Obre el menú principal

Cérvols

(S'ha redirigit des de: Cervidae)

Els cérvols,[2] cervos,[3] cerfs[4] o ceros[5] (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae. Els cérvols tenen potes primes, peülles partides en dos (per la qual cosa són considerats artiodàctils) i llargs colls. Són esvelts herbívors i mamífers. Tenen el pèl llis o tord, i són els únics mamífers als quals els creixen banyes noves cada any, formades per os mort. Només en desenvolupen els mascles adults, excepte entre els rens, que en tenen en ambdós sexes.[6] Les utilitzen durant l'època d'aparellament, quan els mascles competeixen per les femelles.

Infotaula d'ésser viuCérvols
Cervidae
Huemul.jpg
Cérvol andí meridional (Hippocamelus bisulcus)
Dades
Font de banya de cérvol, cuir acamussat i carn de cérvol
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaCervidae
Goldfuss, 1820
Gèneres basals i subfamílies
Euprox 
Distribució
Deer range.png
Modifica les dades a Wikidata

Les banyes comencen a formar-se a partir de dues protuberàncies del crani i en créixer, les recobreix un vellut. A mesura que les banyes creixen, es comencen a ramificar. Finalment, el vellut cau. Així el banyam, ram o la cornamenta és completa. En la major part de les espècies, apareixen el primer o segon any de vida en forma no ramificada, que es va complicant cada any fins que l'animal arriba a la maduresa.[6]

Habiten en diverses zones del planeta: hom en pot trobar a Europa, Àsia, Amèrica, el nord d'Àfrica i en certes zones àrtiques. Hi ha espècies d'Euràsia i les Amèriques que han estat introduïdes a Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea i a les illes de Hawaii.[6]

A l'illa de Mallorca fou una espècie introduïda durant l'Edat Mitjana; una font àrab en confirma l'absència a l'illa.[7] La casa reial de Mallorca els introduí per la caça recreativa, en especial a la possessió reial de la Devesa de Ferrutx. D'allà s'escamparen per tota l'illa, en especial per la península de Llevant i també per la serra de Tramuntana i altres parts com Felanitx o Santanyí. Cap al segle XVI la població minvà, i es degué extingir cap al segle XVIII.[7][8]

Els cérvols varien de grandària, essent l'ant el més gran i el pudu, el més petit.

La majoria dels cérvols tenen una glàndula prop de l'ull que conté feromona, substància que els serveix per marcar llur territori. Els mascles utilitzen aquesta substància quan es troben molestats per la presència d'altres mascles.

La major part de les espècies de cérvols viuen en grups familiars engir d'una femella, encara que n'hi ha altres, com els cérvols mesquers, que viuen en parella. S'alimenten de fulles, branques i brots de plantes. El període de gestació de les femelles varia dels 160 dies als 10 mesos segons l'espècie; donen a llum una o dues cries a l'any, que reben el nom de cervatells.

Durant el zel, els cérvols mascles emeten un crit potent, el bram. Aquest fet rep el nom de la brama o bramada.

ClassificacióModifica

Els cérvols mesquers havien estat inclosos anteriorment dintre dels cèrvids,[6] però actualment es classifiquen en la seva pròpia família.

El cérvol a la culturaModifica

 
El Rei de la Vall, quadre d'Edwin Henry Landseer del 1840, famós per l'ús que se n'ha fet en publicitat i perquè apareix en bitllets de banc estatunidencs.

El cérvol té diversos significats a la cultura. Per una banda, és el rei del bosc, per això apareix a diversos escuts d'armes, especialment noruecs. És un animal freqüent a la pintura rupestre.

Les seves banyes són intricades com l'arbre de la vida. Apareix junt amb diversos déus, com la caçadora Diana o Saraswati, de la mitologia hindú.

Vídeo d'un cervatell

Per als mexicans té un sentit màgic,[9] ja que les banyes comuniquen amb els déus huichol. Un cérvol blanc era un missatger dels déus per als celtes. A la poesia religiosa, el cérvol indica l'ànima o la puresa,[10] especialment quan la persona està refugiant-se al bosc per buscar la soledat i pensar en Déu o en si mateixa (fet que explica l'abundància de cérvols a la mística). A les pintures xineses evoca també la pau i la soledat o bé la malenconia.

Com a personatges ficticis, destaca el cérvol de la pel·lícula de Disney, Bambi, la història de la vida d'un cérvol que aprèn el perill que causa l'home, ja que maten la seva mare. Dins de les llegendes associades als sants, el cérvol juga un paper important en la conversió d'Hubert de Lieja, al qual acompanya. També sol ser present en la iconografia d'Eustaqui de Roma i Gil de Roma.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cérvols  
  1. Entrada «Cervidae» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. Pronúncia dialectal amb l adventícia no etimològica, escampada per hipercorrecció i distanciació del castellà; vid. Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. vol. II. Barcelona: Curial, 1983, p. 687-688. ISBN 84-7256-191-7. 
  3. Forma etimològica
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cerf». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  5. Forma dialectal mallorquina; vid. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cero». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 181. 
  7. 7,0 7,1 «Cero». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 272. ISBN 84-8661702-2. 
  8. Mascaró Pasarius, Josep. Corpus de Toponímia de Mallorca. vol. V. Palma: Promocions, 1986. ISBN 84-86191-09-2. , pàgs. 1548-1550
  9. Barbara G. Myerhoff, "The Deer-Maize-Peyote Symbol Complex among the Huichol Indians of Mexico" Anthropological Quarterly 43.2 (April 1970), p. 64–78.
  10. Escartín Gual, M., Diccionario de símbolos literarios, PPU, 1996