Günter Haritz
ciclista alemany
Günther Haritz (Heidelberg, 16 d'octubre de 1948) va ser un ciclista alemany que es dedicà principalment al ciclisme en pista. Fou professional entre 1973 i 1982. Guanyà nombroses curses de sis dies i també el Campionat nacional en ruta de 1974.
.jpg) | |||||||
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 16 d'octubre de 1948 Heidelberg  | ||||||
| Dades personals | |||||||
| Nacionalitat |  Alemanya | ||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | ciclista | ||||||
| Esport | ciclisme en pista | ||||||
| |||||||
| Participà en | |||||||
| Principals triomfs | |||||||
| Curses d'un dia |  Campió d'Alemanya en ruta (1974) | ||||||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Competint per RFA
| |||
| Ciclisme | |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Or | Munic 1972 | Persecució per equips | |
Campionat del Món en pista 
| |||
| Or | Leicester 1970 | Persecució per equips | |
| Plata | Varese 1971 | Persecució per equips | |
| Or | Sant Sebastià 1973 | Persecució per equips | |
El 1972 va prendre part en els Jocs Olímpics de Munic, en què guanyà la medalla d'or en la prova de persecució per equips, formant equip amb Jürgen Colombo, Günther Schumacher i Udo Hempel.
PalmarèsModifica
- 1970
- 1971
Medalla de bronze de persecució per equips amateur
- 1972
Medalla d'or als Jocs Olímpics de Munic en persecució per equips, amb Jürgen Colombo, Günther Schumacher i Udo Hempel
- 1973
- 1974
- 1975
- Campió d'Europa de derny
- 1r als Sis dies de Frankfurt, amb René Pijnen
- 1r als Sis dies de Londres, amb René Pijnen
- 1r als Sis dies de Munic, amb René Pijnen
- 1r als Sis dies de Münster, amb René Pijnen
- 1r als Sis dies de Zuric, amb Patrick Sercu
- 1r a Nurnbrecht
- 1976
- Campió d'Europa de Madison, amb René Pijnen
- 1r als Sis dies de Berlín, amb Dietrich Thurau
- 1r als Sis dies de Bremen, amb René Pijnen
- 1r als Sis dies de Frankfurt, amb Dietrich Thurau
- 1r als Sis dies de Münster, amb René Pijnen
- 1r als Sis dies de Grenoble, amb Bernard Thevenet
- 1977
- 1r als Sis dies de Colònia, amb René Pijnen
