Víctor Mora i Alsinella
dramaturg i autor de llibrets de sarsuela
(S'ha redirigit des de: Víctor Mora i Alzinelles)
Víctor Mora i Alsinella (o Alzinelles) (Barcelona, 26 de desembre de 1895[1] - Mèxic, 1960) fou un dramaturg i autor de llibrets de sarsuela català, entre els quals destaca Cançó d'amor i de guerra, en col·laboració amb Lluís Capdevila i Vilallonga i La Legió d'honor, ambdues amb música de Rafael Martínez Valls. Va treballar a la ràdio, al cinema i a la televisió.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 desembre 1895 Barcelona |
Mort | 1960 (64/65 anys) Mèxic |
Activitat | |
Ocupació | dramaturg, escriptor |
Gènere | Teatre |
Va néixer al carrer Milans de Barcelona, fill d'Esteve Mora i Olivé i de Carme Alsinella i Serra, ambdós de Barcelona.[1]
Obra dramàtica
modifica- 1916. El camí de la fàbrica. Drama vulgar en 1 acte. Estrenat al teatre de l'Agrupació Nova Alegria de Barcelona el 7 de juliol de 1916.
- 1922. La cançó dels catalans. Drama patriòtic en 1 acte. Estrenat al teatre de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona el 30 de març de 1922.
- 1923. La masia de les flors. Drama en 4 actes. Escrit en col·laboració amb Francesc García López
- 1924. L'embruixada. Drama rústec de passions en 3 actes. Estrenat al Teatre de l'Olimp de Barcelona el 8 de juny de 1924.
- 1926. Cançó d'amor i de guerra. Obra lírica en 2 actes, el segon dividit en 2 quadres. En col·laboració amb Lluís Capdevila i música de Rafael Martínez Valls. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 16 d'abril de 1926.
- 1928. Ramblas-Aribau-Hospital Clínico. Zarzuela en 1 acto. En col·laboració amb Francesc Oliva i música de Jaume Mestres i Josep Grive Simón. Estrenada pel febrer de 1928.
- 1928. L'hereu Riera. Glossa popular en 3 actes. En col·laboració amb Francesc Oliva. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 7 d'abril de 1928
- 1929. Riojana. Zarzuela en 2 actos y 2 cuadros. Música de Josep Ullés i Daura. Estrenada al Teatre Victòria de Barcelona el 27 de setembre de 1929.
- 1930. La Legió d'honor. Obra lírica en 2 actes. Música de Rafael Martínez Valls. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 26 de febrer de 1930.
- 1930. La taverna d'en Mallol. Impressió lírico-dramàtica en 1 acte, dividit en 2 quadres. Inspirada en la cançó popular "Cançó de taverna" d'Apel·les Mestres. Música de Felip Caparrós. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 19 d'abril de 1930.
- 1930. La revolta. Episodi líric en 2 actes, el segon dividit en 3 quadres. Música de Felip Caparrós. Estrenat al Teatre Nou de Barcelona el 31 de maig de 1930
- 1930. La Virgen del bar (Altantic Bar). Zarzuela en 1 acto. Llibret en col·laboració amb Faustino Ochoa. Música d'Enric Daniel. Estrenada a Barcelona el mes de desembre de 1930.
- 1930. L'ofrena. Diàleg líric en 1 quadre. Música de Lluís Botey.
- 1931. Gent del Camp (Xiquets i Mossos). Obra lírica en 3 actes, el darrer dividit en 2 quadres. Música de Ramon Ferrés i Musolas. Estrenada al Teatre Victòria (Barcelona) el 18 de setembre de 1931.
- 1932. L'Àliga roja. Sarsuela en 2 actes. Música de Rafael Martínez Valls. Estrenada al Teatre Apol·lo de Barcelona el 12 d'abril de 1932.
- 1933. El carro de l'alegria. Comèdia en 3 actes. En col·laboració amb Marià Amat. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 16 de maig de 1933.
- 1933. La cruz de hierro. Zarzuela en 2 actos. Música de Ramon Ferrés. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 19 de desembre de 1933.
- 1934. Les noies de l'Estatut.
- 1935. Fray Jerónimo. Zarzuela en 3 actos. Música de Rafael Martínez Valls i Isidre Roselló. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 16 de febrer de 1935.
- 1936. Defensors de la terra. Glossa en 2 actes. Música de Francesc d'A. Font. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 15 d'octubre de 1936.
- 1937. Romanza húngara. Poema en 2 actos. Música de Joan Dotras. Estrenat al Teatre Novedades de Barcelona el 19 de febrer de 1937.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1895, número de registre 7387. El cognom de la mare és clarament Alsinella al registre, al igual que en les entrades del registre corresponents al germans de Víctor Mora.
- ↑ «Víctor Mora i Alsinella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.