albert Fritz)
- 1r als Sis dies de Maastricht (amb Albert Fritz)
1984
- 1r als Sis dies de Bremen (amb Albert Fritz)
- 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Albert Fritz)
1985
- 1r als Sis dies de Colònia (amb Danny Clark)
1986
- 1r als Sis dies de Bremen (amb Josef Kristen)
- 1r als Sis dies de Múnic (amb Danny Clark)
- 1r als Sis dies de Maastricht (amb René Pijnen)
1987
- 1r als Sis dies de Berlín (amb Urs Freuler)
- 1r als Sis dies de Múnic (amb Urs Freuler)
- 1r als Sis dies de Zuric (amb Urs Freuler)
- 1r als Sis dies de Colònia (amb René Pijnen)
- 1r als Sis dies de Bremen (amb Danny Clark)
1988
- 1r als Sis dies de Stuttgart (amb Roman Hermann)

Referències modifica

↑ «THURAU Dietrich "Didi"». [Consulta: 28 desembre 2023].
↑ ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Dietrich THURAU» (en italià). [Consulta: 28 desembre 2023].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Palmarès de Dietrich Thurau (All)». [Consulta: 28 desembre 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dietrich Thurau

[1] «THURAU Dietrich "Didi"». [Consulta: 28 desembre 2023].

[2] ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Dietrich THURAU» (en italià). [Consulta: 28 desembre 2023].

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Palmarès de Dietrich Thurau (All)». [Consulta: 28 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]