Estruç comú

espècie d'ocell
(S'ha redirigit des de: Estruç)

L'estruç comú (Struthio camelus) és l'ocell vivent més gros. Fa fins a 2,5 metres d'alçada; no pot volar i, en opinió de molts autors, és l'únic membre supervivent de la família dels estruciònids i del seu gènere, Struthio.

Infotaula d'ésser viuEstruç comú
Struthio camelus Modifica el valor a Wikidata

Mascle i femella d'estruç
Dades
Mitjà de locomocióbipedisme Modifica el valor a Wikidata
Font deou d'estrtuç, ploma d'estruç i carn d'estruç Modifica el valor a Wikidata
Pes1,5 kg (pes al naixement)
115 kg (pes adult, mascle)
100 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries7,4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou42 dies Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Risc mínim
UICN45020636 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStruthioniformes
FamíliaStruthionidae
GènereStruthio
EspècieStruthio camelus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Ou d'estruç

Altres membres dels estrucioniformes són els nyandús, els emús, els casuaris, els kiwis i l'ocell més gros que ha existit mai, Aepyornis, actualment extint. Els estruços tenen el coll i les cames molt llargs i poden córrer fins a 65 km/h.

Els estruços es troben, de manera natural, a les sabanes i als semideserts d'Àfrica, tant al nord com al sud de la zona tropical boscosa.

Les plomes, que d'altra banda no li serveixen per volar, foren molt populars com a ornament per a barrets de dona i usos similars en temps passats. Els estruços són prou grossos perquè un humà petit els pugui cavalcar i en certs llocs del nord d'Àfrica i d'Aràbia s'han fet servir com a animal de curses.

En molts països es crien per a carn, fins i tot en climes tan freds com el de Finlàndia. El gust de la carn d'estruç s'assembla al de la vedella.

En la mitologia popular, l'estruç és famós perquè es diu que amaga el cap a la sorrra al primer senyal de perill. D'aquest comportament, no se n'han registrat observacions, encara que se sap que els ocells posen el cap i el coll a terra per semblar més poca cosa quan s'acosta un predador. Quan se senten amenaçats, els estruços poden arribar a ferir greument l'atacant tirant coces amb les seves poderoses potes.

Illustració de Acta Eruditorum, 1759

Els estruços nien comunitàriament. Un cert nombre de femelles ponen els ous en el mateix nieró, on durant el dia els cova la femella dominant, i durant la nit, el mascle. Els ous d'estruç són els més grossos de tots.

Subespècies modifica

Els estruços es divideixen en cinc subespècies, que són:

  • S. c. australis, de Sud-àfrica, anomenat estruç meridional. Es troba al sud dels rius Zambezi i Cunene. S'havia criat a l'altiplà subdesèrtic de Karoo, a la Província del Cap.
  • S. c. camelus, de l'Àfrica del Nord, anomenat estruç de l'Àfrica del Nord o estruç de coll vermell. És la subespècie més estesa, i es troba des d'Etiòpia i el Sudan, a l'est, fins al Senegal i Mauritània, a l'oest, i, com a mínim en temps anteriors, a Egipte i el Marroc. És la subespècie més grossa; fa fins a 2,74 metres d'alçada i 154 quilograms. El coll presenta un color vermellenc i el plomatge varia segons el sexe; els mascles el tenen blanc i negre, i les femelles, gris.
  • S. c. massaicus, de l'Àfrica oriental, anomenat estruç massai. Té unes plomes petites al cap, i el coll i les cuixes són de color taronja brillant. Durant l'època d'aparellament, el coll i les cuixes del mascle es tornen brillants. El seu territori està limitat al sud de Kenya, l'est de Tanzània i Etiòpia i parts meridionals de Somàlia.
  • S. c. syriacus, de l'Orient Mitjà, anomenat estruç aràbic o estruç de l'Orient Mitjà. Va ser una subespècie molt comuna a la península Aràbiga, Síria i l'Iraq, però es va extingir el 1966.
  • S. c. molybdophanes, de l'Etiòpia meridional, el nord-est de Kenya i Somàlia, anomenat estruç de Somàlia. El coll i les cuixes són d'un color entre gris i blau, i, durant l'època d'aparellament, el coll i les cuixes del mascle esdevenen blau brillant. Les femelles són més marrons que les femelles d'altres subespècies. Generalment viuen sols o en parella. El seu territori coincideix amb el de S. c. massaicus al nord-est de Kenya.

Les anàlisis indiquen que l'estruç somali podria ser una espècie independent (Struthio molybdophanes), però la majoria d'experts no ho consideren així. Els projectes The Tree of Life i Avibase el reconeixen com una espècie diferent de l'estruç, però la IOC i Birdlife tampoc no el reconeixen com a espècie. Des del 2008, Birdlife.com està revisant la divisió proposada. Actualment gairebé totes les classificacions el consideren una espècie diferent,[1][2] seguint Miller et al. 2011.[3]

Referències modifica

  1. Handbook of the Birds of the World and BirdLife International Digital Checklist of the Birds of the World: Version 7 (December 2022)
  2. F Gill, D Donsker et P Rasmussen (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.2). doi : 10.14344/IOC.ML.13.2.
  3. JM Miller, S Hallager, SL Monfort, J Newby, K Bishop, SA Tidmus, P Black, B Houston, CA Matthee i RC Fleischer. 2011. Phylogeographic analysis of nuclear and mtDNA supports subspecies designations in the Ostrich (Struthio camelus). Conservation Genetics 12: 423–431.

Enllaços externs modifica