Sabana

Bioma terrestre caracteritzat per l'extensió de gramínies i mancat d'arbres
(S'ha redirigit des de: Sabanes)

La sabana és un bioma terrestre. És un terme d'origen centreamericà però que s'estén també pels altres continents i que s'adapta a les diferents característiques bioclimàtiques. En principi es refereix a una extensió de gramínies intercalada amb grups d'arbres.[1]

Distribució geogràfica del bioma de la sabana.

Una sabana és un ecosistema mixt de bosc-prat caracteritzat perquè els arbres estan prou espaiats perquè el cobricel arbori no es tanqui. El cobricel permet que arribi prou llum al terra per suportar una capa herbàcia ininterrompuda que consisteix principalment en gramínies.[2] Existeixen quatre formes de sabana; bosc de sabana on els arbres i arbustos formen un cobricel lleuger, sabana d'arbres amb arbres i arbustos dispersos, sabana arbustiva amb arbustos distribuïts, i sabana herbosa on els arbres i els arbustos són majoritàriament inexistents.[3]

Les sabanes mantenen un cobricel obert malgrat comptar amb una gran densitat d'arbres Les sabanes presenten arbres molt espaiats i dispersos. Tanmateix, a moltes sabanes, les densitats d'arbres són més altes i els arbres estan més regularment espaiats que als boscos.[4][5][6] Els tipus de sabana sud-americans cerrado sensu stricto i cerrado dense solen tenir densitats d'arbres similars o superiors a les que es troben als boscos tropicals sud-americans,[7][4][6] amb sabanes que oscil·la entre 800 i 3300 arbres per hectàrea i boscos adjacents amb 800–2000 arbres/ha. De la mateixa manera, la sabana guineana té 129 arbres/ha, en comparació amb els 103 dels boscos de ribera,[5] mentre que els boscos esclerofil·les d'Austràlia oriental tenen densitats mitjanes d'arbres d'aproximadament 100 per hectàrea, comparables a les sabanes de la mateixa regió.[8]

Clima modifica

La sabana és una praderia dins un clima tropical. Hi acostuma a haver-hi arbres i arbusts dispersos, però hi domina la vegetació herbàcia.

El clima calent de la sabana té un dèficit hídric més o menys acusat. Malgrat que la precipitació anual pot ser major que l'evapotranspiració, normalment hi ha una estació seca, que dura un mínim de 8 setmanes, en què la pluviometria és molt baixa o inexistent, i una estació humida en els mesos amb pluja suficient per al creixement de la vegetació. El total de pluja és molt variable, des de 250 a 2.000 litres l'any. Algunes sabanes s'inunden temporalment pel drenatge lent o per la crescuda de rius o llacs.

Les temperatures a les sabanes són molt altes sense gaire variació al llarg de l'any (hi ha més variació entre el dia i la nit). Cap al final de l'estació seca, és quan fa més calor. La pluja cau amb una temperatura molt elevada i el que fa baixar més la temperatura és la de major nuvolositat. En alguns casos, es troben en altiplans a alçades de més de 2.000 metres i, aleshores, les temperatures disminueixen aproximadament 0,5 graus Celsius per cada 100 metres d'increment d'altitud.

Vegetació modifica

 
Lleó a la sabana.

Les herbes de la sabana són gramínies de dimensions variades i pertanyen a gèneres com ara Andropogon, Paspalum, Axonopus, etc., diferents d'altres praderies de clima temperat.Alguns gèneres comuns a les sabanes africanes com Hyparrhenia (albellatge) i Andropogon (albellatge distaquí) també es troben, però, a la regió mediterrània, com un record de la flora que hi havia en el terciari (amb, aleshores, un clima tropical).

Els arbres, palmeres i arbusts també pertanyen a famílies i gèneres de distribució exclusivament tropical (Curatella, Bowdichia, Acacia). Alguns arbres perden la fulla en l'estació seca i floreixen una mica abans de l'arribada de l'estació humida.

Fauna modifica

La vida animal de la sabana està dominada pels herbívors que poden desplaçar-se en grans migracions a la recerca de pastures fresques, i entre totes les espècies s'estableix una cadena tròfica completa i autosostinguda.

Característiques modifica

Les sabanes estan molt afectades pels incendis al final de l'estació seca que, sovint, són d'origen antropocènic per tal que la nova herba creixi adobada amb les cendres. Exemples d'aquestes pràctiques les trobem a Austràlia[9][10] o Brasil.[11]

Algunes sabanes són una formació natural i, aleshores, és un paisatge intermedi entre el bosc tropical i l'estepa, i són originades principalment pel clima. D'altres tenen la seva explicació en la presència d'una capa impermeable a poca profunditat del sòl (com en els llanos de Venezuela). Finalment, altres sabanes es consideren fetes per mà humana (antròpiques). La dabana.

Ecoregions de Sabana modifica

Podem distingir simplement la sabana oberta, on predomina l'herba i on els arbres són rars; i la sabana boscosa, on els arbres són més densos, vorejant un bosc o bosc obert. Comprenen ecoregions específiques de sabana de diversos tipus:

Referències modifica

  1. «sabana». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2023].
  2. McGinley, Mark. «Grassland biome». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].
  3. «Savanna - Grassland, Climate, Animals» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2023].
  4. 4,0 4,1 Geiger, Erika L.; Gotsch, Sybil G.; Damasco, Gabriel; Haridasan, M.; Franco, Augusto C. «Distinct roles of savanna and forest tree species in regeneration under fire suppression in a Brazilian savanna: Forest expansion in a Brazilian savanna» (en anglès). Journal of Vegetation Science, 22, 2, 2011-04, pàg. 312–321. DOI: 10.1111/j.1654-1103.2011.01252.x.
  5. 5,0 5,1 Jibrin, Abdullahi «A Study of Variation in Physiognomic Characteristics of Guinea Savanna Vegetation» (en anglès). Environment and Natural Resources Research, 3, 2, 18-02-2013, p52. DOI: 10.5539/enrr.v3n2p52. ISSN: 1927-0488.
  6. 6,0 6,1 Scholz, Fabian G.; Bucci, Sandra J.; Goldstein, Guillermo; Meinzer, Frederick C.; Franco, Augusto C. «Plant- and stand-level variation in biophysical and physiological traits along tree density gradients in the Cerrado» (en anglès). Brazilian Journal of Plant Physiology, 20, 2008-09, pàg. 217–232. DOI: 10.1590/S1677-04202008000300006. ISSN: 1677-9452.
  7. Júnior, Jeanine Maria Felfili, Maria Cristina Felfili, Christopher William Fagg, Alba Valéria Rezende, Paulo Ernane Nogueira, Manoel Cláudio da Silva. Phytogeography of Cerrado Sensu Stricto and Land System Zoning in Central Brazil. CRC Press, 2006. DOI 10.1201/9781420004496-4/phytogeography-cerrado-sensu-stricto-land-system-zoning-central-brazil-jeanine-maria-felfili-maria-cristina-felfili-christopher-william-fagg-alba-valéria-rezende-paulo-ernane-nogueira-manoel-cláudio-da-silva-júnior. ISBN 978-0-429-12425-9. 
  8. Tait, L. Structure and dynamics of grazed woodlands in North-eastern Australia (Tesi) (en anglès). CQUniversity, 2010. 
  9. Lunt, Ian D.; Jones, Nigel; Spooner, Peter G.; Petrow, Maree «Effects of European colonization on indigenous ecosystems: post-settlement changes in tree stand structures in Eucalyptus-Callitris woodlands in central New South Wales, Australia» (en anglès). Journal of Biogeography, 33, 6, 2006-06, pàg. 1102–1115. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2006.01484.x. ISSN: 0305-0270.
  10. Flannery, Tim Fridtjof. The Future Eaters: An Ecological History of the Australasian Lands and People (en anglès). Grove Press, 2002. ISBN 978-0-8021-3943-6. 
  11. Silva, Patrícia S.; Nogueira, Joana; Rodrigues, Julia A.; Santos, Filippe L. M.; Pereira, José M. C. «Putting fire on the map of Brazilian savanna ecoregions» (en anglès). Journal of Environmental Management, 296, 15-10-2021, pàg. 113098. DOI: 10.1016/j.jenvman.2021.113098. ISSN: 0301-4797.
  12. «Temperate grasslands, savannas and shrublands» (en anglès). WWF. [Consulta: 30 juliol 2023].
  13. Saundry, Peter. «Serengeti (Agricultural & Resource Economics)». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].
  14. «Temperate Grassland & Shrubland». NatureServe Explorer 2.0. [Consulta: 30 juliol 2023].
  15. Schipper, Jan. «Espinal» (en anglès). One Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].
  16. Schipper, Jan. «Humid Pampas» (en anglès). One Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].
  17. «Mediterranean Woodlands and Forests» (en anglès). One Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].
  18. McGinley, Mark. «Middle East steppe». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].
  19. «Eastern Mediterranean Conifer-Broadleaf Forests» (en anglès). One Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].
  20. Hogan, C Michael. «Everglades». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].
  21. «Mesopotamian Marshes» (en anglès). Earth Observatory, 03-03-2002. [Consulta: 30 juliol 2023].
  22. Hogan, C Michael. «Zambezian flooded grasslands». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].
  23. Vásquez, Carolina; Ariza, A.; Pinilla, G. «DESCRIPCIÓN DEL ESTADO TRÓFICO DE DIEZ HUMEDALES DEL ALTIPLANO CUNDIBOYACENSE» (en castellà). Universitas Scientiarum, 11, 2, 10-07-2006, pàg. 61–75. ISSN: 2027-1352.
  24. McGinley, Mark. «Ethiopian montane grasslands and woodlands». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].
  25. Hogan, C Michael. «Southland montane grasslands». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 30 juliol 2023].

Vegeu també modifica