Pasqual Godes i Terrats

Pasqual Godes i Terrats
Biografia
Naixement	13 desembre 1898 ; Barcelona
Mort	19 agost 1944 (45 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	empresari, director d'orquestra, compositor
Gènere	Sarsuela i sardana

Pasqual Godes i Terrats (Barcelona, 13 de desembre de 1898^[1] – Barcelona, 19 d'agost de 1944^[2]) va ser director d'orquestra i compositor.

Biografia modifica

Pasqual Pere Godes i Terrats fou fill de Pau Godes i Cavalleria, de Barcelona, i d'Anna Tarrats i Bertran, d'Igualada.^[1] Va iniciar els seus estudis musicals ja de ben petit, a l'escolania de l'església del Pi de Barcelona i a la de Montserrat, i els continuà amb el músic i compositor Enric Morera. Va ser professor de fagot i piano a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, antecessor de l'actual Conservatori Superior Municipal de Música. També es va guanyar la vida com a pianista acompanyant pel·lícules de cine mut, en el cinema Bohemia de Barcelona. Va fer de director d'orquestres de teatre musical i, a mitjans dels anys 30, intervingué en moltes gravacions de discos de pedra de la Casa Odeón acompanyant els cantants (Marcos Redondo, Conchita Piquer, Conxita Supervia i altres) amb formacions com la Banda Odeón, l'Orquesta Crazy Boys, l'Orquesta Pascual Godes o el Sexteto de Hot.

Compongué música de revista per a cantants com Maria Conesa,^[3] Teresita Pons, Laura Pinillos,^[4] i sarsuela, amb èxits com Amor y melodía, La ventera de Ansó, coescrita amb Rafael Martínez Valls i La taquillera del cinema amb lletra de Gastó A. Màntua (Gastó Alonso i Manaut) i música de Pasqual Godes i del Mestre Demon (Llorenç Torres Nin). Com a compositor de cinema, intervingué entre 1935 i 1944 en diverses pel·lícules, tant com a compositor únic d'un film o amb cançons soltes en pel·lícules amb música d'altri.

Filmografia modifica

Abajo los hombres (1935), de Josep Maria Castellví, direcció musical de Valentín R. González, amb músiques d'Antoni Matas, Martín Lizcano de la Rosa, Pasqual Godes i altres^[5]
Incertidumbre (1935), de Joan Parellada i Isidre Socias, música de Pasqual Godes i Antoni Matas
La Farándula (1936), d'Antoni Momplet, amb música de Josep Forns, però amb números musicals de Pasqual Godes, Pablo Luna, Francisco Alonso i Rafael Martínez Valls
Nosotros somos así (1936), de Valentín Rodríguez González, direcció musical de Jaume Mestres, inclou la cançó ¡Soy de Jauja!, de Pasqual Godes amb lletra de Belisario (=Valentín R. González)
Usted tiene ojos de mujer fatal (1936), de Joan Parellada, música de Pasqual Godes i Julio Murillo
La linda Beatriz (1939), de Josep Maria Castellví
Julieta y Romeo (1940), de Josep Maria Castellví, música de Pasqual Godes i Ramon Ferrés
La doncella de la duquesa (1941), de Gonçal Delgràs
La madre guapa (1941), de Fèlix de Pomés
Pilar Guerra (1941), de Fèlix de Pomés
La doncella de la duquesa (1941), de Gonçal Delgràs
El sobre lacrado (1941), de Francesc Gargallo

Obres modifica

Dame el remo, barquillera (1940), vals de Demon (Llorenç Torres i Nin) i Pasqual Godes
Doña Pancha (1940), schotisch
Filigrana: vals de flautines (1940), de Demon i Pasqual Godes
Malagueña: pasodoble (1930)
La ventera de Ansó. Intermedio (1929), coescrita amb Rafael Martínez Valls, arranjada per a quintet de corda i piano
Yo quise a una colombiana

Cançons modifica

Amb lletra d'Enrique Nieto de Molina^[6] La Indiana (1927), Lenguaje del fox (1919), Más que guapa, ¡fea...fea...! (1919), Mi enemigo (1925), La pebeta: tango-milonga (1925), Trova galante (1927), Violett: fox-trot (1919), coescrita amb Joan Costa,^[7] Ya no la quiero, tango (1925)

A la mujer española (1932), pas-doble coescrit amb Felipe Ferrer de Oraá
Bésame: habanera
Cançó de l'estrella, amb lletra de Jacint Verdaguer, per a veu i piano
Cuento de Navidad (1951) nadala amb lletra de Fidel Prado
Es una dama de honor (1941), fox-trot de Pascual Godes i Demon
Esta noche en un portal (1951), nadala amb lletra de Fidel Prado
Humorismos pascuales (1930), nadala amb lletra de Roquete
Mickey músico (1933), fox-trot amb lletra de Manuel Salina
Porque me besó (1932), amb lletra de G.Alcázar (Gerard Coll i Jarque)
Si supieras, estudiante (1941), fox amb música de Pascual Godes i Demon, lletra de J.de Ávila (Julio Cabello Esparza)
Vaya cuento!: chotis (1930), lletra de Brauli Solsona
Villancicos cómicos (1930), lletra de Roquete

També va posar lletra a la cançó Después de la campaña (ca. 1920), de Joan Viladomat i Massanas

Música per a l'escena modifica

Amor y melodía, sarsuela en dos actes amb música dels mestres Demón i Pasqual Godes, lletra de J.de Ávila
La Gloriosa (1934)
L'Hereu Riera
Mate al Diablo
La taquillera del cinema: sainete en dos actos (1931), música del mestre Demon i Pascual Godes, lletra de Gastó A. Màntua
El 13.000, amb més de mil representacions al teatre Victòria de Barcelona
La ventera de Ansó (ca. 1929), coescrita amb Rafael Martínez Valls

Sardanes modifica

Anant i venint pel bosc
Dolços murmuris
El que et diria (<1931)
Enjogassada
La Font del Gat
El gegant enamorat
Jesús
Matí de festa
Modesta
Tertúlia d'amics

Notes modifica

↑ ^1,0 ^1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1898, número de registre 10962. El segon cognom apareix a la inscripció del naixement com a Tarrats.
↑ «Barcelona Teatral, semanario de espectáculos, núm. 184, p. 2.», 24-08-1944. [Consulta: 12 desembre 2020].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Maria Conesa (Vinaròs, 18 de desembre del 1892 - Ciutat de Mèxic, 4 de setembre del 1892) va ser cantant lleugera (Biografia Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.)
↑ Filmografia
↑ «Història de la pel·lícula». Arxivat de l'original el 2006-11-18. [Consulta: 8 novembre 2006].
↑ Enrique Nieto de Molina (Manila, 10 de juliol del 1888 – Barcelona, 21 de març del 1969), va ser periodista, poeta, escriptor i autor de lletres de cuplets i sarsueles i altres obres per a l'escena (Biografia Arxivat 2006-11-25 a Wayback Machine.)
↑ (1882-1942)

Bibliografia modifica

Jesús Mestre i Godes^[1] Un nen de Sarrià. Memòries d'infància (1931-1936) Barcelona: Edicions 62, 2000

Enllaços externs modifica

↑ Nebot de Pasqual Godes

[:0-1] 1,0 ^1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1898, número de registre 10962. El segon cognom apareix a la inscripció del naixement com a Tarrats.

[2] «Barcelona Teatral, semanario de espectáculos, núm. 184, p. 2.», 24-08-1944. [Consulta: 12 desembre 2020].^{[Enllaç no actiu]}

[3] Maria Conesa (Vinaròs, 18 de desembre del 1892 - Ciutat de Mèxic, 4 de setembre del 1892) va ser cantant lleugera (Biografia Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.)

[4] Filmografia

[5] «Història de la pel·lícula». Arxivat de l'original el 2006-11-18. [Consulta: 8 novembre 2006].

[6] Enrique Nieto de Molina (Manila, 10 de juliol del 1888 – Barcelona, 21 de març del 1969), va ser periodista, poeta, escriptor i autor de lletres de cuplets i sarsueles i altres obres per a l'escena (Biografia Arxivat 2006-11-25 a Wayback Machine.)

[7] (1882-1942)

[8] Nebot de Pasqual Godes

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[1]

Biografia
Naixement	13 desembre 1898 Barcelona
Mort	19 agost 1944 (45 anys) Barcelona




Activitat
Ocupació	empresari, director d'orquestra, compositor
Gènere	Sarsuela i sardana