Obre el menú principal

Parc Natural de La Breña y Marismas del Barbate

El Parc Natural de La Breña y Marismas del Barbate és al municipi de Barbate, a la costa atlàntica de la província de Cadis (Espanya). Es tracta d'un parc marítimo-terrestre de 4.863 hectàrees, 940 marítimes i 3.923 terrestres, que inclou el penya-segat de La Breña entre les localitats de Los Caños de Meca i Barbate, amb el mont de pins de la seva part superior i la franja marítima als seus peus, així com els aiguamolls del riu Barbate, que desemboca a la localitat del mateix nom.

Infotaula de geografia físicaParc Natural de La Breña y Marismas del Barbate
Parque Barbate.jpg
Tipus Àrea protegida i Lloc d'Importància Comunitària
Ubicació
 36° 10′ 44″ N, 5° 58′ 22″ O / 36.178889°N,5.972778°O / 36.178889; -5.972778
Característiques
IUCN categoria V: Paisatges terrestres/marins protegits
Àrea protegida Natura 2000
Identificador ES6120008
Activitat
Creació 1989
Modifica les dades a Wikidata

ConstitucióModifica

El parc està constituït principalment per tres elements: penya-segats, pineda i aiguamoll.

Penya-segatsModifica

El penya-segat de La Breña fa uns 100 m d'altitud sobre el mar en el seu punt més elevat, on es troba la Torre del Tajo, una antiga torre de vigilància del segle XVII. El penya-segat està format bàsicament per roca calcarenita amb capes horitzontals de con capas horizontales de margues sorrenques impermeables, que provoca que els aqüífers del mont superior apareguin en diferents punts de la paret del penya-segat, formant els famosos Caños que donen nom a la localitat de Los Caños de Meca. En el penya-segat també es produeix l'efecte «esprai salí», en què l'escuma de les onades en xocar contra les roques és aixecada pel vent i esquitxa tota la paret, formant-hi dipòsits de sal. Aquesta curiosa barreja de sal i surgències d'aigua dolça provoca l'aparició d'una vegetació diversa, des d'espècies halòfits fins a molses, figueres i esbarzers.

Els penya-segats acullen una important comunitats d'aus que busquen nius protegits a la paret rocosa, destacant la colònia de gavià argentat i d'esplugabous, encara que també hi ha martinets blancs, coloms, gralles i estornells negres.

Degut al material de la paret del penya-segat,*** aquest es disgrega en grans blocs que posteriorment se van trencant amb l'onatge, por lo que a lo largo de la historia ha ido retrocedint, deixant en el fondo del mar una successió de rocams sobre substrat arenós. Este fondo marino propicia un rico hàbitat d'espècies, con profusió d'algues, mol·luscs i tota mena de peixos, lo que justifica la protección dentro del parque d'una milla nàutica a lo largo de tot el acantilado.

Formacions vegetalsModifica

 
Pinar de la Breña.

La zona superior del penya-segat està ocupat per un extens bosc de pi pinyer, procedent de repoblació a finals del segle XIX, mentre que a la vora s'observen espècies que suporten millor els forts vents, com pins blancs, i ginebres comuns. Aquesta zona de pins té habilitats alguns camins per a ús turístic, als que s'hi accedeix des de Los Caños de Meca, Barbate o des de la carretera que uneix ambdues poblacions.

Hi ha també comunitats de sorres litorals i de penya-segat, amb les espècies: Ginebre (Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa), savina (Juniperus phoenicea), gavó (Ononis natrix) i jaguarzo blanco (Halimium halimifolium).

En el matollar xeròfil hi proliferen espècies com el pi pinyer (Pinus pinea), l'estepa borrera (Cistus salviifolius), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el romaní (Rosmarinus officinalis), la savina (Juniperus phoenicea), la ruda (Ruta montana), la «retama» (Osyris quadripartita), la bufalaga (Thymelaea hirsuta), i la ginesta (Spartium junceum).

Enllaços externsModifica