Llepissós

(S'ha redirigit des de: Parablennius sanguinolentus)

El llepissós o bavosa llangardaix (Parablennius sanguinolentus) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.[1]

Infotaula d'ésser viuLlepissós
Parablennius sanguinolentus Modifica el valor a Wikidata
Parablennius sanguinolentus 30-07-07.jpg
Llepissós Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN185193 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreBlenniiformes
FamíliaBlenniidae
GènereParablennius
EspècieParablennius sanguinolentus Modifica el valor a Wikidata
Pallas, 1814
Nomenclatura
Sinònims
  • Blennius palmicornis (Valenciennes, 1836)
  • Blennius pholis (non Linnaeus, 1758)
  • Blennius sanguinolentus (Pallas, 1814)

MorfologiaModifica

  • Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
  • El cos és allargat, més alt a la part anterior que a la part posterior.
  • La zona ventral és molt ampla.
  • La pell és mucosa i hi manquen les escates.
  • El cap és curt, alt i una mica ample.
  • Els tentacles supraorbitals són curts i es troben ramificats en forma de digitacions.
  • La boca és petita i conté nombroses canines.
  • L'aleta dorsal manté la mateixa alçada en els dos tipus de radis. Les pèlviques, atrofiades, se situen per davant de les pectorals.
  • És de color marró fosc amb tons verds, grocs i grisos. Presenta taques negres per tot el cos. Té una taca negra en els primers radis de la dorsal. Durant el període reproductor prenen una tonalitat negrenca.[2][3]

ReproduccióModifica

És ovípar i la reproducció té lloc entre abril i juliol. Els ous són demersals i adhesius. El mascle vigila la posta de diverses femelles (hi ha entre 3.000 i 12.000 ous). La larva és pelàgica.[4]

AlimentacióModifica

Menja algues i petits invertebrats (crustacis i poliquets).[5]

HàbitatModifica

Com els altres blènnids, és bentònic. Apareix en aigües molt litorals, fins als 2 m de fondària a costes rocalloses, preferentment a zones amb pedres i còdols. No entra a les escletxes de les roques.[6]

Distribució geogràficaModifica

Es troba des de la desembocadura del riu Loira (França) fins al Marroc, incloent-hi la Mar Mediterrània i la Mar Negra.[2]

CostumsModifica

És més actiu al capvespre.[7]

ObservacionsModifica

Tolera la contaminació que hi ha a l'interior dels ports.[7]

ReferènciesModifica

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. 2,0 2,1 FishBase (anglès)
  3. Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
  4. Breder, C.M. i D.E. Rosen 1966: Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  5. Astur Natura (castellà)
  6. Institute of Biology of the Southern Seas (anglès)
  7. 7,0 7,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 249.

BibliografiaModifica

  • Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly 2005: A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G.; Collette, B.; Facey, D. The Diversity of Fishes (en anglès). Wiley, 1997. ISBN 978-0-86542-256-8. 
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Nieder, J., G. La Mesa i M. Vacchi (2000). Blenniidae along the Italian coasts of the Ligurian and the Tyrrhenian Sea: community structure and new records of Scartella cristata for northern Italy. Cybium 24(4):359-369.
  • Rass, T.S. (1987). Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
  • Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov (1997). An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
  • Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Zander, C.D. 1986 Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París, França.

Enllaços externsModifica