Danny Clark

Daniel "Danny" Clark (Launceston, Tasmània, 3 d'agost de 1951) va ser un ciclista australià especialista en la pista. Plata als Jocs Olímpics de Múnic, va aconseguir també 11 medalles als Campionats del Món en pista. Gran dominador de les curses de sis dies, on ha obtingut més de 70 triomfs.

Danny Clark

Biografia
Naixement	Daniel Clark 3 d'agost de 1951 (1951-08-03) Launceston (Austràlia)
Dades personals
Nacionalitat	Austràlia
Alçada	1 m 76cm
Activitat
Ocupació	ciclista de pista, ciclista
Esport	ciclisme en pista ciclisme de competició
Participà en
31 agost 1972	Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1972 - quilòmetre contrarellotge masculí  (medalla d'argent olímpica)
Premis (16 gener 2001)  Medalla Esportiva Australiana (1r gener 2001)  Medalla del Centenari (9 juny 1986)  Medalla de l'orde d'Australia

Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
Plata	Múnic 1972	quilòmetre contrarellotge
Campionat del Món en pista
Or	Besançon 1980	keirin
Or	Brno 1981	keirin
Plata	Brno 1981	punts
Plata	Leicester 1982	keirin
Plata	Zuric 1983	keirin
Plata	Bassano del Grappa 1985	darrere moto
Plata	Viena 1987	darrere moto
Or	Gant 1988	darrere moto
Bronze	Maebashi 1990	darrere moto
Bronze	Maebashi 1990	punts
Or	Stuttgart 1991	darrere moto

Palmarès

• 1972
  • Medalla de plata als Jocs Olímpics de Múnic en quilòmetre contrarellotge
• 1974
  • 1r als Sis dies de Sydney (amb Frank Atkins)
• 1976
  • 1r als Sis dies de Gant (amb Donald John Allan)
• 1977
  • Campió d'Europa en Òmnium Endurance
  • 1r als Sis dies de Münster (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Rotterdam (amb René Pijnen)
• 1978
  • Campió d'Europa en Òmnium Endurance
  • 1r als Sis dies de Rotterdam (amb René Pijnen)
  • 1r als Sis dies d'Anvers (amb Freddy Maertens)
  • 1r als Sis dies de Londres (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Herning (amb Donald John Allan)
• 1979
  • Campió d'Europa de Madison (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Gant (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Bremen (amb René Pijnen)
  • 1r als Sis dies de Maastricht (amb Donald John Allan)
• 1980
  • Campió del món de Keirin
  • 1r als Sis dies de Münster (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Londres (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Hannover (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Colònia (amb René Pijnen)
  • 1r als Sis dies de Múnic (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Grenoble (amb Bernard Thévenet)
• 1981
  • Campió del món de Keirin
  • 1r als Sis dies de Rotterdam (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Múnic (amb Donald John Allan)
• 1982
  • 1r als Sis dies de Gant (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Herning (amb Donald John Allan)
  • 1r als Sis dies de Dortmund (amb Henry Rinklin)
• 1983
  • Campió d'Europa en Òmnium Endurance
  • 1r als Sis dies de Dortmund (amb Anthony Doyle)
  • 1r als Sis dies de Berlín (amb Anthony Doyle)
• 1984
  • Campió d'Europa en Òmnium Endurance
  • 1r als Sis dies de Maastricht (amb René Pijnen)
  • 1r als Sis dies de Berlín (amb Horst Schütz)

1985 Campió d'Europa de derny 1r als Sis dies de Rotterdam (amb René Pijnen) 1r als Sis dies de Maastricht (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Colònia (amb Dietrich Thurau) 1r als Sis dies de Berlín (amb Hans-Henrik Ørsted) 1986 Campió d'Europa en Òmnium Endurance Campió d'Europa de derny 1r als Sis dies de Gant (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Rotterdam (amb Francesco Moser) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Múnic (amb Dietrich Thurau) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Berlín (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Bassano del Grappa (amb Roberto Amadio i Francesco Moser) 1r als Sis dies de Launceston (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de París (amb Bernard Vallet) 1987 1r als Sis dies de Gant (amb Etienne De Wilde) 1r als Sis dies de Rotterdam (amb Pierangelo Bincoletto) 1r als Sis dies d'Anvers (amb Etienne De Wilde) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Bremen (amb Dietrich Thurau) 1r als Sis dies de Maastricht (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Roman Hermann) 1988 Campió del món darrere moto Campió d'Europa de Madison (amb Anthony Doyle) Campió d'Europa de mig fons 1r als Sis dies de Münster (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Rotterdam (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Bremen (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Múnic (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Berlín (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de París (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Bassano del Grappa (amb Francesco Moser)

1989 Campió d'Europa de Madison (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Urs Freuler) 1r als Sis dies de Colònia (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Grenoble (amb Gilbert Duclos-Lassalle) 1r als Sis dies de Bassano del Grappa (amb Adriano Baffi) 1r als Sis dies de Stuttgart (amb Uwe Bolten) 1990 Campió d'Europa de derny 1r als Sis dies de Gant (amb Roland Günther) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Jens Veggerby) 1r als Sis dies de Bremen (amb Roland Günther) 1r als Sis dies de Múnic (amb Anthony Doyle) 1991 Campió del món darrere moto 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Jens Veggerby) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Rolf Aldag) 1992 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Urs Freuler) 1r als Sis dies de Stuttgart (amb Pierangelo Bincoletto) 1993 1r als Sis dies de Buenos Aires (amb Marcello Alexandre) 1994 1r als Sis dies de Gant (amb Etienne De Wilde) 1r als Sis dies de Bremen (amb Andreas Kappes) 1995 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Jimmi Madsen) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Rolf Aldag) 1r als Sis dies de Stuttgart (amb Etienne De Wilde) 2000 1r als Sis dies de Nouméa (amb Graeme Brown)

Enllaços externs

• Fitxa a sitiodeciclismo.net
• Fitxa a sports-reference.com Arxivat 2015-09-11 a Wayback Machine.
• Fitxa a museociclismo.it