Cerrado
El cerrado és un bioma de tipus sabana tropical, i és un dels 6 biomes del Brasil.[1] Les sabanes brasileres, el cerrado i la caatinga són una vegetació que té diverses variacions fisiognomòniques al llarg de les grans àrees que ocupen el país. És una àrea, com les sabanes de l'Àfrica, i correspon aproximadament a l'Altiplà Central. És el segon major bioma brasiler, que s'estén sobre una superfície de 2.045.064 km², que abasta vuit estats al centre del Brasil: Minas Gerais, Goiás, Tocantins, Bahia, Maranhão, Mato Grosso, Mato Grosso do Sul, Piauí i el Districte Federal. És travessada per tres importants conques fluvials d'Amèrica del Sud, amb pluges regulars que li propicien la seva alta biodiversitat.
| |||||
| Tipus | sabana ecoregió WWF Mata seca (pt)  patrimoni natural  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Minas Gerais (Brasil), Mato Grosso (Brasil), Mato Grosso do Sul (Brasil), Estat de Goiás (Brasil), Estat de Tocantins (Brasil), Estat de Bahia (Brasil), Maranhão (Brasil) i Districte Federal (Brasil) | ||||
| |||||
| Format per | |||||
| Característiques | |||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 367.356 ha | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni natural → Amèrica Llatina-Carib | ||||
| Data | 2001 (25a Sessió), Criteris PH: (ix) i (x) | ||||
| Identificador | 1035 | ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Parc Nacional de la Chapada dos Veadeiros | |||||
| Data | 2001 (25a Sessió) | ||||
| Identificador | 1035-001 | ||||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | |||||
| World Database on Protected Areas | |||||
| Identificador | 59 | ||||
|
| |||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Parc Nacional de les Emas | |||||
| Data | 2001 (25a Sessió) | ||||
| Identificador | 1035-002 | ||||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | |||||
| World Database on Protected Areas | |||||
| Identificador | 62 | ||||
Ecosistemes del bioma del Cerrado al Brasil són el cerrado, el cerradão, el campestre i el bosc de ribera. Hi ha també els ecosistemes de transició entre els biomes que fan frontera amb el cerrado.
Al Cerrado hi ha un tipus de bromèlia diferent de les altres que hi ha al món. La Bromèlia que hi ha al cerrado és blava amb lunars morats, canviant de color durant el dia que és de color rosa amb groc, de tarda vermell-ataronjat i de nit torna a blau. El paisatge de la regió del Cerrado té una alta biodiversitat encara que menys que la Mata Atlàntica i la selva amazònica. Poc afectada fins a la dècada de 1960, des de llavors cada vegada està més amenaçada, especialment les cerradões, sigui per la instal·lació de les carreteres i construcció de ciutats, sigui pel creixement dels monocultius com la soja i l'arròs, l'agricultura intensiva, el carbó de llenya i la desforestació causada per la tala i els incendis freqüents, a causa de les altes temperatures i baixa humitat, i la desgràcia de descuit humà.
A les regions on predomina la sabana, el clima és calent i hi ha períodes de pluja i sequera, amb ocasionals incendis espontanis alguns anys, que es produeixen durant l'estació seca.
La vegetació, en la seva major part, és similar a la sabana, amb herbes, arbustos i arbres dispersos. Els arbres han torçat les tiges i arrels llargues, el que permet l'absorció d'aigua - disponible en els sòls de Cerrado per sota de 2 metres de profunditat, fins i tot durant l'estació seca i humida d'hivern.
Depenent de la seva concentració i les condicions de vida del lloc, pot presentar diferents canvis anomenats de cerrado, de Campestre i Cerrado (sentit ampli), marcada per formacions de boscos, prats, camps i coves. En els boscos de galeria apareixen de vegades els camins.
Altres ecosistemes: Campo Sujo, Campo Cerrado,Cerrado Rupestre, Mata Seca i Parque Cerrado.
Gran part del Cerrado ja ha estat destruït, en particular per la instal·lació de les ciutats i plantacions, la qual cosa el fa molt més amenaçada bioma de l'Amazònia.
Referències
modifica- ↑ Os domínios de natureza no Brasil: potencialidades paisagísticas. Aziz Ab.Sáber. - São Paulo: Ateliê Editorial, 2003. ISBN 978-85-7480-355-5
Vegeu també
modifica