Viquipèdia

Tour de França de 1987

L'edició del Tour de França de 1987,[1] 74a edició de la cursa francesa, es disputà entre l'1 i el 26 de juliol de 1987, amb un recorregut de 4.231 km distribuïts en un pròleg i 25 etapes. D'aquestes, 5 foren contrarellotges, una per equips i 4 individuals.

Plantilla:Infobox sports competitionTour de França de 1987
Imatge del mapa localitzador
TipusTour de França Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Part deSuper Prestige Pernod 1987 Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment4.231 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaBerlín Oest Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaParís Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants207, inici
135, final Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  Dates
EstatFrança i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1r juliol 1987 – 26 juliol 1987 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició74 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer lloc Stephen Roche
Segon lloc Pedro Delgado Robledo
Tercer lloc Jean-François Bernard
Venç muntanya Luis Alberto Herrera Herrera
Venç per punts Jean-Paul van Poppel
Venç juvenil Raúl Alcalá Gallegos
Venç per equips Système U 1987
Modifica el valor a Wikidata
← 1986 Modifica el valor a Wikidata
1988 Modifica el valor a Wikidata →

Hi van prendre part 23 equips, amb un total de 207 corredors, rècord de participació en el Tour de França. 135 arribaren a París.

Per primera vegada un ciclista de l'Europa de l'est, el polonès Lech Piasecki, es vesteix amb el mallot groc.

Aquesta edició fou una de les més llargues i disputades de la història. Dos corredors, l'irlandès Stephen Roche i l'espanyol Pedro Delgado van estar lluitant pel mallot groc fins a l'última contrarellotge on es va decidir el Tour per tan sols 40 segons en favor de Roche. Records d'aquell Tour són les etapes de muntanya i escapades de Pedro Delgado i sobretot l'etapa on Stephen Roche per a poder recuperar uns segons a Delgado va necessitar assisstència médica i l'administració d'oxigen[2]

Equips participants modifica

Equip Cap de files
Toshiba Jean François Bernard
Carrera Stephen Roche
Hitachi Claude Criquelion
Z Pascal Simon
BH Anselmo Fuerte
PDM Pedro Delgado
Système U Laurent Fignon
Reynolds-Seur Ángel Arroyo
Teka Raymund Dietzen
Ryalcao Postobón Pablo Wilches
R.M.O. Patrice Esnault
Equip Cap de files
Caja Rural-Orbea Marino Lejarreta
Fagor Pedro Muñoz
Café de Colombia Luis Herrera
Panasonic Phil Anderson
Superconflex Rolf Golz
Del Tongo Giuseppe Saronni
KAS-Miko Sean Kelly
Joker Marc Sergeant
7 Eleven Andrew Hampsten
Roland-Skala Dietrich Thurau
Brianzoli-Chateau D'Ax Vittorio Algeri
ANC-Halfords Malcolm Elliott

Resultats modifica

Classificació general modifica

  Classificació General
1. Stephen Roche   Irlanda CAR 115h 27' 42"
2. Pedro Delgado   Espanya PDM + 40"
3. Jean François Bernard   França TOS + 2' 13"
4. Charly Mottet   França RMO + 6' 40"
5. Luis Herrera   Colòmbia CAF + 9' 32"
6. Fabio Parra   Colòmbia CAF + 16' 53"
7. Laurent Fignon   França SYS + 18' 24"
8. Anselmo Fuerte   Espanya BH + 18' 33"
9. Raúl Alcalá   Mèxic 7EL + 21' 49"
10. Marino Lejarreta   Espanya CAJ + 26' 13"
207 participants, 135 acabaren la cursa

Gran Premi de la Muntanya modifica

1r   Luis Herrera   CAF 452 pts
2n   Anselmo Fuerte BH 314 pts
3r   Raúl Alcalá 7EL 277 pts

Classificació de la Regularitat modifica

1r   Jean Paul van Poppel   SCO 263 pts
2n   Stephen Roche CAR 247 pts
3r   Pedro Delgado PDM 229 pts

Classificació dels joves modifica

1.   Raúl Alcalá   7EL 115h 49' 31"
2.   Erik Breukink PAN + 31' 46"
3.   Gilles Sanders KAS + 59' 08"

Classificació per equips modifica

1r   Système U
2n   Café de Colombia
3r   BH

Etapes modifica

Etapa Data Recorregut km Guanyador Líder
Pròleg 1 de juliol Berlín - Berlín 6,1 (CRI)   Jelle Nijdam   Jelle Nijdam
1a 2 de juliol Berlín - Berlín 105,5   Nico Verhoeven   Lech Piasecki
2a 3 de juliol Berlín - Berlín 40 (CRE)   Carrera   Lech Piasecki
3a 4 de juliol Karlsruhe - Stuttgart 219   Acacio da Silva   Erich Maechler
4a 5 de juliol Stuttgart - Pforzheim 79   Herman Frison   Erich Maechler
5a 5 de juliol Pforzheim - Estrasburg 112,5   Marc Sergeant   Erich Maechler
6a 6 de juliol Estrasburg - Epinal 169   Christophe Lavainne   Erich Maechler
7a 7 de juliol Epinal - Troyes 211   Manuel Jorge Domínguez   Erich Maechler
8a 8 de juliol Troyes - Épinay-sous-Sénart 205,5   Jean Paul van Poppel   Erich Maechler
9a 9 de juliol Orleans - Renazé 260   Adri van der Poel   Erich Maechler
10a 10 de juliol Saumur - Futuroscope 87,5 (CRI)   Stephen Roche   Charly Mottet
11a 11 de juliol Futuroscope - Chaumeil 255   Martial Gayant   Martial Gayant
12a 12 de juliol Briva - Bordeus 228   Davis Phinney   Martial Gayant
13a 13 de juliol Baiona - Pau   219   Erik Breukink   Charly Mottet
14a 14 de juliol Pau - Luz Ardiden   166   Dag Otto Lauritzen   Charly Mottet
15a 15 de juliol Tarbes - Blagnac 164   Rolf Golz   Charly Mottet
16a 16 de juliol Blagnac - Millau   216,5   Regis Clere   Charly Mottet
17a 17 de juliol Millau - Avinyó 239   Jean Paul van Poppel   Charly Mottet
18a 19 de juliol Carpentràs - Ventor   36,5 (CRI)   Jean François Bernard   Jean François Bernard
19a 20 de juliol Valréas - Villard de Lans   185   Pedro Delgado   Stephen Roche
20a 21 de juliol Villard de Lans - Aup d'Uès   201   Federico Echave   Pedro Delgado
21a 22 de juliol Bourg d'Oisans - La Plagne   185,5   Laurent Fignon   Pedro Delgado
22a 23 de juliol La Plagne - Morzine   186   Eduardo Chozas   Pedro Delgado
23a 24 de juliol Saint Julien en Genevois - Dijon 224,5   Regis Clere   Pedro Delgado
24a 25 de juliol Dijon 38 (CRI)   Jean François Bernard   Stephen Roche
25a 26 de juliol Créteil - París 192   Jeff Pierce   Stephen Roche

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1987
  1. ↑ Web oficial del Tour de França
  2. ↑ Tour de França de 1987 a memoire-du-cyclisme.eu[Enllaç no actiu] (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tour_de_França_de_1987&oldid=31798183»