Tom Dumoulin

ciclista neerlandès

Tom Dumoulin (Maastricht, 11 de novembre de 1990) és un ciclista neerlandès, professional des del 2012 fins al 2022. El 15 d'agost de 2022 anuncia la retirada prematura i definitiva del ciclisme professional.[1]

Plantilla:Infotaula personaTom Dumoulin

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Maastricht (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Alçada185 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes69 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2009-2010 À Block CT
2011-2011 Rabobank Development
2012-2019 Team DSM-Firmenich PostNL
2020-2022 Team Visma-Lease a Bike Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2022UCI Europa Tour 2022 (442è)../... 25+ Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webtomdumoulinofficial.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): tom_dumoulin cap valor Olympics.com: tom-dumoulin UCI: 73892 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per Països Baixos Països Baixos
Ciclisme
Jocs Olímpics Anells olímpics
Plata Rio 2016 Contrarellotge
Plata Tòquio 2020 Contrarellotge
Campionat del món en ruta Mallot arc iris
Bronze Ponferrada 2014 Contrarellotge
Or Bergen 2017 Contrarellotge
Competint per Team Sunweb
Or Bergen 2017 Contrarellotge per equips
Plata Innsbruck 2018 Contrarellotge per equips

Biografia

modifica

El 2010 guanyà el Gran Premi de Portugal, una de les proves de la Copa de Nacions sub-23, així com una etapa del Girobio. A finals del 2010 fou seleccionat per participar en el campionat del món sub-23 de Melbourne. Allà quedà setè en la contrarellotge individual[2] i 80è en la cursa en línia.[3] De resultes d'aquests bons resultats el 2011 fitxà pel Rabobank Continental, aconseguint la victòria al Triptyque des Monts et Châteaux.[4] El 2012 fitxà pel Project 1t4i, reconvertit posteriorment en l'Argos-Shimano,[5] i en què destaquen les segones posicions a l'Eneco Tour i al Campionat dels Països Baixos en ruta.

El 2016 guanya la medalla de plata als Jocs Olímpics de Rio en contrarellotge i campió nacional en contrarellotge. El 2017 va guanyar el Giro d'Itàlia després que a l'última etapa va aconseguir superar a la CRI a Nairo Quintana, que queda 2n de la general, i a Vincenzo Nibali que queda 3r.[6] A final de temporada va guanyar el Campionat del món en contrarellotge.[7]

Al gener de 2021 va anunciar que es retirava indefinidament del ciclisme;[8] però va retornar en actiu abans d'acabar-la, aconseguint proclamar-se campió dels Països Baixos de contrarellotge i la medalla de plata als Jocs Olímpics de Tòquio en contrarellotge.

Palmarès

modifica

Resultats al Tour de França

modifica
  • 2013. 41è de la classificació general
  • 2014. 33è de la classificació general
  • 2015. Abandona (3a etapa)
  • 2016. Abandona (19a etapa) Vencedor de la 9a i la 13a etapa
  • 2018. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2020. 7è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

modifica

Resultats al Giro d'Itàlia

modifica
  • 2016. Abandona (11a etapa). Vencedor d'una etapa.   Porta el Mallot rosa durant 6 etapes
  • 2017.   1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.   Porta el Mallot rosa durant 10 etapes
  • 2018. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa.   Porta el Mallot rosa durant 1 etapa
  • 2019. Abandona (5a etapa)
  • 2022. Abandona (14a etapa)

Referències

modifica
  1. «Dumoulin adelanta su retirada y no disputará el Mundial» (en castellà). Ciclo 21, 15-08-2022. [Consulta: 15 agost 2022].
  2. De la graine de champion a velo101.com
  3. (anglès) «Australia's Matthews grabs home turf title». cyclingnews.com, 1 octubre. Arxivat de l'original el 31 de gener 2014. [Consulta: 7 juliol 2010].
  4. Tom Dumoulin finalement à la "Rabo" a cyclismactu
  5. Tom Dumoulin file chez Skil-Shimano a Velochrono.fr
  6. «Tom Dumoulin guanya per primer cop el Giro d'Itàlia». ara.cat, 28-05-2017 [Consulta: 28 maig 2017].
  7. «Dumoulin, campeón del mundo con exhibición; Froome, bronce». mundodeportivo.com, 20-09-2017 [Consulta: 20 setembre 2017].
  8. «Dumoulin takes a break» (en anglès), 23-01-2021. [Consulta: 29 juliol 2021].

Enllaços externs

modifica