L'edició del Tour de França de 1985,[1] 72a edició de la cursa francesa, es disputà entre el 28 de juny i el 21 de juliol de 1985, amb un recorregut de 4.109 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes, una d'elles amb dos sectors. D'aquestes, 5 foren contrarellotges, una per equips i 4 individuals.
Tour de França de 1985 |
Tipus | Tour de França  |
---|
Esport | ciclisme de carretera  |
---|
Part de | 1985 Super Prestige Pernod (en)  |
---|
Distància | 4.109 km  |
---|
Sortida | Plumelec  |
---|
Arribada | París  |
---|
Nombre participants | 180, inici 144, final  |
---|
Participants Renault, La Vie claire, Peugeot, Sem, Movistar, Fagor-MBK, Splendor, Panasonic, Café de Colombia, Carrera, La Redoute-Cycles MBK, Kwantum 1985, Amaya Seguros, Lotto 1985, Verandalux-Dries, Artiach, Green Project-Bardiani CSF-Faizanè i Tönissteiner-TW Rock-BASF 1985
|
|
Estat | França i Suïssa  |
---|
Interval | 28 juny 1985 – 21 juliol 1985  |
---|
Edició | 72  |
---|
|
|
Primer lloc | Bernard Hinault |
Segon lloc | Greg LeMond |
Tercer lloc | Stephen Roche |
Venç muntanya | Luis Alberto Herrera Herrera |
Venç per punts | Sean Kelly |
Venç novells | Fabio Enrique Parra Pinto |
Venç per equips | La Vie claire |
Venç combinada | Greg LeMond |
 |
|
|
|
|
|
|
Hi van prendre part 18 equips de 10 corredors cadascun, finalitzant cinc d'ells complets.
Una lesió al genoll impedí al vigent campió, Laurent Fignon, prendre-hi part. Això va fer que Bernard Hinault fos el principal favorit per aconseguir el seu cinquè Tour. Hinault no defraudà i aconseguí el que seria el seu darrer Tour, tot igualant la marca assolida per Eddy Merckx i Jacques Anquetil. Aquesta és la darrera victòria francesa fins avui.
Hinault hagué de lluitar més contra les adversitats de les caigudes que no pas contra els seus rivals. Una caiguda en l'arribada a Saint-Étienne li provocà una fractura al nas que a punt estigué d'obligar-lo a abandonar la cursa. Finalment conquerí la victòria amb menys de dos minuts respecte al seu company d'equip l'estatunidenc Greg LeMond.
Greg LeMond, amb la seva victòria a la 21a etapa aconseguia la primera victòria estatunidenca al Tour de França, mentre que Stephen Roche aconseguia el primer podi irlandès. Un jove Miguel Indurain feia la seva primera aparició a la cursa, abandonant a la 4a etapa.[2]