Colibrí gegant
El colibrí gegant[1] (Patagona gigas) és el més gran dels colibrís, i és l'únic del gènere Patagonas.
Patagona gigas | |
---|---|
Dades | |
Pes | 1,78 g (pes al naixement) |
Nombre de cries | 2 |
Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22687785 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Apodiformes |
Família | Trochilidae |
Gènere | Patagona |
Espècie | Patagona gigas (Vieillot, 1824) |
Nomenclatura | |
Protònim | Trochilus gigas |
Distribució | |
Característiques modifica
És el colibrí més gran del món i pot arribar a mesurar 20 cm. El seu pes oscil·la entre els 18 i els 20 grams. El seu bec és llarg i recte. El seu plomatge és de color marró clar amb tons verd oliva i el ventre amb tons més vermellosos o color cafè clar.[2] Les femelles tenen una coloració més clara.[3][4]
Subespècies modifica
Existeixen dues subespècies d'aquest ocell:[5]
- P. g. gigas: habita des del centre i sud de Xile fins al centre de l'Argentina.
- P. g. peruviana: habita la serralada dels Andes, des del sud-oest de Colòmbia, Equador i Bolívia fins al nord-oest de l'Argentina i el nord de Xile.
Les dues subespècies es poden distingir pel plomatge. La p.g. peruviana és més de color marró groguenc i té coll i el mentó més blanquinós, mentre que la P. g. gigas és més de color marró verdós i no té el coll blanquinós.[6]
Distribució i habitat modifica
Se'l pot trobar en zones d'arbustos, jardins i zones obertes amb pocs arbres a la zona dels Andes, des del nord de l'Equador al nord-est de l'Argentina i Xile.[7] A l'estiu se'l pot trobar a zones de més altitud (fins a 4.500 metres),[8][9] i a l'hivern es desplaça a zones més baixes.[10]
Alimentació modifica
S'alimenta bàsicament de nèctar de flors i insectes.[11] És un important pol·linitzador de varies espècies de cactus i puies, ja que amb el seu bec llarg pot alimentar-se de flors tubulars que altres animals no hi tenen accés. També s'alimenta de flors ornamentals.
Reproducció modifica
Construeix el seu niu en cactus, branques d'arbres o arbustos grans. El niu forma una petita copa construïda amb molsa, líquens, teles d'aranya i fils vegetals.[3] Després de la còpula, el mascle es desentén la femella. La femella normalment pon 2 ous que incuba durant 14-19 dies.[12]
Estat de conservació modifica
Segons la UICN, és seu estat de conservació és poc preocupant.[13] No hi ha cap preocupació important per aquesta espècie a excepció de la pèrdua del seu hàbitat per l'activitat humana.[14]
Referències modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colibrí gegant |
- ↑ «TERMCAT. – Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes». [Consulta: 6 octubre 2017].
- ↑ «Colibrí Gigante - eBird» (en castellà). [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Conociendo al colibrí más grande del mundo: Patagona gigas». Arxivat de l'original el 2019-10-12. [Consulta: 17 setembre 2019].
- ↑ «Aves del Ecuador». [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «Digimorph - Patagona gigas (giant hummingbird)». [Consulta: 19 setembre 2019].
- ↑ mauroossa. «Colibrí Gigante/Giant Hummingbird/Patagona gigas» (en espanyol europeu), 10-02-2019. [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «» Picaflor gigante» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ Mares, Michael A. Encyclopedia of Deserts (en anglès). University of Oklahoma Press, 2017-01-19. ISBN 9780806172293.
- ↑ «The giant hummingbird Patagona gigas in Ecuador» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «Mystery of the lowland Giant Hummingbirds (Patagona gigas) of central Chile» (en anglès). The University of New Mexico. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ «Picaflor gigante - AVES DE CHILE». [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ Sfetcu, Nicolae. The Birds World (en anglès). Nicolae Sfetcu, 2014-11-27.
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species». [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «Giant Hummingbird (Patagona gigas)» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 19 setembre 2019].