Patrícia Gabancho i Ghielmetti

Escriptora i periodista espanyola

Patrícia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires, 29 de setembre de 1952 - Barcelona, 28 de novembre de 2017)[1] fou una periodista i escriptora argentino-catalana.[2]

Infotaula de personaPatrícia Gabancho i Ghielmetti
Patrícia Gabancho.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 29 de setembre de 1952
Buenos Aires
Mort 28 de novembre de 2017 (65 anys)
Barcelona
Causa de mort Càncer de pulmó
Activitat professional
Ocupació Escriptora i periodista
Moviment Catalanisme
Premis i reconeixements

Notes
Modifica dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Fou filla de l'intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho.[3] Va estudiar la llengua catalana a Buenos Aires, on es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d'esquerres. Estudià periodisme. Es traslladà a Catalunya un dia abans de complir 22 anys, el 1974, per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense Estat.[4]

Va publicar llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Va estar vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i va participar en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.[5] Col·laborava habitualment amb el diari Ara[6] i el País. És també un dels personatges del llibre Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre, en el qual explica les raons que la van dur a Catalunya, com va néixer el seu amor pel país, i reflexiona sobre el nacionalisme espanyol i sobre el present i el futur de la llengua i la nació catalanes.

Patrícia Gabancho, amb l'assaig Crònica de la independència, fou l'autor català en la categoria de no ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.[7] El setembre 2012 va rebre el Premi Prudenci Bertrana amb la seva novel·la semi-autobiogràfica La néta d'Adam.[8]

Va ser membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l'Estat Propi del 30 d'abril va comprometre's activament amb l'Assemblea Nacional Catalana.[9]

Des del 2014 va formar part, com a vicepresidenta primera, de la junta de l'Ateneu Barcelonès sota la presidència de Jordi Casassas i Ymbert.[10]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació política i escrits diversos donats per ella mateixa.

ObresModifica

Entre els nombrosos llibres publicats, destaquen:

  • Les dones del 1714 (2014)
  • La neta d'Adam (2012)
  • L'autonomia que ens cal és la de Portugal (2012)
  • El retorn dels catalans (2010)[11]
  • La batalla de l'Estatut (2010)
  • Crònica de la independència (2009)
  • Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008)
  • El fil secret de la història (2007)
  • El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007)[12] on pronostica que la desaparició de la llengua i la cultura catalanes pot ser cosa de dues generacions.
  • La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005)
  • Sobre la immigració (2001), tom 5 de la col·lecció Carta a la societat catalana
  • El Besòs. El riu que mirava passar els trens (1999)
  • El segle XX vist per les àvies (1999)
  • Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998)
  • Barcelona, tercera pàtria del tango (1990)
  • Cultura rima amb confitura, bases per a un debat sobre la literatura catalana (1980)

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica