Campionat del món de ciclisme en ruta masculí sub-23

El Campionat del món de ciclisme en ruta masculí sub-23 és una de les curses ciclistes que formen part dels Campionats del món de ciclisme en ruta. La cursa s'acostuma a desenvolupar-se al final de la temporada ciclista ordinària.

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del món de ciclisme en ruta masculí sub-23
Imatge
TipusCampionat del món de ciclisme en ruta masculí Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1996 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata

La primera edició es va córrer al 1996 i és una cursa reservada a ciclistes menors de 23 anys.

És una competició organitzada per la Unió Ciclista Internacional i es disputa anualment en un país diferent. La prova es realitza en un circuit, i excepcionalment, per l'equip nacional (els ciclistes durant la resta de l'any participen sota el seu equip de marca). El guanyador de la prova obté el mallot irisat que ostenta durant l'any següent al campionat en totes les competicions en què pren part.

Palmarès

modifica
Campionat Or Plata Bronze
1996 Lugano
detalls
  Giuliano Figueras (ITA)   Roberto Sgambelluri (ITA)   Luca Sironi (ITA)
1997 Donostia
detalls
  Kurt Asle Arvesen (NOR)   Óscar Freire (ESP)   Gerrit Glomser (AUT)
1998 Valkenburg
detalls
  Ivan Basso (ITA)   Rinaldo Nocentini (ITA)   Danilo Di Luca (ITA)
1999 Verona
detalls
  Leonardo Giordani (ITA)   Luca Paolini (ITA)   Matthias Kessler (GER)
2000 Plouay
detalls
  Evgeni Petrov (RUS)   Iaroslav Popòvitx (UKR)   Lorenzo Bernucci (ITA)
2001 Lisboa
detalls
  Iaroslav Popòvitx (UKR)   Giampaolo Caruso (ITA)   Ruslan Gryschenko (UKR)
2002 Zolder and Hasselt
detalls
  Francesco Chicchi (ITA)   Francisco Gutiérrez (ESP)   David Loosli (SUI)
2003 Hamilton
detalls
  Serguei Lagutin (UZB)   Johan Van Summeren (BEL)   Thomas Dekker (NED)
2004 Verona
detalls
  Kanstantsín Siutsou (BLR)   Thomas Dekker (NED)   Mads Christensen (DEN)
2005 Madrid
detalls
  Dmitrò Hrabovski (UKR)   William Walker (AUS)   Yevgeni Popov (RUS)
2006 Salzburg
detalls
  Gerald Ciolek (GER)   Romain Feillu (FRA)   Aleksandr Khatúntsev (RUS)
2007 Stuttgart
detalls
  Peter Velits (SVK)   Wesley Sulzberger (AUS)   Jonathan Bellis (GBR)
2008 Varese
detalls
  Fabio Duarte (COL)   Simone Ponzi (ITA)   John Degenkolb (GER)
2009 Mendrisio
detalls
  Romain Sicard (FRA)   Carlos Betancur (COL)   Iegor Silin (RUS)
2010 Geelong
detalls
  Michael Matthews (AUS)   John Degenkolb (GER)   Guillaume Boivin (CAN)
  Taylor Phinney (USA)[1]
2011 Copenhagen
detalls
  Arnaud Démare (FRA)   Adrien Petit (FRA)   Andrew Fenn (GBR)
2012 Limburg
detalls
  Aleksei Lutsenko (KAZ)   Bryan Coquard (FRA)   Tom Van Asbroeck (BEL)
2013 Florència
detalls
  Matej Mohorič (SLO)   Louis Meintjes (RSA)   Sondre Holst Enger (NOR)
2014 Ponferrada
detalls
  Sven Erik Bystrøm (NOR)   Caleb Ewan (AUS)   Kristoffer Skjerping (NOR)
2015 Richmond
detalls
  Kévin Ledanois (FRA)   Simone Consonni (ITA)   Anthony Turgis (FRA)
2016 Doha
detalls
  Kristoffer Halvorsen (NOR)   Pascal Ackermann (GER)   Jakub Mareczko (ITA)
2017 Bergen
detalls
  Benoît Cosnefroy (FRA)   Lennard Kämna (GER)   Michael Svendgaard (DEN)
2018 Innsbruck
detalls
  Marc Hirschi (SUI)   Bjorg Lambrecht (BEL)   Jaakko Hänninen (FIN)
2019   Samuele Battistella   Stefan Bissegger   Thomas Pidcock
2020 No realitzat
2021   Filippo Baroncini   Biniam Girmay   Olav Kooij
2022   Yevgeniy Fedorov   Mathias Vacek   Søren Wærenskjold
2023   Axel Laurance   António Morgado   Martin Svrček
2024   Niklas Behrens   Martin Svrček   Alec Segaert

Medaller

modifica
Posició País Or Plata Bronze Total
1   Itàlia 6 6 4 16
2   França 5 3 1 9
3   Noruega 3 0 3 6
4   Alemanya 2 3 2 7
5   Ucraïna 2 1 1 4
6   Kazakhstan 2 0 0 2
7   Austràlia 1 3 0 4
8   Suïssa 1 1 1 3
  Eslovàquia 1 1 1 3
10   Colòmbia 1 1 0 2
11   Rússia 1 0 3 4
12   Belarús 1 0 0 1
  Eslovènia 1 0 0 1
  Uzbekistan 1 0 0 1
15   Bèlgica 0 2 2 4
16   Espanya 0 2 0 2
17   Països Baixos 0 1 2 3
18   Sud-àfrica 0 1 0 1
  Eritrea 0 1 0 1
  Txèquia 0 1 0 1
  Portugal 0 1 0 1
22   Regne Unit 0 0 3 3
23   Dinamarca 0 0 2 2
24   Àustria 0 0 1 1
  Canadà 0 0 1 1
  Estats Units 0 0 1 1
  Finlàndia 0 0 1 1
Total 28 28 29[2] 85
  1. Boivin i Phinney finalitzaren empatats i ambdós reberen la medalla de bronze.
  2. El 2010 el canadenc Guillaume Boivin i l'estatunidenc Taylor Phinney foren tercers ex aequo

Referències

modifica