Viquipèdia

Partit de Centre (Noruega)

El Partit de Centre (noruec Senterpartiet) és un partit polític de Noruega fundat el 1920. Fins al 1959 es deia Bondepartiet ("Partit dels Agricultors"). La política del partit no es basa en cap de les grans ideologies dels segles XIX i XX, però té un enfocament descentralitzat en el manteniment del desenvolupament econòmic i la presa de decisions polítiques. Des de 1972, ha mantingut una oposició total al fet que Noruega esdevingui membre de la Unió Europea.

Infotaula d'organitzacióSenterpartiet
(no) Senterpartiet
(se) Guovddášbellodat Modifica el valor a Wikidata
Lema«Vi tror på hele Norge» Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtSp Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític noruec
IdeologiaCentre polític, agrarisme
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaNorsk Landmandsforbund (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1920
Activitat
Membres19.860 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaLiv Signe Navarsete
Secretari generalKnut Magnus Olsen Modifica el valor a Wikidata
JoventutsCentre Youth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Representació11 escons al Storting
Storting
28 / 169 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.senterpartiet.no
Facebook: senterpartiet X: Senterpartiet Instagram: senterparti Flickr: senterpartiet Modifica el valor a Wikidata

El partit ha donat suport als governs de coalició, laboristes o no; entre 1930 i 2000 el Partit del Centre ha participat en set governs, tres dels quals van ser dirigits per un primer ministre del partit. Tanmateix, fins al 2005, el partit s'han sumat a governs no socialistes.

Durant les vuit dècades des que fou creat com una facció política d'una organització agrària noruega, el partit ha canviat molt. Només uns pocs anys després de la creació, el partit va trencar amb l'organització mare van començar a desenvolupar una política basada en la descentralització, deixant de banda l'una única mentalitat política agrària, com la que han desenvolupat molts altres partits centreeuropeus.

Després de les eleccions legislatives noruegues de 2005 el va postular per formar part del govern Partit Laborista Noruec i el Partit Socialista d'Esquerra (SV), de manera que el Partit del Centre constitueix la "part verda" que Coalició roja-verde. La coalició va aconseguir el vot la majoria dels escons al Storting, i les negociacions continaren amb l'objectiu de formar un gabinet de coalició encapçalat pel líder laborista Jens Stoltenberg. Aquestes negociacions van tenir èxit i el Partit del Centre van entrar al gabinet de 17 d'octubre de 2005, amb quatre ministeris.ref>Nergaard, Kristine. «New government halts deregulation of employment protection» (en anglès). Eurofund, 25-10-2005. [Consulta: 5 març 2025].</ref> A les eleccions legislatives noruegues de 2009 del 14 de setembre Stoltenberg fou reelegit amb la mateixa coalició.

Els resultats a les eleccions legislatives noruegues de 2013 van donar via lliure a un canvi de govern després de dotze anys, ja que el bloc conservador va obtenir més de la meitat dels vots i dels escons, malgrat que els laboristes continuessin com a partit més votat. El Partit Conservador també va superar en vots al Partit del Progrés, situant-lo com al principal partit de dretes.[1] D'altra banda, el Partit Ecologista va aconseguir entrar per primera vegada al Parlament, desalineant-se de qualsevol dels dos blocs.

El govern de coalició del Partit Laborista i el Partit del Centre encapçalat pel laborista Jonas Gahr Støre sorgit de les eleccions legislatives noruegues de 2021 es va enfonsar el 28 de gener de 2025 després que l'euroescèptic Partit de Centre abandonés la coalició després de setmanes de disputes per l'adopció de tres directives energètiques de la UE.[2]

Resultats electorals

modifica
Storting
Any Vots Escons Govern Pos.
# % ± pp # ±
1921 118,657 13.1   8.4
17 / 150
   14 Oposició   4t
1924 131,706 13.5   0.4
22 / 150
   5 Oposició = 4t
1927 149,026 14.9   1.5
26 / 150
   4 Oposició = 4t
1930 190,220 15.9   1.0
25 / 150
   1 Oposició (1930-31) = 4t
Minoria (1931-33)
1933 173,634 13.9   2.0
23 / 150
   2 Oposició = 4t
1936 168,038 11.5   2.4
18 / 150
   5 Suport extern = 4t
1945 119,362 8.0   3.5
10 / 150
   8 Oposició   5è
1949 85,418 7.9   0.1
12 / 150
   2 Oposició   4t
1953 157,018 9.0   1.1
14 / 150
   2 Oposició   5è
1957 154,761 9.3   0.3
15 / 150
   1 Oposició   4t
1961 125,643 9.3 = 0.0
16 / 150
   1 Oposició   3r
1965 191,702 9.9   0.6
18 / 150
   2 Coalició   4t
1969 194,128 10.5   0.6
20 / 150
   2 Coalició (1969–71)   3r
Oposició (1971-73)
1973 146,312 11.0   0.5
21 / 155
   1 Oposició = 3r
1977 184,087 8.6   2.4
12 / 155
   9 Oposició   4t
1981 103,753 6.7   1.9
11 / 155
   1 Oposició (1981–83) = 4t
Coalició (1983-85)
1985 171,770 6.6   0.1
12 / 157
   1 Coalició (1985-86) = 4t
Oposició (1986-89)
1989 171,269 6.5   0.1
11 / 165
   1 Coalició   6è
1993 412,187 16.7   10.2
32 / 165
   21 Oposició   2n
1997 204,824 7.9   8.8
11 / 165
   21 Coalició   5è
2001 140,287 5.6   2.3
10 / 165
   1 Oposició   6è
2005 171,063 6.5   0.9
11 / 169
   1 Coalició = 6è
2009 165,006 6.2   0.3
11 / 169
 = Coalició   5è
2013 155,357 5.5   0.7
10 / 169
   1 Oposició = 5è
2017 301,348 10.3   4.9
19 / 169
   9 Oposició   4t
2021 402,481 13.6   3.3
28 / 169
   9 Coalició   3r

Líders del partit

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Fluxá, María. «Dos mujeres con las riendas de Noruega» (en castellà). El Mundo, 16-10-2013. [Consulta: 5 març 2025].
  2. ↑ Jochecová, Ketrin. «Norway’s government collapses over EU spat» (en anglès). Politico, 30-01-2025. [Consulta: 30 gener 2025].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit de Centre
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_de_Centre_(Noruega)&oldid=34835691»