Selva amazònica

Regió selvàtica de Sud-amèrica
(S'ha redirigit des de: Amazònia)

La selva amazònica, també coneguda com a Amazònia, és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical. S'estén per nou estats i territoris: Bolívia, el Brasil, Colòmbia, l'Equador, la Guaiana Francesa, Guyana, el Perú, Surinam i Veneçuela. Més de la meitat de la seva extensió correspon al Brasil.

Infotaula de geografia físicaSelva amazònica
Imatge
TipusSelva tropical, especialitat i camp d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Part deAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica Modifica el valor a Wikidata
Map
 3° 10′ S, 60° 02′ O / 3.16°S,60.03°O / -3.16; -60.03
Dades i xifres
TravessaPerú, Equador, Colòmbia, Veneçuela, Guyana, Brasil, Surinam, França i Bolívia Modifica el valor a Wikidata
Superfície6.700.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Paisatge riberenc a l'Amazònia

L'11 de novembre de 2011, la selva amazònica va ser declarada una de les set meravelles naturals del món.[1]

Toponímia

modifica

Sembla que el nom de l'Amazones sorgí de la batalla que els conqueridors espanyols, encapçalats per Francisco Orellana, lliuraren amb una tribu de tapuies en què les dones acostumaven a lluitar igual que els homes. Una altra teoria atribueix el nom al mateix Orellana, el qual hauria confós homes indígenes duent faldilles de fulles amb dones. En qualsevol cas, el nom se li atribuí derivat de les llegendàries guerreres amazones de l'antiga mitologia grega, que vivien als confins de les terres civilitzades i foren descrites per Heròdot i Diodor de Sicília.[2] Orellana fou el primer europeu a navegar per tot el riu Amazones l'any 1542.[3]

Tot i això, la delimitació de l'Amazònia ha variat amb els anys, dubtant si s'ha d'incloure tota la selva o bé només la conca del riu Amazones; així i tot, això no ha impedit que països com Colòmbia, Perú, Veneçuela i Brasil anomenin a algunes de les seves divisions administratives Amazones, fent èmfasi en la seva sobirania i reclamacions sobre el territori.

Geografia

modifica
 
Mapa de l'Amazònia segons WWF. En negre, les fronteres actuals i en groc els límits de l'Amazònia

Encara que la conca del riu Amazones ocupa més de set milions de km², la selva amazònica s'estén uns sis milions de km². És la selva tropical més extensa del món. Es considera que la selva amazònica, selva de l'Amazònia, selva de l'Amazones o Amazònia, arriba als sis milions de km² i constitueix la selva tropical més extensa del món i és considerada una "gran reserva verda", i representa la meitat de les que encara queden. El seu títol de "pulmó del planeta" és metafòric, ja que està en equilibri climàtic: els ingressos i sortides de CO₂ i d'O₂ estan balancejats. La seva extensió es reparteix entre vuit països sud-americans: Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Surinam i Veneçuela.

Hi ha innombrables espècies de plantes encara sense classificar, milers d'espècies d'aus, innumerables amfibis i milions d'insectes. Des dels insectes, fins als grans mamífers com el jaguar, el puma, la danta i els cérvols. Rèptils com tortugues, caimans, babilles i serps també l'habiten. Hi ha aus i peixos de totes les espècies, plomatges i escates. En les llacunes al llarg del riu Amazones, floreix la planta Victoria amazonica, les fulles circulars de la qual arriben a més d'un metre de diàmetre. El nombre d'espècies de peixos i de plantes aquàtiques és molt ampli.

Biòtop

modifica
  • Localització geogràfica: la selva amazònica està situada al nord d'Amèrica del sud, a l'entorn de tot el riu Amazones, que va des de la Quebrada de Apacheta, al peu del Nevado Misti, fins a l'oceà Atlàntic, com es mostra a la imatge de la dreta. Aproximadament, les seves coordenades són: latitud = 12° nord – 12º 30’ sud i longitud = 42° oest - 77° oest.
  • Clima: té un clima tropical equatorial: càlid i humit amb abundants precipitacions durant tot l'any sense gaires variacions estacionals. Per aquest motiu, els arbres de la selva no tenen una època especial per a florir o fer fruit.
  • Vents: la selva amazònica es veu afectada pels vents alisis, que experimenten l'efecte Fohën i es dona la precipitació orogràfica, que consisteix que, quan una massa d'aire humit circula cap a una massa muntanyosa, s'eleva fins a arribar-ne al cim, on es refreda, es condensa i cau en forma de precipitacions. Gràcies a l'efecte que pateixen els vents alisis, es poden donar selves als llocs on, si no es donés aquest efecte, hi hauria sabanes.

Biocenosi

modifica

Algunes espècies tenen beneficis medicinals encara desconeguts. La vegetació a la selva de l'Amazones es pot dividir en tres tipus, segons l'alçada i la filtració del sol:

  • La volta del bosc: hi dominen els arbres gegants (acàcia); la seva alçada fluctua entre els 40 m i els 60 m. És el nivell que rep més radiacions solars i el més ric en espècies d'animals (aus, insectes, mamífers).
  • Nivell intermedi: aquí apreciem com les espècies comencen a adaptar-se a l'ombra. El nivell intermedi correspon a les espècies que es troben entre els 40 i els 10 m d'alçada.
  • Sotabosc: la llum gairebé no hi arriba i hi ha molts organismes descomponedors de fulles.
 
Construcció típica dels pobladors de l'Amazònia

Ecosistema

modifica
 
Reserva nacional Pacaya-Samiria, més coneguda com la selva dels miralls (Perú)
 
L'Amazònia és la selva tropical més gran del món.
 
Panthera onca, jaguar o tigre americà.
 
Paisatge a l'estat de l'Amazonas, Veneçuela.

La selva amazònica es desenvolupa al voltant del riu Amazones i de la seva conca fluvial. Les altes temperatures afavoreixen el desenvolupament d'una vegetació espessa i exuberant, sempre verda. El títol de el Pulmó del Planeta[4] que ostenta l'Amazònia no és casualitat, ja que manté un equilibri climàtic: els ingressos i sortides de CO2 i de O2 estan equilibrats. Els científics ambientals concorden que la pèrdua de la biodiversitat és resultat de la destrucció de la selva, i que s'evidencia amb l'aparició a l'àrea del riu Caquetá a un sistema anterior del bosc selvàtic al qual es van utilitzar sòls de forma permanent “terra preta” gràcies al seu progressiu adob i pel que es van evitar les migracions.

 
Trobada d'aigües del riu Negre amb el riu Solimões (és com s'anomena el riu Amazonas al Brasil).

Tota la flora de la selva tropical humida sud-americana és present a la selva amazònica. Existeixen en ella innombrables espècies de plantes encara sense classificar, milers d'espècies d'aus, innombrables amfibis i milions d'insectes.

Entre els mamífers, l'Amazones posseeix enorme quantitat d'espècies, com els monos, el jaguar, el puma, el tapir i els cérvols. A les seves aigües viuen dues espècies de dofins, com el dofí rosat.

Es troben rèptils amb gran quantitat d'espècies de tortugues aquàtiques i terrestres, caimans, cocodrils, i multitud de serps, entre elles la anaconda —l'ofidi més gran del món—, etc.

No hi ha cap altre ecosistema al món [5] amb tanta quantitat d'espècies d'aus; entre aquestes destaquen els guacamais, tucans, les grans àguiles com el àguila arpia, i moltes altres espècies, en general de colorits plomatges. Un 20% de les espècies mundials d'aus es troben a la selva amazònica.

Per als aficionats als aquaris, es tracta d'una font que proveeix la major quantitat d'espècies piscícoles que avui dia poblen els comerços i aquaris del planeta.

Un 20% de les espècies mundials de plantes es troba a la selva amazònica. Està constituït pels boscos on es troben una quantitat increïble d'arbres de tota mena: itahuba, caricari, tajibos, cedre, ruta barcina, mandril i altres. El 50% de les espècies de fusta són exòtiques.

Hi ha moltes espècies de plantes medicinals que poden curar tota mena de malalties com ser: úlceres, asma, mossegades d'escurçó, problemes sanguinis, apendicitis, problemes cardíacs, respiratoris, dentals, problemes digestius i altres.

En algunes llacunes també existeixen varietats de liliàcies molt cridaneres, com Victoria amazonica, que arriba a mesurar fins a 2 metres de diàmetre; sent aquesta la planta aquàtica més gran del món.

Flors silvestres d'increïble bellesa i varietat que donen color a la zona, i poden ser trobades al llarg de tota la zona des dels rius fins a la muntanya.

 
Deforestació de l'Amazònia a Maranhão, Brasil, 2016

Dinàmica del carboni

modifica
  • Definició: el concepte de "segrest" del carboni ha requerit una explicació quan s'aplica amb la idea que aquest procés constitueix un servei ambiental. Se sustenta en la noció que les emissions de carboni fetes per l'activitat humana en el seu quefer social i en la indústria, entren a l'atmosfera com a part d'un macroprocés, i que algú pot "segrestar" aquest carboni en fer desenvolupar els arbres i les pastures amb sistemes radiculars profunds. En el primer cas, el "segrest" ocorre especialment en els troncs dels arbres i, en el segon, en les arrels i el sòl.

En la pràctica, el procés és bastant més complex quan el carboni està en permanent circulació entre l'atmosfera, els arbres, les arrels, el subsòl i les aigües profundes i, inclusivament, els oceans. En algun moment, aquest flux crea acumulacions de carboni que es poden retenir amb un cert grau de seguretat que no ocorrerà una pèrdua; només ocorre quan es cremen els boscos o quan en els sòls es produeix l'oxidació.

La seguretat del "segrest" versus els riscos de pèrdua constitueixen l'essència de la definició del servei de "segrest" de carboni. El servei pot oferir-se si al mateix temps es dona la garantia que cada tona de carboni "segrestada" es podrà retenir amb perpetuïtat.

La terra preta (que significa 'terra negra') és un sòl 70 vegades més ric en carboni que els sòls naturals. Aquest carboni, que és molt estable, prové del carbó vegetal i aquests sòls són realitzats per la intervenció dels amerindis des de l'època precolombina. La terra preta és molt fèrtil i ocupa unes 50.000 hectàrees en l'Amazònia central.

Un aspecte destacat és el balanç net de gasos que ocorre com a part del cicle biològic dels bovins i els cultius de pastures. En el primer cas, els animals, pel seu procés ruminal, emeten metà i, en el segon cas, les pastures són fertilitzades amb adobs nitrogenats, emetent-se diòxid de nitrogen. L'efecte net que aquests tres gasos tenen en l'atmosfera i, per tant, en la capa d'ozó, ja ha estat referit; no obstant això, encara queden importants aspectes a ser investigats.

La selva amazònica, sempre verda, acumula el 10% de la productivitat primària del món i el 10% del carboni en ecosistemes[6] (de l'ordre d'1,1 x 1011 tones de carboni).[7] S'estima que l'Amazones va acumular 0,62 ± 0,37 tones de carboni a l'any entre 1975 i 1996.[7]

Importància i problemàtica de la selva amazònica

modifica

La selva amazònica, desenvolupada durant un període de més de 22.000 anys, té una importància ecològica cabdal. Allibera oxigen a l'atmosfera, en captura diòxid de carboni, és generadora dels corrents tèrmics que temperen el clima del planeta. També regula el curs dels rius que la travessen, en retenir part de l'aigua procedent de les pluges i anar alliberant-la lentament. La seva coberta vegetal espessa protegeix els sòls de l'erosió. La desforestació és la principal problemàtica ambiental de la selva amazònica. Aquesta és motivada principalment per aconseguir més terres de pastures i de cultiu (especialment per a la soia). Els seus efectes són l'increment de l'efecte d'hivernacle, que provoca l'escalfament global, l'erosió del sòl i la pèrdua de biodiversitat. La mitjana de superfície forestal perduda per la desforestació en el període de l'any 2000 al 2005 va ser de 22.392 km² anuals; cosa que suposa un augment del 18% respecte als 19.018 km² del període 1995-2000.[8]

Les autoritats brasileres intenten impedir el procés de desforestació, però a la vegada hi ha molta pressió popular per rompre noves terres de conreu i el resultat és que la destrucció de l'ecosistema no s'atura. Les activitats econòmiques, entre aquestes la mineria d'or, que d'altra banda per l'abocament de mercuri és molt contaminant, posen en perill la vida dels habitants de les zones mineres, generalment d'ètnies indígenes.

Tot això és poc rendible, ja que el sòl de l'Amazones és molt pobre per a l'agricultura, perquè els nutrients es troben emmagatzemats en la biomassa. Així, la tala i crema representa un empobriment en qualitat mineral del sòl, a més d'afavorir l'erosió per la retirada de la coberta vegetal. Ja no és només l'efecte d'hivernacle provocat pels gasos o l'enrariment de l'aire, sinó que el mateix riu Amazones –la més gran reserva d'aigua dolça– es veu avui contaminat per l'abús d'herbicides, plaguicides i fertilitzants, a més dels residus imputrescibles que s'hi aboquen.

Les emissions de diòxid de carboni, òxid de dinitrogen i metà provoquen una concentració que actua com una barrera aïllant i manté la calor de la Terra, provocant l'efecte d'hivernacle, al mateix temps que contribueix a la destrucció de la capa d'ozó. Es calcula que si la destrucció de la selva continua així, en 50 anys els efectes del desastre seran més que notoris: la biodiversitat es veurà greument afectada i els efectes sobre el clima seran notoris.

Demografia

modifica

Si bé la imatge preconcebuda i estereotípica de l'Amazònia és una selva verge habitada únicament per tribus aïllades, la realitat és molt diferent. Estudis recents demostren no només la presència d'espècies vegetals domesticades, sinó restes arqueològiques d'antigues poblacions estables i populoses;[9] així mateix, des de començaments de l'Edat Moderna, els conqueridors europeus es van endinsar a l'Amazònia a la recerca del mític El Dorado, cosa que va comportar la lenta però progressiva colonització d'aquesta.

Aquesta política colonitzadora va ser heretada per les nacions sud-americanes, les quals s'han anat estenent per la selva i fundant poblacions per legitimar la seva sobirania sobre una zona. De vegades aquests reclams van acabar en guerres, com la Guerra colombo-peruana i en altres ocasions es van resoldre per via pacífica mitjançant tractats, molts dels quals afavorien més una nació que un altre. El desconeixement primerenc del terreny va comportar que moltes fronteres siguin línies rectes traçades pels polítics en lloc de límits naturals, separant així les ètnies indígenes que ja habitaven el territori.

Aglomeracions més poblades

modifica
# Ciutat País Subdivisió Població Any
1   Manaos   Brasil   Brasil 2 063 547 2022
2   Belén[10]   Brasil   Brasil 1 956 249 2022
3   Macapá[11]   Brasil   Brasil 550 306 2022
4   Porto Velho   Brasil   Brasil 482 651 2022
5   Iquitos   Perú   Perú 430 700 2022
6   Boa Vista   Brasil   Brasil 413 486 2022
7   Pucallpa   Perú   Perú 396 400 2022
8   Río Branco   Brasil   Brasil 364 756 2022
9   Santarén   Brasil   Brasil 331 937 2022
10   Marabá   Brasil   Brasil 266 536 2022
11   Parauapebas   Brasil   Brasil 266 424 2022
12   Paramaribo   Surinam Paramaribo 240 924 2012
13   Castanhal   Brasil   Brasil 192 262 2022
14   Tarapoto   Perú   Perú 169 800 2022
15   Abaetetuba   Brasil   Brasil 158 188 2022
16   Florencia   Colòmbia   Colòmbia 157 300 2023
17   Cametá   Brasil   Brasil 134 184 2022
18   Trinidad   Bolívia   Bolívia 130 657 2020
19   Cayena   França   França 126 223 2020
20   Ji-Paraná   Brasil   Brasil 124 333 2022
21   Braganza   Brasil   Brasil 123 082 2022
22   Georgetown   Guyana Demerara-Mahaica 118 369 2012
23   Tucuruí   Brasil   Brasil 110 980 2022
24   Riberalta   Bolívia   Bolívia 101 755 2020
25   Puerto Maldonado   Perú   Perú 100 300 2022
26 Vilhena   Brasil   Brasil 99 050 2021
27   Parintins   Brasil   Brasil 96 372 2022
28   Ariquemes   Brasil   Brasil 94 140 2021
29   Cruzeiro do Sul   Brasil   Brasil 91 888 2022
30   Paragominas   Brasil   Brasil 90 600 2022
31   Yurimaguas   Perú   Perú 80 800 2022
32   Cobija   Bolívia   Bolívia 78 555 2020
33 Tingo María   Perú   Perú 72 300 2022
34 Cacoal   Brasil   Brasil 68 100 2021
35 San Ignacio de Velasco   Bolívia   Bolívia 63 186 2020
36   Moyobamba   Perú   Perú 57 000 2022
37   Nueva Loja   Equador   Equador 55 627 2022
38   Leticia   Colòmbia   Amazonas 53 293 2023
39 El Coca   Equador   Equador 51 281 2022
 
Indis de la vall de Javari reclamen, al Forum Social Mundial de Belém, (2009), acciones a l'àrea de salut del govern brasiler a les Terres indígenes
 
Ancià yagua prop de Iquitos fent servir la seva sarbatana (pukana).

Idiomes

modifica

Des del punt de vista cultural, la selva amazònica és una de les regions més diverses del planeta. Els pobles autòctons de la regió pertanyen a diferents grups lingüístics entre els quals no s'ha provat una relació filogenètica clara, cosa que suggereix que tant la diversitat cultural com lingüística es remunta a mil·lennis enrere. Aquesta diversitat va poder donar-se, en part perquè a diferència d'altres regions on des d'antic van existir importants imperis, en aquesta regió no van existir societats estatals prou duradores per tenir un efecte anivellador en el pla cultural i lingüístic. Els grans grups lingüístics de la regió són:

  • Llengües tupí, és la família de llengües autòctones actualment més estesa a la regió, encara que part de la seva expansió dins de la regió va poder donar-se en un període recent.
  • Llengües gê, després de les llengües tupí és la família més estesa a la regió amazònica.
  • Llengües carib, és una família que es va expandir probablement des de la part septentrional de l'Amazònia, encara que existeixen membres d'aquesta família lingüística en el centre de l'Amazònia.
  • Llengües arawak, és una família situada bàsicament a la regió circunamazònica pròpiament dita.
  • Llengües pano-tacanes, Amazònia sud-occidental.
  • Llengües tucanes, en el curs alt de l'Amazones i alt Vaupés.

A més d'aquestes unitats filogenètiques de tipus lingüístic, hi ha un nombre important de petites famílies de llengües que no han pogut ser convenientment relacionades amb aquestes i, per tant, es consideren grups independents.

Religió

modifica

Abans de la Conquesta d'Amèrica, l'Amazònia igual que tot el continent només comptava amb la presència de religions autòctones. Després de la Conquesta i posterior colonització, es va introduir el cristianisme al seu vessant catòlic. Anys després, amb la presència de colònies del Regne Unit i Països Baixos es va introduir el protestantisme a la regió de les Guaianes. No obstant això, atès l'aïllament de la regió, bona part de les missions tant catòliques com protestants es van realitzar entre els segles XIX i XX (fins i tot continuen al XXI), sent les primeres missions establertes a les zones més properes a les serralades i ciutats fundades pels europeus.

No obstant això, malgrat els intents de suprimir religions no cristianes, moltes d'aquestes han sobreviscut fins als nostres dies. Alguns aspectes de l'espiritualitat indígena han estat adoptats per persones alienes als seus grups ètnics, continuant així una concepció panteista de la natura, combinada moltes vegades amb les creences cristianes i donant llum a noves formes d'hibridació religiosa.

Si es considera l'Escut Guaianès com a part de la regió Amazònica, cal tenir en compte les pràctiques religioses dels cimarrons (negres lliberts que van fundar comunitats autòctones a la selva després de l'abolició de l'esclavitud) de Surinam, com les religions dels diversos grups ètnics de les Guaianas. En aquest cas, caldria explicar l'hinduisme, el budisme o l'islam; com moltes altres pràctiques sincrètiques entre si.

Església catòlica

modifica
 
Arquidiòcesi de Manaus

La presència de l'Església catòlica es remunta als missioners espanyols i portuguesos que van acompanyar els conqueridors. Al principi es van establir a les regions menys selvàtiques i a mesura que es colonitzava el territori s'anaven establint parròquies per als colons i missions per als indígenes. Això va ocasionar un canvi en l'organització política de l'Amazònia, ja que els indígenes es van veure obligats a assentar-se a pobles sota la tutela d'un capellà doctriner, així com adoptar alguns dels costums dels conqueridors (llengua i vestimenta).

De vegades, els prelats catòlics van enfrontar els conqueridors —i després les repúbliques— pel tracte donat als indígenes. Després de la promulgació de les Lleis Noves, es van convocar a Lima diversos concilis provincials per adoptar un enfocament en l'evangelització; el més destacat va ser el III Concili Limense convocat per l'arquebisbe Toribio de Mogrovejo que va afavorir les llengües locals i va establir un únic catecisme que va ser usat fins a les independències hispanoamericanes.

En el segle xxi, el papa Francesc va convocar un Sínode per a l'Amazònia per adoptar un enfocament modern i coherent a la realitat amazònica. El sínode va causar descontent als sectors més conservadors de l'Església que temien la fi del celibat sacerdotal. Aquest sínode es va realitzar el 2019 i va comptar amb bisbes de tota la regió, marcant una fita davant de la política conservadora de l'Església Catòlica.

Referències

modifica
  1. Fitzgerald, Eamonn. «Announcing the provisional New7Wonders of Nature» (en inglés), 12-11-2011. Arxivat de l'original el 2011-12-12. [Consulta: 12 diciembre 2011].
  2. Taylor, Isaac. Names and Their Histories: A Handbook of Historical Geography and Topographical Nomenclature. Londres: Rivingtons, 1898. ISBN 0559296681 [Consulta: 12 octubre 2008].  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  3. Smith, Anthony. Explorers of the Amazon (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 1994. ISBN 0226763374.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  4. «Amazònia, el pulmó del planeta.». Arxivat de l'original el 2023-04-08. [Consulta: 26 maig 2024].
  5. «WWF Global: Ecosistemas amazónicos.» (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-09-27. [Consulta: 25 maig 2024].
  6. Melillo, J. M.; McGuire, A. D.; Kicklighter, D. W.; Moore III, B.; Vörösmarty, C. J.; Schloss, A. L. «Global climate change and terrestrial net primary production». Nature, 363, 6426, 20-05-1993, pàg. 234–240. Arxivat de l'original el 2024-03-25. DOI: 10.1038/363234a0 [Consulta: 30 maig 2024].
  7. 7,0 7,1 Tian, H.; Melillo, J.M.; Kicklighter, D.W.; McGuire, A.D.; Helfrich III, J.; Moore III, B.; Vörösmarty, C.J. «Climatic and biotic controls on annual carbon storage in Amazonian ecosystems». Global Ecology and Biogeography, 9, 4, juliol 2000, pàg. 315–335. Arxivat de l'original el 2024-01-27. DOI: 10.1046/j.1365-2699.2000.00198.x [Consulta: 30 maig 2024].
  8. Barreto, Paulo; Souza Jr., Carlos; Nogueron, Ruth; Anderson, Anthony; Salomão, Rodney. Human pressure on the Brazilian Amazon forests (en anglès). Washington, DC: The World Resources Institute, 2006. ISBN 978-1-56973-605-0.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  9. @NatGeoES. «¿Contribuyó la selva amazónica a la «Pequeña Edad de Hielo» del siglo XVII?» (en castellà), 05-05-2021. Arxivat de l'original el 2022-05-17. [Consulta: 8 abril 2022].
  10. Aglomeración urbana São Luís-São José de Ribamar.
  11. Aglomeración urbana Macapá-Santana.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selva amazònica