Parc Nacional d'Arli
El parc nacional d'Arli, també anomenat d'Arly, és un parc nacional localitzat a la Província de Tapoa al sud-est de Burkina Faso.[1][2] Comparteix límits amb el parc nacional Pendjari de Benín al sud i amb la Reserva Singou a l'oest.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Arli (en)   | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Faunal reserve (en) i Reserva de la Biosfera | |||
| Part de | W-Arly-Pendjari Complex (en) | |||
| Construcció | 13 desembre 1954 | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 528.930 ha zona tampó: 642.300 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Regió Est (Burkina Faso) | |||
| Localització | Burkina Faso | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2017 (41a Sessió) | |||
| Identificador | 749bis-003 | |||
| Espai Ramsar | ||||
| Data | 7 octubre 2009 | |||
| Identificador | 1884 | |||
| Àrea important de conservació d'aus | ||||
| IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats | ||||
Reserva de la Biosfera  | ||||
| Identificador | Fitxa | |||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 4488 | |||
El parc té uns 760 km² i compta amb una ampla varietat d'hàbitats, variant des de les galeries de boscos dels rius Arli i Pendjari a les sabanes forestals i turons de marès de la cadena de Gobnangou. Hi habiten uns 200 elefants africans, 200 hipopòtams i 100 lleons. Hi ha també búfals, mandrils, micos vermells i verds, phacochoerus, i diversos antílops, com l'occidental búbal i l'equí. Hi ha també antílops de bosc, duiquers i antilops d'aigua.[1]
Al parc s'hi arriba per la carretera N19 via Diapaga (en l'estació seca també via Pama). El parc nacional té diverses piscines, com Tounga on hi ha una depressió, i hi ha dues piscines que són sovint visitades per fins a vint hipopòtams.
El parc era en el passat un hàbitat per al gos salvatge africà de l'oest (Lycaon pictus manguensis), tot i que aquest cànid probablement ha patit una extinció local a causa de l'expansió humana, i una manca de protecció nacional.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Manson, K.. «IV: The East». A: Burkina Faso. Bradt Travel Guides, The Globe Pequot Press Inc., 2006, p. 196. ISBN 1841621544.
- ↑ Ouédraogo, O.; Schmidt, M.; Thiombiano, A.; Hahn, K.; Guinko, S. Check List, 7, 1, 2011, pàg. 85–100.
- ↑ Michael, C. Hogan [2010-12-09]. , 2009-01-31. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-12-09. [Consulta: 30 abril 2021].