Obre el menú principal

Partit Carlí de Catalunya

El Partit Carlí de Catalunya (PCdC[1] o Partit Carlí Català)[2] és la branca catalana del Partit Carlí, d'ideologia federalista i socialista autogestionari, que durant la dècada de 1970 va estar liderat per Carles Hug de Borbó i Parma.[3][4]

Infotaula d'organitzacióPartit Carlí de Catalunya
Dades
Tipus organització política
Ideologia política federalisme, socialisme autogestionari i catalanisme
Alineació política esquerra
Història
Creació 1973
Organització i govern
Seu 
Part de Partit Carlí

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Fou membre de l'Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques. En aquesta època entre els seus dirigents es trobaven Carles Feliu de Travy, Josep Carles Clemente, Josep Badia i Josep Lluís Herrera. Un altre destacat militant carlí era Joan Besa Esteve. L'òrgan de premsa del partit des de 1976 va ser la revista Avancem!. Anteriorment ho havia estat el butlletí mensual Som i serem, que havia començat a editar-se al març de 1971.[5]

El 27 de juny de 1976 va celebrar un acte a Sant Miquel de Cuixà, conjuntament amb els partits carlins del País Valencià i de les Illes Balears, pel dret d'autodeterminació dels pobles, que va ser presidit per Carles Hug. Josep Badía seria un dels oradors de l'acte, dissertant sobre el «Socialisme d'Autogestió».[6][7]

El 1977 va impulsar la candidatura a Congrés a Barcelona de la Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme (CUPS).[8]

Fou legalitzat el juliol del 1977, després de les primeres eleccions democràtiques postfranquistes. Incapaç de conquerir un espai electoral propi, entrà en crisi el 1980 amb la dimissió de Carles Hug de Borbó.[9][10]

El 2004 va elaborar un projecte d'Estatut per a Catalunya de caràcter confederal.

Durant els anys 2007, 2008 i 2009 organitzava la seva Diada nacional a Santa Margarida de Bianya.

ReferènciesModifica

  1. Tarrida, Lluïssa «El Partit Carlí de Catalunya dóna suport al Dret a decidir». NacióDigital, 09-04-2014.
  2. «Partit Carlí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «´El Partit Carlí de Catalunya advoca per una república federal, d'estats i nacions´», Diari de Girona, 30 d’agost de 2008,
  4. «Mor Carles Hug de Borbó i Parma, renovador del carlisme», Avui, 18 d’agost de 2010
  5. Clemente Balaguer, Josep Carles. El carlismo en su prensa (1931-1972). Madrid: Fundamentos, 1999, p. 123. 
  6. «Concentración carlista en el sur de Francia». El País, 23-06-1976.
  7. «Acto carlista en el sur de Francia». El País, 29-06-1976.
  8. El franquisme a Catalunya (1939-1977), 3.: La immigració, el desarrollismo i la resistència cultural (1959-1968). Edicions 62, 2006, p. 117. 
  9. «Mor el pretendent carlí al tron d'Espanya», Avui, 19 d’agost de 2010, pàgina 8
  10. Xavier Valerí, «Els últims carlins: La mort de Carles Hug de Borbó-Parma, el darrer pretendent carlista que va reivindicar la corona espanyola, ha tornat aquest moviment a l'actualitat», Diari de Girona, 29 d’agost de 2010

BibliografiaModifica

  • Josep Sánchez Cervelló, Hugo Núñez de Prado El Cid, Hèctor Mir i Llorente, «El carlisme contemporani : Entrevista a Ramón Hernández militant del Partit Carlí de Catalunya i col·leccionista carlí i Julio Gómez Bahillo Secretari General del Partit Carlí de Catalunya», en Carlisme: Llums sobre un passat amagat, Tarragona, Fundació Caixa de Tarragona, 2006, pàgines 11-28.
  • Jaume Campàs i Fornols i Julio Gómez Bahillo, La lucha silenciada del carlismo catalán, Ediciones Arcos, 2007.

Enllaços externsModifica