París-Roubaix
La París-Roubaix és una cursa ciclista que es disputa a França des de 1896, quan fou creada per Théodore Vienne poc després de l'obertura del nou velòdrom de Roubaix. És, possiblement, la clàssica d'un dia més famosa i se labconeix com la Reina de les Clàssiques o L'infern del nord a causa de la duresa dels trams de llambordes, el fang, el fred i la pluja.
| ||
| Tipus | cursa d'un dia  | |
|---|---|---|
| Esport | ciclisme de carretera | |
| Organitzador | Amaury Sport Organisation | |
| Part de | Cobbled classics (en)  i Monuments del ciclisme | |
| Localització i Dates | ||
| Estat | França | |
| Vigència | 1896 – | |
| Calendari de la temporada | abril – | |
| Freqüència | anual | |
| Altres | ||
| Lloc web | paris-roubaix.fr | |
   | ||
Des de la seva creació, només la Primera i Segona Guerres Mundials i la pandèmia de COVID-19 han impedit que es disputés la competició, sempre organitzada durant els mesos de març o abril.
Actualment, Amaury Sport Organisation ostenta els drets d'organitzar-la el segon diumenge d'abril. Sol tenir una distància al voltant dels 260 km i es caracteritza pels diferents trams de llambordes, entre els quals destaquen La Trouée d'Arenberg (km 166), Mons-en-Pévèle (km 213) i Le Carrefour de l'Arbre (km 244). L'any 1968 la sortida es traslladà de París a Compiègne; però sempre finalitza al velòdrom de Roubaix. És una de les deu clàssiques que formaven la Copa del Món de ciclisme, passant posteriorment a formar part del calendari UCI ProTour. El vencedor rep un trofeu que representa una llamborda.
La carrera és molt prestigiosa, com ho confirma la presència al palmarès de la cursa del primer vencedor del Tour de França, Maurice Garin (1897, 1898), dels cèlebres Fausto Coppi (1950) i Louison Bobet (1956), i de dos quíntuples vencedors de la Tour, Eddy Merckx (1968, 1970, 1973) i Bernard Hinault (1981). El rècord de victòries, amb quatre, és pels belgues Roger de Vlaeminck (1972, 1974, 1975 i 1977) i Tom Boonen (2005, 2008, 2009 i 2012). El rècord de victòries consecutives és pel francès Octave Lapize (1909, 1910 i 1911) i l'italià Francesco Moser (1978, 1979, 1980).
La París-Roubaix és, amb la Milà-Sanremo, el Tour de Flandes, la Lieja-Bastogne-Lieja i la Volta a Llombardia, un dels cinc «monuments del ciclisme».
Principals dificultats modifica
| Secció | Nom | Llargada | Dificultat |
|---|---|---|---|
| 18 | Trouée d'Arenberg | 2 400 m | 
|
| 10 | Mons-en-Pévèle | 3 000 m |
|
| 4 | Carrefour de l'Arbre | 2 100 m |
|
| 25 | Saint-Python | 3 700 m |
|
| 19 | Haveluy | 2 500 m |
|
| 17 | Wallers - Hélesmes | 1 600 m |
|
| 6 | Cysoing - Bourghelles | 1 300 m |
|
| 6 | Bourghelles - Wannehain | 1 100 m |
|
| 5 | Camphin-en-Pévèle | 1 800 m |
|
| 12 | Orchies | 1 700 m |
|
Llistat de guanyadors modifica
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
- El 1949 André Mahé va ser el primer corredor a passar la línia, però ho va fer després que uns oficials de cursa el fessin passar per un lloc equivocat, juntament amb altres ciclistes, i va haver d'entrar al velòdrom de Roubaix saltant amb la bicicleta per les grades. Serse Coppi va ser el primer ciclista que va passar la línia havent entrat al velòdrom de la forma convencional, de manera que ambdós ciclistes foren considerats guanyadors.
Estadístiques modifica
Victòries per països modifica
Les edicions més ràpides[3] modifica
|
Rècord de victòries modifica
|
Referències modifica
- ↑ (fr) Souvenirs d'un Paris-Roubaix mythique : 1996, le triplé Mapei et l'inégalable Raymond Devos, eurosport.fr, 10 de abril de 2020.
- ↑ (fr) Paris-Roubaix 2018 : Sagan "J'ai attaqué au bon moment", sport.francetvinfo.fr, 8 de abril de 2018.
- ↑ «Top 17 fastest Paris-Roubaix editions» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2024].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: París-Roubaix |
- París-Roubaix - Lloc web oficial (francès) (anglès)