Patrícia Gabancho i Ghielmetti

Escriptora i periodista espanyola

Patrícia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires, 29 de setembre de 1952-Barcelona, 28 de novembre de 2017)[1] fou una periodista i escriptora argentinocatalana.[2]

Infotaula de personaPatrícia Gabancho i Ghielmetti
Patrícia Gabancho.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Patrícia Gabancho i Ghielmetti
29 setembre 1952
Buenos Aires
Mort 28 novembre 2017 (65 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptora i periodista
Moviment Catalanisme
Altres dades
Membre de
Premis i reconeixements

Modifica dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Fou filla de l'intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho.[3] Va estudiar la llengua catalana a Buenos Aires, on es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d'esquerres. Estudià periodisme. Es traslladà a Catalunya un dia abans de complir 22 anys, el 1974, per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense estat.[4]

Va publicar llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Va estar vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i va participar en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.[5] Col·laborava habitualment amb el diari Ara[6] i el País. És també un dels personatges del llibre Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre, en el qual explica les raons que la van dur a Catalunya, com va néixer el seu amor pel país, i reflexiona sobre el nacionalisme espanyol i sobre el present i el futur de la llengua i la nació catalanes.

Patrícia Gabancho, amb l'assaig Crònica de la independència, fou l'autora catalana en la categoria de no-ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.[7] El setembre 2012 va rebre el Premi Prudenci Bertrana amb la seva novel·la semiautobiogràfica La neta d'Adam.[8]

Va ser membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l'Estat Propi del 30 d'abril va comprometre's activament amb l'Assemblea Nacional Catalana.[9]

Des del 2014 va formar part, com a vicepresidenta primera, de la junta de l'Ateneu Barcelonès sota la presidència de Jordi Casassas i Ymbert.[10]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació política i escrits diversos donats per ella mateixa.

ObresModifica

Entre els nombrosos llibres publicats, destaquen:

  • Les dones del 1714 (2014)
  • La neta d'Adam (2012)
  • L'autonomia que ens cal és la de Portugal (2012)
  • El retorn dels catalans (2010)[11]
  • La batalla de l'Estatut (2010)
  • Crònica de la independència (2009)
  • Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008)
  • El fil secret de la història (2007)
  • El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007)[12] on pronostica que la desaparició de la llengua i la cultura catalanes pot ser cosa de dues generacions.
  • La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005)
  • Sobre la immigració (2001), tom 5 de la col·lecció Carta a la societat catalana
  • El Besòs. El riu que mirava passar els trens (1999)
  • El segle XX vist per les àvies (1999)
  • Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998)
  • Barcelona, tercera pàtria del tango (1990)
  • Cultura rima amb confitura, bases per a un debat sobre la literatura catalana (1980)

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica