Parcs nacionals d'Etiòpia

Etiòpia té una gran varietat d'ecosistemes, que varien des dels 120 m sota el nivell del mar de la depressió de Danakil fins als 4.618 m d'altitud de la muntanya Ras Dashan, el quart pic africà, a les muntanyes Simien. La característica més distintiva n'és la Gran Vall del Rift, que travessa completament l'estat de sud-oest a nord-est. Al centre n'hi ha un alt altiplà vorejat de penya-segats al nord-oest, i descensos més suaus cap a l'est i l'oest. Hi ha un vintena de parcs nacionals representatius dels diferents paisatges.

• Parc Nacional d'Abijatta-Shalla, de 887 km², al centre, a la vall del Rift, entre 1.540 i 2.075 m d'altitud, inclou els llacs Abijatta i Shalla. N'hi ha un gran nombre de flamencs.

Mapa de les zones d'Etiòpia amb parcs nacionals

Vista de satèl·lit d'Etiòpia

Parc Nacional del Simien

Parc nacional dels Volcans, al fons

• Parc Nacional de Gambella, el més gran de l'estat, amb 5.061 km², pla, a l'oest, en la sabana arbustiva caduca sudanesa oriental. A la conca de l'Akobo, limita al nord amb el riu Baro, fronterer amb Sudan del Sud. N'hi ha elefants, búfals, girafes i el rar bec d'esclop, entre altres. Hi habiten les ètnies anuak i nuer, caracteritzades per les escarificacions decoratives en el cos.

• Parc Nacional de Mag, de 2.270 km², dividit en dos pel riu Mag, afluent de l'Omo; enclou prades i boscs de ribera; està habitat per molts grups ètnics, entre ells els mursi, i culmina a la muntanya Mag, a 2.528 m.

• Parc Nacional del Simien, de 220 km², inclou el pic més alt d'Etiòpia, la muntanya Ras Dashan, i té boscs alpins d'entre 3000 i 3800 m, prades, gorges i espècies amenaçades com els papions gelada i el caracal.

• Parc Nacional de les muntanyes Bale, de 2.220 km², amb una zona a més de 4.000 m d'altitud, i un bosc amb espècies endèmiques com la mona verda de les muntanyes Bale (Chlorocebus djamdjamensis).

• Parc Nacional de Nechisar, de 514 km², al sud-oest, entre 1.100 i 1.650 m d'altitud, en la falla del Rift, comprèn els llacs d'Abaya i Chamo, amb un bosc dominat per grans sicòmors.

• Parc Nacional de l'Omo, de 4.068 km². És el parc més extrem, al sud-oest; poblat per diverses ètnies, i es creà arran del descobriment de fòssils humans dels humans de Kibish.

• Parc Nacional d'Awash, de 756 km², a la riba esquerra del riu Awash a l'eixida de les muntanyes; boscs d'acàcies i prades, amb interessants cascades, òrixs, estruços, i gaseles.

• Parc Nacional de Chebera Churchura, de 1.250 km², al sud-oest, entre 700 i 2.450 m d'altitud. Un terç del territori és cobert de boscs, a les valls, i la resta és sabana, la qual cosa permet l'existència de molts grans mamífers: elefants, búfals, lleons, lleopards, etc. Hi ha pluges abundants entre març i setembre. El riu Zigna, afluent de l'Omo presenta coves, cascades i fonts termals.

• Parc Nacional de Kafta Sheraro, de 5.000 km², al nord, a l'oest de Tigre, travessada pel riu Tekezé. Bosc sec de muntanya amb acàcies i ecosistema Cobretum-Terminalia. Hi ha la població més septentrional d'elefants (un centenar) d'Àfrica oriental, que emigren entre Etiòpia i Eritrea; estruços, lleopards, lleons, etc. L'alçada és entre 550 m i 1.800 m a les terres altes de Kafta.

• Parc Nacional de Maze, de 210 km², a l'oest, entre 1.000 i 1.200 m d'altitud, santuari del búbal de Swayne. Creat el 2003, abans servia com a reserva de caça del búfal i el búbal de Swayne. Ara serveix per a protegir-los, com el santuari Senkelle del búbal de Swayne, que és molt prop del Parc Nacional d'Abijatta-Shalla.

• Parc Nacional de Yangudi Rassa, de 4.730 km², a la regió d'Àfar, entre 400 i 1.450 m d'altitud, semidesèrtic, amb prades i zones arbrades amb acàcies, zona de conflicte entre els àfars i el clan somali dels issa, es creà per protegir l'ase salvatge africà. El riu Awash en forma la frontera occidental. Hi ha temperatures de 42-43 °C a l'ombra.

• Parc Nacional d'Alatish, creat el 2006, amb 2.666 km², al nord-oest, al riu Alatish, que flueix cap a Sudan, amb què fa frontera, entre 520 i 920 m d'altitud: ecosistema Combretum-Terminalia, entre el bosc de muntanya de Simien i la zona del Sahel de Sudan. Ruta migratòria d'elefants del Parc Nacional Dinder del Sudan, 26 grans mamífers, aus.

• Parc Nacional de Geraille, 386 km², del total de 1.042 km² de l'ecosistema del riu Dawa, afluent del Juba, a la frontera amb Somàlia, a la zona Liben de la regió somali d'Etiòpia. Abans era l'àrea de caça controlada de Borana. Sabana, entre 800 i 1.380 m als penya-segats, acàcia baixa i Commiphora, elefants, girafes, guepards, antílops, òrixs, gaseles, rinoceronts negres, etc.

• Parc Nacional de Borera Saynt, amb 43,75 km², al districte de Borena, a la regió Amhara, al nord-oest d'Etiòpia, també anomenat bosc estatal de Denkoro, bosc amenaçat per l'agricultura, entre 1.100 i 3.700 m. Hi ha antílop jeroglífic de Meniliki, xacal etíop, etc.

A més dels parcs nacionals, a Etiòpia s'han creat santuaris de la natura, àrees que no gaudeixen del mateix estatus que els parcs, creades per protegir determinats animals i plantes.

• Santuari de la natura de Yabelo: té 2.500 km² al sud d'Etiòpia, prop del poble de Yabelo, entre 1.430 i 2.000 d'altitud. És una sabana d'acàcies amb ginebres i ullastres a les parts altes. Destaca per les aus protegides, entre elles la Zavattariornis stresemanni i l'oreneta cuablanca.

• Santuari d'elefants de Babile, amb 6.982 km², a l'est, a 255 km al sud d'Harar. Altiplà, entre 1.000 m al sud i 1.750 m al nord, travessat per diversos tributaris del riu Shabele. Sabana arbrada i matoll amb arbusts i cactus. Fonts termals. Elefants, lleons, lleopards, guepards, papions, gaseles, etc.

• Santuari Senkelle del búbal de Swayne, amb 54 km², al centre del país, a 340 km al sud d'Addis Abeba, bosc obert d'acàcies, destinat a protegir el búbal de Swayne, del qual hi ha entre 600 i 800 exemplars. També hi ha altres herbívors, hienes i civetes.

• Bahir Dar, parc del Mil·lenni Nil Blau, a 32 km al sud-est de Bahir Dar, amb illes i cascades del riu, i diversitat de plantes.