Obre el menú principal

La París-Niça 2015 va ser la 73a edició de la cursa ciclista per etapes París-Niça. La cursa es disputà entre el 8 i el 15 de març de 2015. Aquesta era la segona prova de l'UCI World Tour 2015, després del Tour Down Under. Els corredors hagueren de superar 1.136,8 km repartits en set etapes i un pròleg inicial.

Resum cursa ciclistaParís-Niça 2015
Recorregut de la París-Niça 2015
Recorregut de la París-Niça 2015
Data 8 al 15 de març de 2015
Etapes 7 etapes + 1 pròleg
Distància 1.136,8 km
Països França França
Sortida Maurepas (Yvelines)
Arribada Coll d'Èze (Alps Marítims)
Inscrits 160 i 105
Palmarès
Vencedor  Richie Porte (AUS) (Team Sky)
Temps del vencedor 29h 10' 41" (39,098 km/h)
Segon  Michał Kwiatkowski (POL) (Etixx-Quick Step)
Tercer  Simon Špilak (SLO) (Team Katusha)
Classificacions secundàries
Muntanya  Thomas De Gendt (BEL) (Lotto-Soudal)
Punts  Michael Matthews (AUS) (Orica-GreenEDGE)
Joves  Michał Kwiatkowski (POL) (Etixx-Quick Step)
Equip Team Sky
Modifica les dades a Wikidata

La cursa fou guanyada per l'australià Richie Porte (Team Sky) [1] gràcies a la seva victòria en la darrera etapa, una cronoecalada al coll d'Eze, que li va valdre per recuperar el temps perdut respecte al fins aleshores líder, el francès Tony Gallopin (Lotto-Soudal). Porte va estar acompanyat al podi pel polònès Michał Kwiatkowski (Etixx-Quick Step) i l'eslovè Simon Špilak (Team Katusha), ambdós mig minut rere seu. Michael Matthews (Orica-GreenEDGE), vencedor d'una etapa, guanyà la classificació per punts, Thomas De Gendt (Lotto-Soudal) la classificació de la muntanya i Kwiatkowski la dels joves. El Team Sky, de Porte, guanyà la classificació per equips.[1]

EquipsModifica

L'organitzador, Amaury Sport Organisation comunicà tres equips convidats de categoria continental professional, el 14 de gener de 2015: Bretagne-Séché Environnement, Cofidis i Europcar. Aquests tres equips s'afegien als 17 equips de categoria World Tour, per totalitzar un total de 20 equips.

Núm. Codi Equip
1-8 ALM   AG2R-La Mondiale
11-18 LAM   Lampre-Merida
21-28 FDJ   FDJ.fr
31-38 MOV   Movistar Team
41-48 AST   Astana
51-58 BMC   BMC Racing Team
61-68 SKY   Team Sky
71-78 TGA   Giant-Alpecin
81-88 EUC   Europcar
91-98 OGE   Orica-GreenEDGE
Núm. Codi Equip
101-108 IAM   IAM Cycling
111-118 TLJ   LottoNL-Jumbo
121-128 LTS   Lotto-Soudal
131-138 COF   Cofidis
141-148 TCS   Team Tinkoff-Saxo
151-158 EQS   Etixx-Quick Step
161-168 KAT   Team Katusha
171-178 TFR   Trek Factory Racing
181-188 TCG   Cannondale-Garmin
191-198 BSE   Bretagne-Séché Environnement

RecorregutModifica

Des del 2010 la París-Niça comença al departament d'Yvelines. En aquesta ocasió ho fa amb un pròleg de 6,7 quilòmetres a Maurepas. Les tres següents etapes són favorables als esprintadors i a les escapades. La quarta etapa és la reina de la present edició, amb arribada al El quart pas és l'etapa figura de la reina amb l'arribada al coll de la Croix de Chaubouret després de 10 quilòmetres d'ascensió al 6,7% de desnivell mitjà i set ports de muntanya previs. Una etapa de transició donarà lloc a l'arribada a Niça en una nova etapa de muntanya, amb tres ports de primera i tres de segona categoria. La darrera etapa és una contrarellotge individual fins al coll d'Èze.[2]

FavoritsModifica

Com ve passant en les darreres edicions, els grans noms del ciclisme decideixen participar en la Tirrena-Adriàtica que es disputa simultàniament a la París-Niça.[3] El vigent vencedor del títol, Carlos Betancur (AG2R-La Mondiale) no pren part en la cursa. Amb tot, el seu equip compta amb un parell de favorits a la victòria final, Jean-Christophe Péraud i Romain Bardet, el duet que tan bon resultat van tenir al Tour de França de 2014. Rui Costa (Lampre-Merida), segon en la passada edició correrà acompanyat de Rafael Valls, vencedor el passat febrer del Tour d'Oman. Altres ciclistes amb possibilitats a la victòria final són: Tejay van Garderen (BMC Racing Team), segon al darrer Tour d'Oman, el campió del món Michal Kwiatkowski (Etixx-Quick Step), Wilco Kelderman (LottoNL-Jumbo), així com diversos membres del Team Sky: Richie Porte, vencedor el 2013, Bradley Wiggins, vencedor el 2014 i campió del món en contrarellotge i Geraint Thomas, recent vencedor de la Volta a l'Algarve. També hi prenen part Andrew Talansky (Cannondale-Garmin), Fabio Aru (Astana), Rafał Majka (Team Tinkoff-Saxo) i Warren Barguil (Giant-Alpecin).[3][4]

EtapesModifica

Etapes Data Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
Pròleg 8 de març Maurepas - Maurepas   6,7   Michał Kwiatkowski (POL)   Michał Kwiatkowski (POL)
1a etapa 9 de març Saint-Rémy-lès-Chevreuse - Contres   196,5   Alexander Kristoff (NOR)   Michał Kwiatkowski (POL)
2a etapa 10 de març Saint-Aignan (ZooParc de Beauval) - Saint-Amand-Montrond   172   André Greipel (GER)   Michał Kwiatkowski (POL)
3a etapa 11 de març Saint-Amand-Montrond - Sant Porçanh de Siula   179   Michael Matthews (AUS)   Michael Matthews (AUS)
4a etapa 12 de març Varenas - Coll de la Croix de Chaubouret   204   Richie Porte (AUS)   Michał Kwiatkowski (POL)
5a etapa 13 de març Sant-Etiève - Lo Rastèu   192,5   Davide Cimolai (ITA)   Michał Kwiatkowski (POL)
6a etapa 14 de març Vença - Niça   180,5   Tony Gallopin (FRA)   Tony Gallopin (FRA)
7a etapa 15 de març Niça - Coll d'Èze   9,5   Richie Porte (AUS)   Richie Porte (AUS)

PròlegModifica

Maurepas - Maurepas, 8 de març. 6,7 km (contrarellotge individual)[5]

La París-Niça 2015 comença amb un pròleg totalment pla pels carrers de Maurepas.[5]

El primer temps significatiu el va fer Dylan van Baarle (Cannondale-Garmin), que amb un temps de 8' 04" va liderar l'etapa durant força estona. Posteriorment el liderat passà, tot i que de manera breu, a mans de Giacomo Nizzolo (Trek Factory Racing) i Tiago Machado (Team Katusha). Els seus temps van ser àmpliament millorats per Rohan Dennis, que va establir un temps de 7' 40". Dennis es va mantenir al capdamunt de la classificació durant una hora i mitja, fins que va ser superat per Michał Kwiatkowski per 31 centèsimes de segon. Aquest temps no fou superat per cap altra ciclista, amb la qual cosa Kwiatkowski passà a liderar la general, la classificació per punts i la dels joves. La manca de ports va fer que el mallot de la muntanya no fos atorgat a cap ciclista.[6][7]

Resultats del pròleg[8]
Ciclista Equip Temps
1   Michał Kwiatkowski (POL) Etixx-Quick Step 7' 40"
2   Rohan Dennis (AUS) BMC Racing Team m. t.
3   Tony Martin (GER) Etixx-Quick Step + 7"
4   Luis León Sánchez (ESP) Astana + 10"
5   Lars Boom (NED) Astana + 10"
6   John Degenkolb (GER) Giant-Alpecin + 10"
7   Sylvain Chavanel (FRA) IAM Cycling + 10"
8   Michael Matthews (AUS) Orica-GreenEDGE + 12"
9   Tom Dumoulin (NED) Giant-Alpecin + 13"
10   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 14"
Classificació general després del pròleg[8]
Ciclista Equip Temps
1   Michał Kwiatkowski (POL)     Etixx-Quick Step 7' 40"
2   Rohan Dennis (AUS) BMC Racing Team m. t.
3   Tony Martin (GER) Etixx-Quick Step + 7"
4   Luis León Sánchez (ESP) Astana + 10"
5   Lars Boom (NED) Astana + 10"
6   John Degenkolb (GER) Giant-Alpecin + 10"
7   Sylvain Chavanel (FRA) IAM Cycling + 10"
8   Michael Matthews (AUS) Orica-GreenEDGE + 12"
9   Tom Dumoulin (NED) Giant-Alpecin + 13"
10   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 14"

Etapa 1Modifica

Saint-Rémy-lès-Chevreuse - Contres, 9 de març. 196,5 km [9]

Només començar l'etapa (km 3) els ciclistes hauran d'afrontar la petita cota de Bel Air (1,2 km al 5%), de 3a categoria. Posteriorment el recorregut és totalment pla a través de la plana de la regió de Beauce. Durant el recorregut hi ha dos esprints intermedis, als quilòmetres 19 i 185,5, i es passa pels departaments d'Yvelines, Eure i Loir, Loiret i Loir i Cher.[9]

La primera escapada del dia fou de Jonathan Hivert (Bretagne-Séché Environnement), la qual li va servir per a aconseguir els punts per l'únic port de muntanya del dia i passar en primera posició pel primer esprint intermedi de l'etapa. Tot i que ràpidament obrí fins a 4' sobre el gran grup un cop passat aquests dos primers punts importants de l'etapa fou reintegrat al gran grup.[10] Posteriorment atacaren Anthony Delaplace, company d'equip d'Hivert, i Thomas Voeckler (Europcar). Els dos van romandre escapats bona parts de l'escapada, amb un màxim avantatge de sis minuts. A manca de 25 km sols disposaven d'un minut, però un acceleració dels escapats els va dur a tenir 1 '40" a manca de 15 km. Amb tot, finalment foren neutralitzats a manca de tan sols 1,5 quilòmetres.[10][11][12] John Degenkolb (Giant-Alpecin) va ser el primer a llençar l'esprint, però la victòria fou per a Alexander Kristoff (Team Katusha), per davant de Nacer Bouhanni (Cofidis) i Bryan Coquard (Europcar). Kwiatkowski manté el lideratge en la general, punts i joves, mentre Hivert es fa amb la muntanya.[10]

A manca de 18 km per l'arribada el belga Tom Boonen va partir una caiguda que provocà una fractura al colze i una luxació de l'espatlla esquerra que li farà perdre tota la temporada de clàssiques de primavera, inclòs els seus principals objectius com la París-Roubaix i el Tour de Flandes.[13]

Resultats de la 1a etapa[12]
Ciclista Equip Temps
1   Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha 5h 15' 18"
2   Nacer Bouhanni (FRA) Cofidis m. t.
3   Bryan Coquard (FRA) Europcar m. t.
4   Heinrich Haussler (AUS) IAM Cycling m. t.
5   Giacomo Nizzolo (ITA) Trek Factory Racing m. t.
6   José Joaquín Rojas (ESP) Movistar Team m. t.
7   Moreno Hofland (NED) LottoNL-Jumbo m. t.
8   Niccolo Bonifazio (ITA) Lampre-Merida m. t.
9   Ben Swift (GBR) Team Sky m. t.
10   Michael Matthews (AUS) Orica-GreenEDGE m. t.
Classificació general després de la 1a etapa[12]
Ciclista Equip Temps
1   Michał Kwiatkowski (POL)     Etixx-Quick Step 5h 22' 58"
2   Rohan Dennis (AUS) BMC Racing Team m. t.
3   Tony Martin (GER) Etixx-Quick Step + 7"
4   John Degenkolb (GER) Giant-Alpecin + 9"
5   Luis León Sánchez (ESP) Astana + 10"
6   Lars Boom (NED) Astana + 10"
7   Michael Matthews (AUS) Orica-GreenEDGE + 10"
8   Sylvain Chavanel (FRA) IAM Cycling + 10"
9   Tom Dumoulin (NED) Giant-Alpecin + 13"
10   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 13"

Etapa 2Modifica

Saint-Aignan (ZooParc de Beauval) - Saint-Amand-Montrond, 10 de març. 172 km [14]

Nova etapa plana, amb esprints intermedis als quilòmetres 57,5 i 127, en el primer pas per la línia d'arribada. L'única dificultat muntanyosa del dia és la cota de la Tour (4,1 km al 4,2%), de tercera categoria, que es corona al km 131. El final és totalment pla. Durant l'etapa es passa pels departaments de Loir i Cher, Indra i Cher.[14]

Etapa marcada per una llarga escapada en solitari protagonitzada pel francès Arnaud Gérard (Bretagne-Séché Environnement) en el primer quilòmetre. Gérard va arribar a tenir gairebé vuit minuts sobre el gran grup, però finalment fou neutralitzat sota l'empenta dels equips dels esprintadors. A manca de menys de 9 quilòmetres per l'arribada Tony Martin (Etixx-Quick Step) atacà, i fou seguit per Geraint Thomas (Team Sky), Lars Boom (Astana) i Matti Breschel (Team Tinkoff-Saxo). Breschel va punxar i quedà despenjar del grup d'escapats, però els altres tres continuaren amb el seu intent fins que foren agafats a manca d'un quilòmetre i mig per l'arribada. El vencedor a l'esprint fou l'alemany André Greipel (Lotto-Soudal), que s'imposà per davant Arnaud Démare i John Degenkolb.[15][16][17][18]

Resultats de la 2a etapa[15]
Ciclista Equip Temps
1   André Greipel (GER) Lotto-Soudal 4h 30' 18"
2   Arnaud Demare (FRA) FDJ.fr m. t.
3   John Degenkolb (GER) Giant-Alpecin m. t.
4   Michael Matthews (AUS) Orica-GreenEDGE m. t.
5   José Joaquín Rojas (ESP) Movistar Team m. t.
6   Nacer Bouhanni (FRA) Cofidis m. t.
7   Moreno Hofland (NED) LottoNL-Jumbo m. t.
8   Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha m. t.
9   Jonas Van Genechten (BEL) IAM Cycling m. t.
10   Niccolo Bonifazio (ITA) Lampre-Merida m. t.
Classificació general després de la 2a etapa[15]
Ciclista Equip Temps
1   Michał Kwiatkowski (POL)     Etixx-Quick Step 9h 53' 16"
2   Rohan Dennis (AUS) BMC Racing Team m. t.
3   John Degenkolb (GER) Giant-Alpecin + 2"
4   Tony Martin (GER) Etixx-Quick Step + 7"
5   Michael Matthews (AUS) Orica-GreenEDGE + 9"
6   Luis León Sánchez (ESP) Astana + 10"
7   Lars Boom (NED) Astana + 10"
8   Sylvain Chavanel (FRA) IAM Cycling + 10"
9   Tom Dumoulin (NED) Giant-Alpecin + 13"
10   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 13"

Etapa 3Modifica

Saint-Amand-Montrond - Sant Porçanh de Siula, 11 de març. 179 km [19]

Etapa més accidentada que les dues precedents, amb el pas per tres cotes de tercera categoria situades en la part central de l'etapa: cota de la Croix du Chêne (2,1 km al 4%; km 53,5), coll de la Bosse (2,4 km à 5,1%, al km 97,5) i cota de Vicq (1,6 km al 5,8%, km 117,5). El final del recorregut és lleugerament accidentat. Els dos esprints intermedis estan situats als quilòmetres 27,5 i 159,5, en el primer pas per la línia d'arribada. Durant l'etapa es passa pels departaments de Cher, Alier i Puèi Domat.[19]

La primera escapada del dia es va formar al quilòmetre 6 d'etapa per Philippe Gilbert (BMC Racing Team) i Florian Vachon (Bretagne-Séché Environnement). Posteriorment Thomas Voeckler (Europcar) se'ls va unir. Gilbert va creuar en primera posició les tres dificultats muntanyoses del dia, amb la qual cosa es va fer amb el liderat de la muntanya. A manca de 50 quilòmetres per l'arribada els escapats mantenien cinc minuts sobre el gran grup, però en aquell moment els equips dels esprintadors es posaren al capdavant per tal de neutralitzar-los. A manca de 20 quilòmetres sols disposaven de 43 segons. Gilbert va ser el primer neutralitzat, després Vachon i finalment Voeckler, al qual se li havia unit venint des del darrere Paolo Tiralongo (Astana). Finalment es va disputar l'esprint, llençat pels homes de l'Orica-GreenEDGE i en el qual Michael Matthews, va ser el més ràpid. Gràcies a la victòria i les bonificacions passà a liderar la classificació general, dels punts i dels joves.[20][21][22]

Resultats de la 3a etapa[20]
Ciclista Equip Temps
1   Michael Matthews (AUS) Orica-GreenEDGE 4h 32' 12"
2   Davide Cimolai (ITA) Lampre-Merida m. t.
3   Giacomo Nizzolo (ITA) Trek Factory Racing m. t.
4   Alexander Kristoff (NOR)   Team Katusha m. t.
5   José Joaquín Rojas (ESP) Movistar Team m. t.
6   Matti Breschel (DEN) Team Tinkoff-Saxo m. t.
7   Moreno Hofland (NED) LottoNL-Jumbo m. t.
8   Nacer Bouhanni (FRA) Cofidis m. t.
9   Bryan Coquard (FRA) Europcar m. t.
10   Arnaud Demare (FRA) FDJ.fr m. t.
Classificació general després de la 3a etapa[20]
Ciclista Equip Temps
1   Michael Matthews (AUS)     Orica-GreenEDGE 14h 25' 27"
2   Michał Kwiatkowski (POL) Etixx-Quick Step + 1"
3   Rohan Dennis (AUS) BMC Racing Team + 1"
4   John Degenkolb (GER) Giant-Alpecin + 3"
5   Tony Martin (GER) Etixx-Quick Step + 8"
6   Luis León Sánchez (ESP) Astana + 11"
7   Sylvain Chavanel (FRA) IAM Cycling + 11"
8   Tom Dumoulin (NED) Giant-Alpecin + 14"
9   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 14"
10   Philippe Gilbert (BEL)   BMC Racing Team + 14"

Etapa 4Modifica

Varenas - Coll de la Croix de Chaubouret, 12 de març. 204 km [23]

Etapa més llarga de la present edició, amb 204 quilòmetres entre Varenas i el coll de la Croix de Chaubouret, únic final en alt de la cursa. El recorregut presenta set ports puntuables més durant el recorregut, 2 de segona i 5 de tercera categoria, abans de l'ascensió final i sis d'ells es concentren en els darrers 60 quilòmetres d'etapa. L'ascensió final al coll de la Croix de Chaubouret té 10 quilòmetres de llargada a una mitjana del 6,7%.[23]

L'escapada del dia la formen Antoine Duchesne (Europcar), Thomas De Gendt (Lotto-Soudal) i Chris Anker Sørensen (Team Tinkoff-Saxo), que van obtenir fins a vuit minuts sobre el gran grup. De Gendt va passar en primera posició pels set primers ports puntuables del dia, cosa que li va permetre passar a liderar la classificació de la muntanya al final del dia. Duschesne es despenjà a la cota de La Gimond (km 152). El treball de l'Orica-GreenEDGE al capdavant del gran grup reduí les diferències de manera significativa i amb l'ajut de l'AG2R-La Mondiale en l'ascensió a La Gimond el gran grup es partí en dos. Rafał Majka (Team Tinkoff-Saxo) fou un dels favorits que quedà momentàniament endarrerit.[24][25]

Al coll de La Gachet, a manca de 29 km, De Gendt i Sørensen mantenien dos minuts; però 3,5 km després, al cim del penúltim port del dia, la cota de la Croix Blanche, era ja menys d'un minut. Andrew Talansky (Cannondale-Garmin) i Majka patiren problemes mecànics en aquesta ascensió. Finalment els escapats foren neutralitzats a manca de 13 quilòmetres per l'arribada.[25] En l'ascensió final el Team Sky i el BMC Racing Team imprimiren un fort ritme al capdavant del grup principal, la qual cosa deixà enrere a bona part dels rivals, entre ells el fins aleshores líder, Michael Matthews, Talansky, Majka i Wilco Kelderman (LottoNL-Jumbo).[24][25] A manca de 3 km Geraint Thomas (Team Sky) atacà i fou seguit per Jakob Fuglsang (Astana) i Simon Špilak (Team Katusha). Tejay van Garderen (BMC Racing Team i Rubén Fernández intentaren agafar-los, però Fernández va caure. Aleshores fou Richie Porte (Team Sky) el que venint des del darrere i acompanyat per Michał Kwiatkowski agafà el grup de Thomas. Ja dins el darrer quilòmetre Porte tornà a atacar i sols fou seguit pel seu company d'equip Thomas. Porte guanyà l'etapa, seguit per Thomas, amb el mateix temps, i Kwiatkowski a vuit segons.[24][25][26] Amb les bonificacions Kwiatkowski va mantenir el liderat per tan sols un segon sobre Porte i tres sobre Thomas.[27][28]

Resultats de la 4a etapa[28]
Ciclista Equip Temps
1   Richie Porte (AUS) Team Sky 5h 18' 39"
2   Geraint Thomas (GBR) Team Sky m. t.
3   Michał Kwiatkowski (POL) Etixx-Quick Step + 8"
4   Jakob Fuglsang (DEN) Astana + 8"
5   Tejay Van Garderen (USA) BMC Racing Team + 17"
6   Rui Costa (POR) Lampre-Merida + 24"
7   Tony Gallopin (FRA) LottoNL-Jumbo + 24"
8   Fabio Aru (ITA) Astana + 24"
9   Rafael Valls (ESP) Lampre-Merida + 24"
10   Simon Spilak (SLO) Team Katusha + 24"
Classificació general després de la 4a etapa[28]
Ciclista Equip Temps
1   Michał Kwiatkowski (POL)    Etixx-Quick Step 19h 44' 11"
2   Richie Porte (AUS) Team Sky + 1"
3   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 3"
4   Tejay Van Garderen (USA) BMC Racing Team + 27"
5   Jakob Fuglsang (DEN) Astana + 32"
6   Tony Gallopin (FRA) LottoNL-Jumbo + 38"
7   Rui Costa (POR) Lampre-Merida + 41"
8   Gorka Izagirre (ESP) Movistar Team + 44"
9   Tiago Machado (POR) Team Katusha + 50"
10   Rafael Valls (ESP) Lampre-Merida + 51"

Etapa 5Modifica

Sant-Etiève - Lo Rastèu, 13 de març. 192,5 km [29]

Etapa de mitja muntanya, amb quatre ports puntuables. Només de sortida els ciclistes han d'afrontar el coll de la République (km 12,5), de primera categoria (12,2 km al 4,5%). Després hi ha uns 100 quilòmetres més senzills i en el tram final de l'etapa hi ha tres coll més a superar, un de segona (km 148) i dos de tercera, el darrer d'ells a tan sols 8,5 quilòmetres per l'arribada. Els dos esprints intermedis es troben a Cornas i Valréas. Durant l'etapa es passa pels departaments del Loira, Ardecha, Droma i Valclusa.[29]

L'escapada del dia es forma en l'ascensió al coll de la République. Thomas De Gendt (Lotto-Soudal), que havia passat a liderar la muntanya en l'etapa anterior, tornà a atacar. Va ser acompanyat per Andrew Talansky (Cannondale-Garmin), Romain Sicard (Europcar), Egor Silin (Team Katusha) i Paweł Poljański (Team Tinkoff-Saxo). De Gendt passà en primera posició en tots els ports del dia. El gran grup mai va permetre més de quatre minuts als escapats, ja que Talansky estava a tan sols 2' 51" del líder. A manca de 20 km els escapats mantenien una diferència d'un minut i mig. En la darrera ascensió De Gendt demostrà ser el més fort i deixà enrere els seus companys d'escapada. A manca de 3 quilòmetres encara mantenia 30 segons, però l'impuls dels equips dels esprintadors va fer que fos neutralitzat en el darrer quilòmetre. En l'esprint Davide Cimolai (Lampre-Merida) va sorprendre a la resta de rivals i guanyà per davant de Bryan Coquard (Europcar) i Michael Matthews (Orica-GreenEDGE). No hi hagué cap canvi en la general.[30][31][32]

Resultats de la 5a etapa[30]
Ciclista Equip Temps
1   Davide Cimolai (ITA) Lampre-Merida 4h 12' 09"
2   Bryan Coquard (FRA) Europcar m. t.
3   Michael Matthews (AUS)   Orica-GreenEDGE m. t.
4   Nacer Bouhanni (FRA) Cofidis m. t.
5   José Joaquín Rojas (ESP) Movistar Team m. t.
6   Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha m. t.
7   Matti Breschel (DEN) Team Tinkoff-Saxo m. t.
8   Daniel McLay (GBR) Bretagne-Séché Environnement m. t.
9   Samuel Dumoulin (FRA) AG2R-La Mondiale m. t.
10   Sylvain Chavanel (FRA) IAM Cycling m. t.
Classificació general després de la 5a etapa[30]
Ciclista Equip Temps
1   Michał Kwiatkowski (POL)    Etixx-Quick Step 23h 56' 20"
2   Richie Porte (AUS) Team Sky + 1"
3   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 3"
4   Tejay Van Garderen (USA) BMC Racing Team + 27"
5   Jakob Fuglsang (DEN) Astana + 32"
6   Tony Gallopin (FRA) LottoNL-Jumbo + 38"
7   Rui Costa (POR) Lampre-Merida + 41"
8   Gorka Izagirre (ESP) Movistar Team + 44"
9   Tiago Machado (POR) Team Katusha + 50"
10   Rafael Valls (ESP) Lampre-Merida + 51"

Etapa 6Modifica

Vença - Niça, 14 de març. 180,5 km [33]

Segona etapa de muntanya de la cursa, amb final a Niça després d'un recorregut molt trencacames i eminentment muntanyós. Sis són els colls puntuables a superar durant l'etapa, tres de primera categoria, els colls de Vence (km 35), de Saint-Roch (km 131,5) i la cota de Peille (km 158,5) i tres més de segona. Els dos esprints del dia són a Tourrettes-sur-Loup i La Turbie. El final és al tradicional Promenade des Anglais.[33]

Després d'una nombrosa escapada formada per fins a 31 ciclistes pertanyents, en què Tim Wellens (Lotto-Soudal) era el millor classificicat, a 1' 25" de Kwiatkowski, i en què també hi havia Thomas De Gendt, líder de la muntanya, va arribar l'hora dels atacs entre els caps de fila. Així, a manca de 60 km es produeix un atac del líder Kwiatkowski, junt a tres companys d'equip Tony Martin, Julian Alaphilippe i Michał Gołaś. Tot i obrir mig minut foren neutralitzats poc després pels home del Team Sky, però novament ho tornaren a intentar en l'ascensió al coll de Saint-Roch, aquesta vegada acompanyats per Tony Gallopin (Lotto-Soudal). Novament obriren mig minut, mentre el Team Sky es quedava amb un sol ciclista per ajudar a Porte i Thomas, però els homes de l'Etixx-Quick Step hagueren de cessar en l'atac per la feblesa de Kwiatkowski. Això fou vist per Gallopin que aprofità per marxar en solitari al capdavant de la cursa. Per darrere, Porte i Thomas superaren al grup de Kwiatkowski. Junt a ells hi havia Simon Špilak (Team Katusha) i Jakob Fuglsang (Astana). Al cim del darrer port Gallopin passa amb un lleuger avantatge sobre el grup de Porte i Thomas, que alhora avantatgen a Kwiatkowski. En el descens Porte i Thomas paeixen diversos problemes i foren capturats pel grup de Kwiatkowski. Gallopin va arribar destacat a l'arribada, amb més de mig minut sobre els primers perseguidors. Porte i Thomas arribaren a un minut i poc després ho va fer Kwiatkowski. Amb aquesta victòria Gallopin passava a liderar la general amb 36" sobre Porte.[34][35][36][37]

Resultats de la 6a etapa[34]
Ciclista Equip Temps
1   Tony Gallopin (FRA) Lotto-Soudal 4h 12' 09"
2   Simon Špilak (SLO) Team Katusha + 32"
3   Rui Costa (POR) Lampre-Merida + 32"
4   Jakob Fuglsang (DEN) Astana + 32"
5   Rafael Valls (ESP) Lampre-Merida + 35"
6   Michael Valgren (DEN) Team Tinkoff-Saxo + 1' 00"
7   Tim Wellens (BEL) Lotto-Soudal + 1' 00"
8   Sylvain Chavanel (FRA) IAM Cycling + 1' 00"
9   Arthur Vichot (FRA) FDJ.fr + 1' 00"
10   Nicolas Edet (FRA) Cofidis + 1' 00"
Classificació general després de la 6a etapa[34]
Ciclista Equip Temps
1   Tony Gallopin (FRA) Lotto-Soudal 28h 49' 42"
2   Richie Porte (AUS) Team Sky + 36"
3   Michał Kwiatkowski (POL) Omega Pharma-Quick Step + 37"
4   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 38"
5   Jakob Fuglsang (DEN) Astana + 38"
6   Rui Costa (POR) Lampre-Merida + 42"
7   Simon Špilak (SLO) Team Katusha + 53"
8   Rafael Valls (ESP) Lampre-Merida + 1' 01"
9   Gorka Izagirre (ESP) Movistar Team + 1' 19"
10   Tim Wellens (BEL) Lotto-Soudal + 2' 00"

Etapa 7Modifica

 
Recorregut de la 7a etapa
Niça - Coll d'Èze, 15 de març. 9,5 km (contrarellotge individual)[38]

Després de no ser pujat en l'edició anterior, la París-Niça finalitza amb una cronoescalada fins al Coll d'Èze. L'etapa, de 9,6 km i amb una mitjana total del 4,6% de desnivell, té en els dos primers quilòmetres els trams més complicats, amb un desnivell de fins al 8,5% en el segon quilòmetre. El darrer quilòmetre i mig és un fals pla, fins a l'arribada final.[38]

El primer ciclista a prendre la sortida fou Stijn Vandenbergh (Etixx-Quick Step), i acabà amb un temps de 23' 37". Alexander Kristoff (Team Katusha) va fer 22' 11" i liderà la cursa durant un temps, però posteriorment fou superat per Sérgio Paulinho (Team Tinkoff-Saxo) i Thomas De Gendt (Lotto-Soudal), que deixà el temps en 21' 19". Rein Taaramäe (Cofidis) va ser el següent en millorar el temps, però Andrew Talansky (Cannondale-Garmin), que anava rere seu, el deixà en 21' 00". Talansky liderà la cursa fins a l'arribada de Tony Martin (Etixx-Quick Step), primer en baixar dels 21 minuts.

Entre els ciclistes que lluitaven per la general Simon Špilak (Team Katusha) va ser el primer a millorar el temps de Martin, amb un temps de 20' 36". Aquest temps no va poder ser millorat per bona part dels seus rivals: Rui Costa (Lampre-Merida), Geraint Thomas (Team Sky) i Michał Kwiatkowski (Etixx-Quick Step). Porte, segon classificat, va ser l'únic que va poder superar el temps de Špilak per 13". Per la seva banda Tony Gallopin (Lotto-Soudal), líder fins aleshores, va perdre 1' 39" respecte Porte, amb la qual cosa perdia la cursa i baixava fins a la sisena posició final.[1][39][40]

Resultats de la 7a etapa[1]
Ciclista Equip Temps
1   Richie Porte (AUS) Team Sky 20' 23"
2   Simon Špilak (SLO) Team Katusha + 13"
3   Rui Costa (POR) Lampre-Merida + 24"
4   Tony Martin (GER) Etixx-Quick Step + 29"
5   Michał Kwiatkowski (POL) Etixx-Quick Step + 29"
6   Andrew Talansky (USA) Cannondale-Garmin + 37"
7   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 39"
8   Ion Izagirre (ESP) Movistar Team + 50"
9   Tim Wellens (BEL) Lotto-Soudal + 54"
10   Gorka Izagirre (ESP) Movistar Team + 55"
Classificació general després de la 7a etapa[1]
Ciclista Equip Temps
1   Richie Porte (AUS) Team Sky + 29h 10' 41"
2   Michał Kwiatkowski (POL) Etixx-Quick Step + 30"
3   Simon Špilak (SLO) Team Katusha + 30"
4   Rui Costa (POR) Lampre-Merida + 30"
5   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 41"
6   Tony Gallopin (FRA) Lotto-Soudal + 1' 03"
7   Jakob Fuglsang (DEN) Astana + 1' 05"
8   Rafael Valls (ESP) Lampre-Merida + 1' 24"
9   Gorka Izagirre (ESP) Movistar Team + 1' 38"
10   Tim Wellens (BEL) Lotto-Soudal + 2' 18"

Classificacions finalsModifica

Classificació generalModifica

Ciclista Equip Temps
1   Richie Porte (AUS)   Team Sky + 29h 10' 41"
2   Michał Kwiatkowski (POL)   Etixx-Quick Step + 30"
3   Simon Špilak (SLO) Team Katusha + 30"
4   Rui Costa (POR) Lampre-Merida + 30"
5   Geraint Thomas (GBR) Team Sky + 41"
6   Tony Gallopin (FRA) Lotto-Soudal + 1' 03"
7   Jakob Fuglsang (DEN) Astana + 1' 05"
8   Rafael Valls (ESP) Lampre-Merida + 1' 24"
9   Gorka Izagirre (ESP) Movistar Team + 1' 38"
10   Tim Wellens (BEL) Lotto-Soudal + 2' 18"

Classificacions secundàriesModifica

Classificació dels puntsModifica

Ciclista Equip Punts
1   Michael Matthews (AUS)   Orica-GreenEDGE 38
2   Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha 32
3   Richie Porte (AUS)   Team Sky 30

Classificació de la muntanyaModifica

Ciclista Equip Punts
1   Thomas De Gendt (BEL)   Lotto-Soudal 78
2   Richie Porte (AUS)   Team Sky 26
3   Philippe Gilbert (BEL) BMC Racing Team 21

Classificació dels jovesModifica

Ciclista Equip Temps
1   Michał Kwiatkowski (POL)   Etixx-Quick Step 29h 11' 11"
2   Tim Wellens (BEL) Lotto-Soudal + 1' 48"
3   Romain Bardet (FRA) AG2R-La Mondiale + 3' 32"

Classificació per equipsModifica

Equip Temps
1 Team Sky 87h 41' 05"
2 Movistar Team + 6' 35"
3 Etixx-Quick Step + 8' 57"

UCI World TourModifica

La París-Niça atorga punts per l'UCI World Tour 2015 sols als ciclistes dels equips de categoria World Tour.

Posició 1r 2n 3r 4t 10è
Classificació general 100 80 70 60 50 40 30 20 10 4
Per etapa 6 4 2 1 1
Classificació individual
# Ciclista Equip Punts
1   Richie Porte (AUS) Team Sky 112
2   Michał Kwiatkowski (POL) Etixx-Quick Step 89
3   Simon Špilak (SLO) Team Katusha 78
4   Geraint Thomas (GBR) Team Sky 64
5   Rui Costa (POR) Lampre-Merida 54
6   Tony Gallopin (FRA) Lotto-Soudal 46
7   Jakob Fuglsang (DEN) Astana 32
8   Rafael Valls (ESP) Lampre-Merida 21
9   Davide Cimolai (ITA) Lampre-Merida 10
  Gorka Izagirre (ESP) Movistar Team 10

Evolució de les classificacionsModifica

Etapa Vencedor Classificació general
 
Classificació per punts
 
Classificació de la muntanya
 
Classificació dels joves
 
Classificació per equips
 
P Michał Kwiatkowski Michał Kwiatkowski Michał Kwiatkowski no entregat Michał Kwiatkowski BMC Racing Team
1 Alexander Kristoff Jonathan Hivert
2 Andre Greipel Alexander Kristoff
3 Michael Matthews Michael Matthews Michael Matthews Philippe Gilbert Michael Matthews
4 Richie Porte Michał Kwiatkowski Thomas De Gendt Michał Kwiatkowski Astana
5 Davide Cimolai
6 Tony Gallopin Tony Gallopin Team Sky
7 Richie Porte Richie Porte
Final Richie Porte Michael Matthews Thomas De Gendt Michał Kwiatkowski Team Sky
Notes
  • En les etapes 1 i 2 Rohan Dennis, segon en la classificació per punts, porta el mallot verd perquè Michał Kwiatkowski (primer classificat) porta el mallot groc de líder de la classificació general. Pel mateix motiu Michael Matthews porta el mallot blanc en les mateixes etapes. Dennis porta el mallot blanc en la 3a etapa perquè Kwiatkowski conserva el mallot de líder.
  • En la 4a etapa Alexander Kristoff, segon en la classificació per punts, porta el mallot verd perquè Michael Matthews (primer classificat) porta el mallot groc de líder de la classificació general. Pel mateix motiu, Michał Kwiatkowski porta el mallot blanc.
  • En la 5a etapa Fabio Aru, segon en la classificació dels joves, porta el mallot blanc perquè Michał Kwiatkowski (primer classificat) porta el mallot groc de líder de la classificació general.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Porte repite en Col d’Eze como en 2013». El Mundo Deportivo, 15-03-2015 [Consulta: 15 març 2015].
  2. (castellà) «La París-Niza presenta su menú: prólogo, Croix de Chaubouret y Èze». biciciclismo.com, 03-02-2015.
  3. 3,0 3,1 Durán, Santi «París-Niza, todas las disciplinas en una semana». El Mundo Deportivo, 07-03-2015 [Consulta: 10 març 2015].
  4. «Valverde lidera a Movistar en la Strade Bianche e Intxausti en la París-Niza». El Mundo Deportivo, 05-03-2015 [Consulta: 10 març 2015].
  5. 5,0 5,1 «Maurepas / Maurepas». letour.fr. [Consulta: 4 març 2015].
  6. «Paris-Nice: Kwiatkowski wins prologue», 08-03-2015. [Consulta: 9 març 2015].
  7. «Kwiatkowski, a world champion in yellow». Amaury Sport Organisation, 08-03-2015. [Consulta: 9 març 2015].
  8. 8,0 8,1 «Kwiatkowski da primero». El Mundo Deportivo, 08-03-2015 [Consulta: 9 març 2015].
  9. 9,0 9,1 «Saint-Rémy-lès-Chevreuse / Contres». letour.fr. [Consulta: 4 març 2015].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Paris-Nice: Kristoff wins bunch sprint in Contres». [Consulta: 9 març 2015].
  11. «Kristoff crushes Paris-Nice stage 2 sprint», 09-03-2015. [Consulta: 9 març 2015].
  12. 12,0 12,1 12,2 «Kristoff OK; Boonen KO». El Mundo Deportivo, 09-03-2015 [Consulta: 10 març 2015].
  13. «Boonen dice adiós a las clásicas». El Mundo Deportivo, 10-03-2015 [Consulta: 11 març 2015].
  14. 14,0 14,1 «ZooParc de Beauval - Saint-Aignan / Saint-Amand-Montrond». letour.fr. [Consulta: 4 març 2015].
  15. 15,0 15,1 15,2 «Greipel (Lotto) se lleva la segunda etapa». El Mundo Deportivo, 10-03-2015 [Consulta: 10 març 2015].
  16. «Paris-Nice: Greipel wins in Saint-Amand-Montrond», 10-03-2015. [Consulta: 11 març 2015].
  17. «Andre Greipel wins Paris-Nice stage two», 10-03-2015. [Consulta: 11 març 2015].
  18. «Lotto-Soudal delivers Greipel to stage 2 win at Paris-Nice», 10-03-2015. [Consulta: 11 març 2015].
  19. 19,0 19,1 «Saint-Amand-Montrond / Saint-Pourçain-sur-Sioule». letour.fr. [Consulta: 4 març 2015].
  20. 20,0 20,1 20,2 «Matthews, nuevo líder de la París-Niza». El Mundo Deportivo, 11-03-2015 [Consulta: 11 març 2015].
  21. O'Shea, Sadhbh. «Paris-Nice: Matthews wins stage 3», 11-03-2015. [Consulta: 11 març 2015].
  22. «Paris-Nice: Matthews wins stage 3», 11-03-2015. [Consulta: 11 març 2015].
  23. 23,0 23,1 «Varennes-sur-Allier / Croix de Chaubouret». letour.fr. [Consulta: 4 març 2015].
  24. 24,0 24,1 24,2 «Porte climbs to stage 4 win at Paris-Nice», 12-03-2015. [Consulta: 14 març 2015].
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 «Paris-Nice: Porte wins atop Croix de Chaubouret». [Consulta: 12 març 2015].
  26. «Porte in pole position at Paris-Nice», 13-03-2015. [Consulta: 14 març 2015].
  27. «Paris - Nice 2015 - Stage 4». [Consulta: 14 març 2015].
  28. 28,0 28,1 28,2 «Richie Porte gana la etapa reina de la París-Niza». El Mundo Deportivo, 12-03-2015 [Consulta: 12 març 2015].
  29. 29,0 29,1 «Saint-Étienne / Rasteau». letour.fr. [Consulta: 4 març 2015].
  30. 30,0 30,1 30,2 «Cimolai gana la quinta etapa y Kwiatkowski sigue al frente». El Mundo Deportivo, 13-03-2015 [Consulta: 14 març 2015].
  31. «Paris-Nice: Cimolai wins stage 5 in Rasteau», 13-03-2015. [Consulta: 14 març 2015].
  32. «News shorts: Talansky joins decisive stage 5 breakaway in Paris-Nice», 13-03-2015. [Consulta: 14 març 2015].
  33. 33,0 33,1 «Vence / Nice». letour.fr. [Consulta: 4 març 2015].
  34. 34,0 34,1 34,2 «Golpe de mano de Gallopin en la París-Niza». El Mundo Deportivo, 14-03-2015 [Consulta: 14 març 2015].
  35. «Paris-Nice: Gallopin wins stage 6 and takes race lead», 14-03-2015. [Consulta: 15 març 2015].
  36. «Cyclisme. Paris-Nice : le coup de force de Gallopin» (en francès), 14-03-2015. [Consulta: 15 març 2015].
  37. «Tony Gallopin takes dramatic stage win at Paris-Nice», 14-03-2015. [Consulta: 15 març 2015].
  38. 38,0 38,1 «Nice / Col d'Èze». letour.fr. [Consulta: 4 març 2015].
  39. «Richie Porte takes Paris-Nice overall victory», 15-03-2015. [Consulta: 16 març 2015].
  40. «Paris - Nice 2015: Stage 7 As It Happened», 15-03-2015. [Consulta: 16 març 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: París-Niça 2015