Romain Sicard

cicliste francès

Romain Sicard (Hazparne, Iparralde, 1 de gener de 1988), és un ciclista francès que ha corregut en l'estructura de Miguel Madariaga, ja sigui en el filial (Orbea, de categoria continental, l'any 2009), o en l'equip UCI ProTour (Euskaltel-Euskadi, a partir de l'any 2010). Des del 2014 fins a la seva retirada[1] milità al Team Europcar, actualment Direct Énergie.

Infotaula de personaRomain Sicard
Biografia
NaixementRomain Sicard
1 de gener de 1988 (1988-01-01) (36 anys)
Baiona (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
Alçada177 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme en pista
ciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  2009 Orbea
2010-2013 Euskaltel-Euskadi
2014-2015. Team Europcar
2016-2021 Direct Énergie
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesTour de l'Avenir (2009)
Curses d'un diaMaillot arc iris Mundial sots 23 en ruta (2009)
Pujada al Naranco (2009)

Lloc webromainsicard.fr Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): sicard_romain UCI: 44341 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món Maillot arc iris
Or Mendrisio 2009 ruta sub-23

Va començar a practicar ciclisme de competició a Tarba. Posteriorment va anar a Colomièrs i a Blanhac, on va obtenir un vagatge molt complet, on hi destaquen diversos títols francesos de ciclisme en pista de categories inferiors.[2]

Sicard, camí de l'or a Mendrisio junt amb l'holandès Michel Kreder.

Per la qualitat i per ser nascut al País Basc del Nord, es va guanyar un lloc al filial de l'Euskaltel-Euskadi, l'Orbea, que li donava l'oportunitat de córrer tant proves de la seva categoria, sots 23, com d'agafar experiència en proves professionals. No va trigar a demostrar la seva qualitat amb una gran victòria a la prova per a professionals, la Pujada al Naranco, després de més de 100 km escapat.[3]

Posteriorment, s'imposava en una etapa de la prova per a sots 23 francesa de la Ronde de l'Isard, en l'etapa reina que acabava al mític cim de Plateau de Beille, així que no va tenir cap problema de ser seleccionat per França a l'hora d'anar a córrer la prova amb més prestigi del calendari amateur internacional, el Tour de l'Avenir. Allà arribà escapat a la primera etapa, agafà el lideratge a l'etapa de Gérardmer, que consolidà en imposar-se sorprenentment a la contrarellotge. Obtingué la victòria final tot i una penalització de dos minuts per ajuda a un corredor d'un altre equip.[4]

Amb això ja s'havia guanyat el pas a l'equip Euskaltel-Euskadi, però encara faltava el millor: la victòria al mundial de la categoria, disputat, igual que el de professionals, a Mendrisio (Suïssa), en un circuit selectiu que li anava molt bé pel seu perfil escalador. Allà també entrà en solitari a meta, aconseguint una gesta amb tan sols un precedent, de Régis Ovion (any 1971): guanyar el mundial amateur i el Tour de l'Avenir el mateix any.

Va debutar l'any 2010 amb la primera prova UCI ProTour del calendari, el Tour Down Under australià, celebrat a mitjans de gener.[5]

Palmarès modifica

Resultats a la Volta a Espanya modifica

  • 2012. 44è de la classificació general
  • 2014. 13è de la classificació general
  • 2015. 15è de la classificació general
  • 2016. 55è de la classificació general
  • 2020. 45è de la classificació general

Resultats al Tour de França modifica

  • 2013. 122è de la classificació general
  • 2015. 33è de la classificació general
  • 2016. 81è de la classificació general
  • 2017. 66è de la classificació general
  • 2018. 73è de la classificació general
  • 2019. 80è de la classificació general
  • 2020. 31è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia modifica

  • 2014. 51è de la classificació general

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romain Sicard

Referències modifica

  1. «Le Français Romain Sicard met un terme à sa carrière» (en francès). Le Dauphiné libéré, 09-04-2021. [Consulta: 3 març 2022].
  2. Palmarès de la seva pàgina web Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine. (francès)
  3. «Crònica de la cursa a Ciclismo a Fondo». Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 16 gener 2010].
  4. "A Sicard sólo le sobró un segundo", crònica al diari Gara[Enllaç no actiu]
  5. Notícia de Biciclismo