Colibrís
Els colibrís o picaflors[1] són els ocells que formen la família dels troquílids (Trochilidae). Són originaris exclusivament d'Amèrica i les espècies es troben des del sud d'Alaska i el Canadà a la Patagònia, tot i que són més abundants a les zones tropicals.
Trochilidae  | |
|---|---|
_Bigger_File.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Trochilidae Vigors, 1825 |
| Subfamílies | |
La família dels troquílids té uns 123 gèneres i gairebé 340 espècies. La mida d'aquests ocells oscil·la entre els 6 i els 22 cm i pesen entre 1,8 i 24 grams. El colibrí d'Anna, capaç de moure's 400 longituds corporals per segon i de resistir a acceleracions centrípetes de 10 g, és el vertebrat més ràpid del món.[2]
L'arbre genealògic dels colibrís, reconstruït basant-se en una anàlisi de 284 de les 338 espècies conegudes, fa pensar en una ràpida diversificació a partir del Miocè inferior, fa 22 milions d'anys.[3] Es reparteixen en nou grans clades que reflecteixen les seves relacions amb les plantes amb flor nectaríferes i la seva expansió a noves regions.[3][4] Malgrat que tots els colibrís necessiten nèctar per alimentar el seu metabolisme tan ràpid i el seu estil de vol estacionari, la coevolució de la forma de les flors i dels becs ha afavorit l'aparició de noves espècies de plantes i colibrís.
Característiques distintives modifica
- S'alimenten principalment del nèctar de les flors, normalment les de color vermell i corol·la tubular a les quals pol·linitzen. També mengen ocasionalment insectes.
- El bec és prim i molt llarg
- La llengua és bífida i molt llarga, i s'enrotlla al voltant del crani quan l'ocell està en repòs.
- Les potes són tan curtes i fràgils que els colibrís han perdut gairebé la capacitat de caminar.
- El plomatge presenta iridescències que li donen un aspecte metàl·lic.
- Poden estar immòbils a l'aire, pujar verticalment o anar enrere quan estan volant, ja que les ales baten a una velocitat de 15 a 80 vegades per segon, segons les espècies. També és curiós el fet que baten les ales en forma de vuit (d'aquí que puguin restar immòbils. Si les batessin com la resta d'ocells no serien capaços de fer-ho).
- Els seus ous, malgrat ser els més petits d'entre els ocells, són grossos en relació al pes dels colibrís, com succeeix a l'inrevés amb la grandària dels ous d'estruç.
Metabolisme modifica
Tenen el metabolisme més actiu d'entre tots els animals de sang calenta i el cor d'algunes espècies, com el colibrí de gola blava, arriba a bategar fins a 1.260 vegades per minut. Per a mantenir aquesta activitat metabòlica els cal alimentar-se de manera contínua. Tot i així tenen diverses estratègies de resistència com és el caure en una mena de letargia o l'estalvi energètic nocturn. A més acostumen a migrar en èpoques desfavorables tot i que algunes espècies suporten temperatures de –20 °C.
El metabolisme dels colibrís té la màxima capacitat coneguda de lliurament d'oxigen a les mitocòndries musculars i es creu que arriben al límit del que és possible per al disseny d'un vertebrat.
Taxonomia modifica
Tradicionalment se'ls ha ubicat dins l'ordre Apodiformes, on hi ha també els falciots, i encara que segons alguns taxonomistes els colibrís tindrien un ordre propi, Trochiliformes, no hi ha proves concloents per acceptar la proposta.
És la família d'ocells amb el segon major nombre d'espècies.
Tradicionalment s'han classificat en dues subfamílies, els fetornitins (Phaethornithinae), amb unes 34 espècies en sis gèneres, i els troquilins (Trochilinae), amb tota la resta. Modernament però, estudis moleculars, han demostrat que la família es compon de nou clades principals.[5] A diverses classificacions són dividits en 6 subfamílies.[6] Els colibrís són actualment classificats en 132 gèneres amb 366 espècies (dues d'elles extintes): [7]
- Subfamília dels florisugins (Florisuginae), amb dos gèneres i 4 espècies.
- Subfamília dels fetornitins (Phaethornithinae), amb 6 gèneres i 37 espècies.
- Gènere Eutoxeres, amb dues espècies.
- Gènere Ramphodon, amb una espècie, colibrí ermità becserrat (Ramphodon naevius).
- Gènere Glaucis, amb tres espècies.
- Gènere Threnetes, amb tres espècies.
- Gènere Anopetia, amb una espècie, colibrí ermità cuaample (Anopetia gounellei).
- Gènere Phaethornis, amb 27 espècies.
- Subfamília dels politmins (Polytminae), amb 12 gèneres i 30 espècies.
- Gènere Doryfera, amb dues espècies.
- Gènere Schistes, amb dues espècies.
- Gènere Augastes, amb dues espècies.
- Gènere Colibri, amb 5 espècies.
- Gènere Androdon, amb una espècie, colibrí becdentat (Androdon aequatorialis).
- Gènere Heliactin amb una espècie, colibrí banyut (Heliactin bilophus).
- Gènere Heliothryx, amb dues espècies.
- Gènere Polytmus, amb tres espècies.
- Gènere Chrysolampis amb una espècie, colibrí robí (Chrysolampis mosquitus).
- Gènere Avocettula amb una espècie, colibrí mango bec d'alena (Avocettula recurvirostris).
- Gènere Anthracothorax, amb 8 espècies.
- Gènere Eulampis, amb dues espècies.
- Subfamília dels lesbinins (Lesbiinae), amb 32 gèneres i 128 espècies.
- Tribu Lesbiini, amb 18 gèneres i 67 espècies.
- Gènere Heliangelus amb 9 espècies.
- Gènere Sephanoides amb dues espècies.
- Gènere Discosura amb 5 espècies.
- Gènere Lophornis amb 11 espècies.
- Gènere Phlogophilus amb dues espècies.
- Gènere Adelomyia, amb una espècie, colibrí esquitxat (Adelomyia melanogenys).
- Gènere Aglaiocercus amb tres espècies.
- Gènere Sappho, amb una espècie, colibrí cua d'estel vermell (Sappho sparganurus).
- Gènere Polyonymus, amb una espècie, colibrí cuabronzat (Polyonymus caroli).
- Gènere Taphrolesbia, amb una espècie, colibrí de cua metàl·lica ventregrís (Taphrolesbia griseiventris).
- Gènere Oreotrochilus amb 7 espècies.
- Gènere Opisthoprora, amb una espècie, colibrí de cua metàl·lica muntanyenc (Opisthoprora euryptera).
- Gènere Lesbia amb dues espècies.
- Gènere Ramphomicron amb dues espècies.
- Gènere Oreonympha amb una espècie: colibrí noble (Oreonympha nobilis)
- Gènere Oxypogon amb 4 espècies.
- Gènere Chalcostigma amb 5 espècies.
- Gènere Metallura amb 9 espècies.
- Tribu Heliantheini, amb 13 gèneres i 61 espècies.
- Gènere Haplophaedia amb tres espècies.
- Gènere Eriocnemis amb 11 espècies.
- Gènere Loddigesia, amb una espècie, colibrí admirable (Loddigesia mirabilis).
- Gènere Aglaeactis amb 4 espècies.
- Gènere Coeligena amb 15 espècies.
- Gènere Lafresnaya, amb una espècie, colibrí vellutat (Lafresnaya lafresnayi).
- Gènere Ensifera amb una espècie: colibrí bec d'espasa (Ensifera ensifera)
- Gènere Pterophanes amb una espècie: colibrí d'ales safir (Pterophanes cyanopterus)
- Gènere Boissonneaua amb tres espècies.
- Gènere Ocreatus amb tres espècies.
- Gènere Urochroa amb dues espècies.
- Gènere Urosticte amb dues espècies.
- Gènere Heliodoxa amb 10 espècies.
- Tribu Lesbiini, amb 18 gèneres i 67 espècies.
- Subfamília dels patagonins (Patagoninae), amb un gènere i una espècie.
- Gènere Patagona amb una espècie: colibrí gegant (Patagona gigas)
- Subfamília dels troquilins (Trochilinae), amb 51 gèneres i 164 espècies (dues extintes)
- Tribu Lampornithini, amb 7 gèneres i 17 espècies.
- Gènere Sternoclyta amb una espècie: colibrí de pit violaci (Sternoclyta cyanopectus)
- Gènere Hylonympha amb una espècie: colibrí de cua de tisora (Hylonympha macrocerca)
- Gènere Eugenes amb dues espècies.
- Gènere Panterpe amb una espècie: colibrí insigne (Panterpe insignis).
- Gènere Heliomaster amb 4 espècies.
- Gènere Lampornis amb 8 espècies.
- Gènere Lamprolaima amb una espècie: colibrí de gorja granat (Lamprolaima rhami)
- Tribu Mellisugini, amb 16 gèneres i 36 espècies.
- Gènere Calliphlox amb una espècie: colibrí ametista (Calliphlox amethystina)
- Gènere Myrtis amb una espècie: colibrí de collar porpra (Myrtis fanny)
- Gènere Rhodopis amb una espècie: colibrí d'Atacama (Rhodopis vesper)
- Gènere Myrmia amb una espècie: colibrí cuacurt (Myrmia micrura)
- Gènere Thaumastura amb una espècie: colibrí de Cora (Thaumastura cora)
- Gènere Philodice amb dues espècies.
- Gènere Eulidia amb una espècie: colibrí d'Arica (Eulidia yarrellii)
- Gènere Microstilbon amb una espècie: colibrí de Burmeister (Microstilbon burmeisteri)
- Gènere Chaetocercus amb 6 espècies.
- Gènere Tilmatura amb una espècie: colibrí de Dupont (Tilmatura dupontii)
- Gènere Doricha amb dues espècies.
- Gènere Calothorax amb dues espècies.
- Gènere Archilochus amb dues espècies.
- Gènere Mellisuga amb dues espècies.
- Gènere Nesophlox amb dues espècies.
- Gènere Calypte amb dues espècies.
- Gènere Selasphorus amb 9 espècies.
- Tribu Trochilini, amb 28 gèneres i 111 espècies (dues extintes)
- Gènere Phaeoptila amb una espècie: colibrí fosc (Phaeoptila sordida)
- Gènere Riccordia amb 5 espècies.
- Gènere Cynanthus amb 6 espècies.
- Gènere Chlorostilbon amb 10 espècies.
- Gènere Basilinna amb dues espècies.
- Gènere Pampa amb 3 espècies.
- Gènere Abeillia, amb una espècie, colibrí d'Abeillé (Abeillia abeillei).
- Gènere Klais amb una espècie: colibrí carablau (Klais guimeti)
- Gènere Orthorhyncus, amb una espècie, colibrí crestat (Orthorhyncus cristatus).
- Gènere Anthocephala amb dues espècies.
- Gènere Stephanoxis amb dues espècies.
- Gènere Campylopterus amb 10 espècies.
- Gènere Chalybura amb dues espècies.
- Gènere Thalurania amb 4 espècies.
- Gènere Microchera amb tres espècies.
- Gènere Goldmania amb dues espècies.
- Gènere Eupherusa amb 5 espècies.
- Gènere Phaeochroa amb una espècie: colibrí de Cuvier (Phaeochroa cuvierii)
- Gènere Leucippus amb una espècie: colibrí cremós (Leucippus fallax)
- Gènere Thaumasius amb dues espècies.
- Gènere Taphrospilus amb una espècie: colibrí clapat (Taphrospilus hypostictus)
- Gènere Eupetomena amb dues espècies.
- Gènere Talaphorus amb una espècie: colibrí blanc-i-verd (Talaphorus chlorocercus)
- Gènere Trochilus amb dues espècies.
- Gènere Ramosomyia amb tres espècies.
- Gènere Saucerottia amb 11 espècies.
- Gènere Amazilia amb 5 espècies.
- Gènere Amazilis amb una espècie: colibrí amazília costaner (Amazilis amazilia)
- Gènere Uranomitra amb una espècie: colibrí amazília andí (Uranomitra franciae)
- Gènere Chrysuronia amb 9 espècies.
- Gènere Leucochloris amb una espècie: colibrí gorjablanc (Leucochloris albicollis)
- Gènere Chionomesa amb dues espècies.
- Gènere Hylocharis amb dues espècies.
- Gènere Elliotomyia amb dues espècies.
- Gènere Polyerata amb tres espècies.
- Gènere Chlorestes amb 5 espècies.
- Tribu Lampornithini, amb 7 gèneres i 17 espècies.
Referències modifica
- ↑ «picaflor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Catherine Brahic. «Male hummingbirds break speed record for love». New Scientist, 10-06-2009. [Consulta: 10 juny 2009].
- ↑ 3,0 3,1 «Hummingbirds' 22-million-year-old history of remarkable change is far from complete» (en anglès), 3 abril 2014. [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ McGuire, Jimmy A.; Witt, Christopher C.; Jr, J. V. Remsen; Dudley, R.; Altshuler, Douglas L. «A higher-level taxonomy for hummingbirds» (en anglès). Journal of Ornithology, 150, 1, 2008, pàg. 155–165. DOI: 10.1007/s10336-008-0330-x. ISSN: 0021-8375.
- ↑ McGuire, Jimmy A; Witt, Christopher C; Altshuler, , Douglas L; Remsen, J V «Phylogenetic Systematics and Biogeography of Hummingbirds: Bayesian and Maximum Likelihood Analyses of Partitioned Data and Selection of an Appropriate Partitioning Strategy» (en anglès). Systematic Biology, 56, 5, 10 2007, pàg. Pages 837–856. DOI: https://doi.org/10.1080/10635150701656360 [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Dickinson, Edward C. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World (en anglès). Eastbourne: Aves Press, 2013, p. 105–136. ISBN 978-0-9568611-0-8.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Hummingbirds» (en anglès). IOC World Bird List Version 14.1. [Consulta: 18 abril 2024].
Bibliografia modifica
- Bleiweiss, Robert; Kirsch, John A. W.; Matheus, Juan Carlos (1999): "DNA-DNA hybridization evidence for subfamily structure among hummingbirds". Auk 111(1): 8-19. PDF fulltext Arxivat 2008-02-27 a Wayback Machine.
- del Hoyo, J.; Elliott, A.; Sargatal, J. (editors) (1999): Handbook of Birds of the World, Volume 5: Barn-owls to Hummingbirds. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-25-3
- Gerwin, John A. & Zink, Robert M. (1998): "Phylogenetic patterns in the Trochilidae". Auk 115(1): 105-118. PDF fulltext Arxivat 2008-02-27 a Wayback Machine.
- Meyer de Schauensee, Rodolphe (1970): A Guide to Birds of South America. Livingston, Wynnewood, PA.
- Shackelford, Clifford Eugene; Lindsay, Madge M.; Klym, C. Mark (2005): Hummingbirds of Texas with their New Mexico and Arizona ranges. Texas A&M University Press, College Station. ISBN 1-58544-433-2
- Skutch, Alexander F.; Singer, Arthur B. (1973): The Life of the Hummingbird. Crown Publishers, New York. ISBN 0-517-50572-X
- Warrick, D. R.; Tobalske, B.W.; Powers, D.R. (2005): "Aerodynamics of the hovering hummingbird". Nature 435: 1094-1097 doi:10.1038/nature03647 (HTML abstract)
