Rafael Martínez Valls

Rafael Martínez Valls (Ontinyent, 3 d'octubre de 1895 - Barcelona, 26 de desembre de 1946) fou un compositor valencià dedicat fonamentalment a la sarsuela que feu carrera principalment a Barcelona. És autor de les dues sarsueles catalanes més representades: Cançó d'amor i de guerra (1926) i La Legió d'honor (1930).

Infotaula de personaRafael Martínez Valls

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Ontinyent (la Vall d'Albaida) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, organista Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela i sardana Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0554949 Musicbrainz: ff314597-1458-4b56-bbca-30e38d595376 Discogs: 3247735 Allmusic: mn0002785376 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Son pare era sots-xantre de l'església de Santa Maria d'Ontinyent. El seu primer interès va ser la medicina, estudis que abandonà per dedicar-se a la música. A València va dirigir la Banda Provincial de Música i també va actuar com a pianista al cafè "Moderno". Després va traslladar-se a Madrid, on va treballar com a concertador i organista del Teatro Real per recomanació d'Emilio Serrano.

Més endavant es traslladà a Barcelona, on va ocupar el lloc de mestre de capella i organista de l'església de Sant Josep Oriol durant 7 anys. També va ser director artístic de la sala "Aeolian" al passeig de Gràcia on donava concerts setmanals d'orgue. Fou gerent de la casa de pianos Izabal.

Va compondre sarsuela i música religiosa, i també algunes obres per a orquestra i per a banda de música. Els principals èxits els va obtenir a Barcelona, amb contribucions importants al teatre líric català, entre les quals cal destacar Cançó d'amor i de guerra,[1] de l'any 1926.

Una part del Fons Rafael Martínez Valls es conserva a la Biblioteca de Catalunya, com ara el seu carnet d'afiliacio a la CNT.[1]

Obres modifica

Llista no exhaustiva

Per a Banda de Música modifica

  • 1921 Clemència
  • Suite Española
  • Serenata Española
  • 1917 Paso a la Cábila (Marcha árabe)[2]
  • 1917 El canto del marino (Pasodoble)[3]
  • 1918 Sol de la noche (Marcha árabe)
  • La bandera (Pasodoble)

Sarsuela modifica

Música Religiosa modifica

  • Ave María, per a veu i orgue
  • Salve, a tres veus
  • Credidi
  • Dues col·leccions de Dolors a la Mare de Déu
  • Gojos a Sant Carles Borromeu, per a cor i orgue
  • Gojos al Santíssim Crist de l'Agonia
  • Missa In te Domine speravit
  • Missa Mater Purisima, per a tres veus, orgue i orquestra
  • Missa Te fons salutis
  • Responsorios de Maitines de la Inmaculada
  • Tota Pulchra, per a tres veus i orgue
  • Trisagis

Cor modifica

  • 1929 Himne a Barcelona
  • Himne a Ontinyent

Bandes sonores cinematogràfiques modifica

  • La tonta del bote
  • Un marido Barato

Per a piano modifica

Discografia modifica

  • La sarsuela catalana: les nostres veus retrobades, vol. 17, Cançó d'amor i de guerra amb Tana Lluró, Emilio Vendrell, Pablo Gorgé, Josep Llimona, Albert Cosin, reedició en CD del 2000 del disc històric d'Aria Recordings.[5]

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Emilio Casares Rodicio (dir.). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2 (castellà)
  • Jesús Giralt i Radigales (dir.). Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0232-X (català)
  • Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 (castellà)
  • Diversos Autors, Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. 2003. Edicions 62. ISBN 84-297-4700-1 (català)
  • P. Vicente Perez Jorge. La Musica en Ontinyent. Ed. Ajuntament d' Ontinyent., 1979. ISBN 84-500-3092-7 (castellà)

Enllaços externs modifica